L’Àrea d’Ecologia Urbana i el Districte de Sants-Montjuïc promouen un procés de participació per debatre entorn la modificació puntual del Pla General Metropolità (MpPGM) a la Marina del Prat Vermell. Una urbanització que després d’haver estat anunciada molt entusiastament l’any 2006 mai va acabar d’arrencar. Ara es pretén impulsar-la fent canvis als plantejaments urbanístics inicials.
La proposta no inclou modificacions substancials pel que fa a la destinació del sòl que ja s’havia fet al PGM aprovat el 2006. En termes generals i en números rodons es mantenen les 75 hes, com l’àrea total de transformació. Se’n destinen 13 hes a zones verdes, 11 hes a equipaments i 1.184.657 m² a sostre edificable. El 52, 5% és destinat a habitatge lliure i el 47,5 a habitatge protegit en diferent modalitats (de lloguer, de venda, concertat i cooperatiu).
Llavors què és el que sí que canvia aquesta MpPGM? Segons el document que es va presentar al Consell de Barri passat (el del 12 d’abril a la Sala Pepita Casanellas), i segons la Consellera Esther Pérez, que fa seguiment del tema, la modificació flexibilitza la normativa per a aconseguir que la urbanització del nou barri es faci a poc a poc i així les empreses promotores i industrials puguin adequar-se i construir de mica en mica en tots els sectors. Entre d’altres aspectes, s’integren al Pla edificis que ja estaven construïts i es limita la possibilitat de construccions de major alçada als carrers més amples i als espais oberts.
Jaime Pérez, arquitecte i veí del barri, s’ha estudiat el document i en destaca que hi ha actuacions concretes i d’altres que, segons el seu parer, “són més una declaració d’intencions”. Entre les primeres situa la urbanització del Passeig de la Zona Franca a càrrec de l’Ajuntament, la supressió de la recollida d’escombraries automàtiques, el manteniment – llavors no és canvi, qüestiona- del dipòsit subterrani d’aigües i l’aprofitament de les aigües de la depuradora. Els ajustos a la normativa per flexibilitzar la implementació del Pla, considera, són més una declaració d’intencions, que no pas una altra cosa.
Un dels aspectes més importants del Pla és la concreció al mapa d’on aniran les infraestructures ja previstes. Quin tipus d’equipaments es faran i on s’ubicaran. Per exemple, fins ara s’ha determinat que hi haurà 11 hes per a equipaments, però no quin tipus d’equipaments seran, si educatius, esportius o recreatius ni on anirien exactament. Per determinar això l’Ajuntament ha treballat una proposta, que és la que s’està socialitzant, d’acord amb un estudi de necessitats fet per l’empresa Activa Prospect a l’abril del 2013.
Jaime Pérez: “Trobo a falta al document que s’està socialitzant un dels tems que més preocupen al barri: l’habitatge social”
La Consellera del districte, Esther Pérez, assegura que la intenció és concretar tots els usos previstos “per així garantir que si en el futur se’ls canvia puguin ser restablerts en un altre lloc, o almenys controlar a qui pugui prendre aquesta decisió”. Cal aclarir, que el debat que es planteja des de l’Ajuntament en aquest moment no és la realització dels equipaments sinó la reserva de sòl per a poder-los fer més endavant, perquè segons el tipus, uns correspondrien a la Generalitat i altres a l’Ajuntament.
Arribats a aquest apartat, Jaime Pérez, afegeix que troba a faltar al document que s’està socialitzant un dels temes que “més preocupen al barri: l’habitatge social”. Afirma que “no s’hi informa del percentatge que n’executarà l’administració, la iniciativa privada o les cooperatives. Tampoc sobre la distribució dels habitatges a l’interior del barri- al Consell de Barri el veí i membre de la Coordinadora de les associacions de veïns i Comerciants, Abdó Florencio, també va reclamar aquesta informació i la majoria dels assistents van coincidir en la necessitat d’una altra trobada per abordar exclusivament la proposta de modificació- ni sobre el tipus d’habitatge social previst, nivells de superfície i distribució en funció de la tipologia social de les persones que optaran, o si, per exemple, disposaran d’equipaments comunitaris”.
D’altra banda, aquest tràmit concreta la negativa de l’actual govern municipal a la realització de la pista de Snowboard, que els Convergents, al passat mandat municipal, van intentar tirar endavant en solitari. Recordem sobre això que una empresa holandesa estava interessada a construir una estació d’esquí indoor a Barcelona, en concret, al carrer Motors, als terrenys ocupats actualment pel Banc d’Aliments i una part de l’Escola La Mercè.
Projectava invertir 40 milions d’euros i construir dues pistes d’esquí -una de 300 metres i l’altra de 100 metres-, un espai per practicar curling, dues pistes de gel, una zona comercial i un hotel. Per tal de generar la neu s’aprofitaria el fred residual de la regasificadora de gas natural del port de Barcelona, que havia de garantir també la climatització de tot el barri i Mercabarna.
L’actual govern, però va fer un gir de timó i va negar la realització del projecte. La decisió va tenir controvèrsia política, però ni el govern d’en Xavi Trias ni el de l’Ada Colau van generar cap procés participatiu per a consultar el veïnat.
La MpPGM concreta al mapa on aniran les infraestructures ja previstes. Quin tipus d’equipaments es faran i on s’ubicaran
Finalment, un altre canvi, aquest més qualitatiu, és el relat amb el qual es parla del que serà el nou barri, si pels anteriors governs el futur Prat Vermell es venia com a un complex de luxe o gairebé, l’actual, fa èmfasi que el nou barri ha de donar la possibilitat d’habitatge a famílies de tots els estrats socials i no trencar l’harmonia amb la Marina de Port, sinó ser-ne una continuació. Això s’ha de garantir també en la urbanització, assegura la Consellera Pérez.
Però la urbanització del Prat Vermell va per llarg i resta veure si s’aconseguirà millorar el benestar dels que vindran i dels que ja hi són i projectar una altra imatge del barri a la ciutat capaç de canviar el llast que la Marina carrega de l’època de la generació perduda.
Segons l’Ajuntament, el nou barri ha de donar la possibilitat d’habitatge a famílies de tots els estrats socials i no trencar l’harmonia amb la Marina de Port
Reunions amb els veïns, els empresaris i la plataforma en línia per a rebre aportacions
El procés participatiu per a la Modificació puntual del Pla General Metropolità (MpPGM) va arrencar el dimecres 21 de març, amb la constitució de la Comissió de Seguiment del procés, que està integrada per diferents entitats: de l’àmbit veïnal destaquen les associacions de veïns d’Eduardo Aunós i Santiveri; de l’àmbit associatiu la Cooperativa Llar Jove Ateneu Engranatge; de l’àmbit empresarial i industrial hi participen l’Associació d’empresaris de la Marina del Prat Vermell, l’associació d’empreses del polígon Pedrosa, Santiveri i Sertram. També hi van ser convidats els propietaris de sòl i promotors; Fira de Barcelona, Consorci de la Zona Franca, Solvia, BBVA Real Estate-Unitat Immobiliària i Calgran SL; i els responsables dels equipaments de l’entorn: Casa de l’Agricultura, Institut La Mercè, Escola Dominical i la Parròquia de Port.
La socialització, que encara continua, s’ha fet durant els mesos de març i abril amb els veïns d’Eduardo Aunós, els empresaris de la zona i al Consell de barri, que es va realitzar el 12 d’abril a la Sala Pepita Casanellas. Al Consell de Barri es va demanar a l’Ajuntament un espai on es presenti la proposta de manera més pausada i pedagògica. Molts veïns van insistir que la consideraven important però que no entenien ben bé el que es proposava. Arran d’això l’Ajuntament es va comprometre a convocar un monogràfic amb aquest únic punt, que tindrà lloc els mesos vinents.
La proposta de modificació també està penjada a la plataforma www.decidim.barcelona on, a més, es poden trobar els documents de l’estudi de necessitats, les actes de les reunions de socialització que s’han fet o, també es pot, afegir-ne noves propostes i observacions. La Marina va verificar-la a començament del mes i encara no se n’havia fet cap aportació.
