Foto principal: Agustin Forteza, correspon al matí Temps d’esport, temps de dona. No és un secret que durant la història recent del món les dones no han comptat amb els mateixos drets que els homes, en cap dels àmbits. En els últims 150 anys s’han desenvolupat diversos moviments socials amb la finalitat de reivindicar els drets de les dones. buy albion gold El primer d’ells es va dur a terme el 8 de març de 1857 a Nova York, on obreres de l’àmbit tèxtil van decidir sortir al carrer per protestar per les pèssimes condicions laborals a les que es veien sotmeses. Després d’aquesta mobilització es van succeir diferents moviments del mateix tenor. El 5 de març de 1908 es va dur a terme una vaga, on novament les dones treballadores de l’àmbit tèxtil reclamaven per les condicions en les que havien d’exercir el seu treball i sol·licitaven la igualtat salarial, disminució en la jornada de treball a no més de 10 hores diàries i temps per poder alletar aquelles treballadores que així ho requerissin. Durant aquesta vaga més d’un centenar de dones que es manifestaven van ser cremades a la fàbrica de Sirtwoot Cotton a Nova York. Tres anys després, el 25 de març de 1911, 149 persones, en la seva majoria dones, van morir en un altre incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist a la mateixa ciutat, el que va fer palès les males condicions en les que les treballadores realitzaven la feina. L’any 1910 a Copenhaguen (Dinamarca) es va celebrar la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores on es va declarar el dia 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora, actualment reconegut com el Dia Internacional de la Dona a nivell mundial, sent declarat en 1975 oficialment per l’ONU el dia on es reivindica a totes les dones en igualtat completa de drets. Aquest any 2017 el tema per al dia Internacional de la dona és “Les dones al món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 el 2030”. Des del barri, les dones també han viscut aquestes lluites i inquietuds. albion gold Per compartir-les i analitzar els horitzons que encara falten per conquerir, conversem amb un grup de veïnes de diferents trajectòries i perfils, totes treballadores. Quins avanços van aconseguir les anteriors generacions i què queda per fer; quins canvis s’han produït en el model del masclisme i com mantenir-nos vigilants davant les seves noves formes… les respostes a aquestes i altres preguntes i reflexions des de la mirada de les veïnes de la Marina. 
“A la nostra generació ens va tocar una vida molt més dura” Ana Sánchez Vozmediano, 76 anys Can Clos. albion silver Va Treballar 30 anys netejant cases i actualment està jubilada Vaig arribar al barri amb 24 anys, quan em vaig casar. Als 26 anys vaig tenir a la meva primera filla i 6 anys després vaig tenir a la segona. Les joves ara són molt diferents a nosaltres, que amb 14,15 estàvem fent ganxet, cosint i aquestes coses. Les noies avui tenen més llibertat per tot … Jo crec que tots els homes tenen una mica de masclisme, uns més que uns altres, això és cert. No obstant això els de abans encara ho eren més, encara que per a alegria, el meu marit per exemple m’ajuda en els quefers de la casa quan jo no puc fer-los, i veig que passa el mateix amb un nebot que tinc: posa la rentadora, neteja i fa la feines de la casa igual que la seva senyora i com ell la majoria dels joves. M’alegra que això hagi canviat perquè a nosaltres en general ens va tocar una vida més dura. 
“El masclisme ha canviat les seves formes, tant de bo estigués superat” Eva Albiol Ávila, 22 anys Estrelles Altes. Periodista Abans de plantejar-me tenir una família vull dedicar-me a créixer professionalment. Pel que fa al masclisme crec que la societat i la cultura han canviat, a l’igual que el masclisme que es manifesta de formes diferents. Per exemple amb les noves tecnologies, hi ha nois que intenten controlar la parella a través del mòbil per saber on i amb qui va. Això són coses que ni la meva mare ni la meva àvia han viscut quan tenien la meva edat i que demostren que les formes més evidents de masclisme han anat desapareixent però que aquest agafa formes més subtils. En el tema laboral moltes vegades penso que una dona per ser en un lloc directiu ha de renunciar a tenir fills i em pregunto si aquest és el preu que cal pagar per avançar professionalment. Crec que al barri fa falta un punt de servei i informació orientat a les dones que pateixen violència. Per a mi ser dona és un orgull encara que també és una lluita. 
“Les dones sempre hem hagut de portar moltes coses alhora i per això hem desenvolupat més habilitats” María del Pilar Vidal, 63 anys Carrer Alts Forns. Tintorera Em vaig casar amb 24 anys i des de llavors visc al barri. cheap albion gold Crec que les joves avui tenen més llibertat que la que vam tenir nosaltres en general. Per exemple moltes han pogut estudiar i professionalitzar-se. En la nostra època els estudis, en principi, eren coses dels homes. Jo vaig aconseguir un grau tècnic en comerç però amb 14 anys estudiava de nit i treballava de dia. Les meves filles en canvi han pogut estudiar el que han volgut. A més hi havia total dependència del marit. Si volies treure la llicència de conduir havies de demanar l’autorització del teu marit. Recordo també que per a la meva nit de noces el capellà ens va fer una carta que acreditava que estàvem casats perquè sense ella, l’hotel no et deixava allotjar-te en parella… Eren temps on la majoria de les dones sofrien en silenci. Ara en canvi es fan denúncies i tenen autonomia econòmica per viure. Amb tot el que ha canviat encara falta molt per fer. Encara les empreses penalitzen laboralment a les dones que decideixen ser mares, d’entre moltes altres coses. Per a mi, si el món estigués liderat per dones un altre gall cantaria, a diferència dels homes som excel·lents gestores i administradores i sense tant ego, sempre hem hagut de portar moltes coses alhora i per això hem desenvolupat millors habilitats. 
“Ens educaven, ens casàvem i érem mestresses de casa, això significava ser dona” María Josefa Núñez Francisco, 81 anys De Seat. Mestressa de casa Vaig arribar amb 23 anys acabada de casar. Amb el meu marit vam comprar un pis d’una cooperativa d’habitatge aquí al barri. Comparant la meva generació amb la d’avui, la dona és més lliure, no està tan lligada a un home, abans gairebé ni una de les meves amigues ni veïnes treballava fora, havíem de mantenir la casa amb el que el marit guanyava. Ens educaven, ens casàvem i érem mestresses de casa. Jo vaig anar a escola fins als 14 anys, com la majoria de les meves amigues; algunes, fins i tot menys. Abans els pares parlaven menys amb les filles. Respecte al masclisme crec que hem guanyat una mica, els homes ajuden en les tasques de casa, fins i tot els de la meva generació. Jo sóc de l’opinió que homes i dones haurien de guanyar igual pel mateix treball realitzat, però penso que mai serem del tot iguals. cheap albion silver 
“He tingut clar que havia de lluitar i ho vaig fer per aconseguir ser perruquera” Montserrat Cantó González, 52 anys Plus Ultra, Perruquera. Vaig néixer al barri, em vaig casar als 33 i tinc una nena de 12 anys. Si comparo la meva generació amb la de la meva filla veig que ella és molt més independent i llesta. Nosaltres a aquesta edat no sabíem res. A la família no ens explicaven les coses perquè havien molts tabús. A casa meva no es podia parlar de la menstruació ni d’embarassos per exemple. Tampoc era comú que les dones de la meva generació es formessin professionalment, la majoria anava treballant en el que li sortia. Respecte del masclisme, no ho vaig viure mai en la seva forma agressiva amb violència, ni en el meu cercle d’amistats, però crec que les dones sempre hem d’estar lluitant per mantenir el que hem aconseguit, ja que si deixem de fer-ho tornarem al d’abans. Això és per a mi el ser dona, l’haver de lluitar pel que una vol aconseguir, com ho vaig fer jo per exemple, que desitjava ser perruquera i ara ho sóc. 
“Ser dona, i sobretot a Espanya, mai ha estat un avantatge, ja que hem tingut molt pocs drets però totes les obligacions” Quiteria Jiménez Romero-Nieva, 65 Anys Estrelles Altes. Va treballar com a supervisora de neteja i actualment és a l’atur en espera de jubilació. Em vaig casar als 21 anys i visc al barri des de fa 20 anys, sóc vídua des de l’any 1986 i tinc dues filles. Veig moltes diferències entre la meva generació i la de les meves filles, malgrat que jo sempre he estat independent, però en la meva època una dona no podia obrir un compte si no tenia el permís del seu marit. buy albion gold No obstant això he escoltat que moltes noies tenen problemes amb els seus xicots perquè insisteixen a dir-los el que han de fer, dir o vestir i crec que en alguns aspectes estem retrocedint al que era abans, quan els homes creien que la dona era un objecte de la seva propietat. Les dones sempre hem hagut de lluitar, per exemple dins de la política, la representació de les dones és encara baixíssima, els premis pel acompliment professional en l’àmbit de l’escriptura, la medicina o altres branques gairebé sempre són per als homes. Ser dona, i sobretot a Espanya, mai ha estat un avantatge, ja que hem tingut molt pocs drets però totes les obligacions. S’ha avançat però a força de lluita, lluita i lluita, per la qual cosa no veig una altra alternativa que la de seguir lluitant. 
“Hi ha una banalització dels rols, on els joves volen fer de protectors i les joves pel fet de sentir-se protegides no diferencien la gelosia de l’afecte” Rosa Sielva Tijeras, 65 anys Polvorí, Assistenta domestica Visc fa 16 anys al barri, estic amb la meva parella actual fa 16 anys i tinc 3 fills. Entre la meva generació i la de les meves filles hi ha moltes diferències. A elles, els canvis i les tecnologies els han fet tenir la ment més oberta. La nostra generació ho va tenir molt difícil, vam haver de lluitar per cada cosa i crec que no hem estat capaces d’inculcar aquest esperit de lluita als nostres fills. És veritat que per treure la llicència de conduir havies de tenir el permís del teu marit si eres casada o fer un servei social si eres soltera. Recordo que la meva mare ens portava de viatge a l’estiu i havia de portar l’autorització expressa del meu pare per viatjar amb nosaltres. Tampoc podies tenir comptes bancaris de manera solitària i la violència de gènere estava assumida, fins i tot per les dones. Parlo dels 60 principi dels 70. buy albion silver Ara mateix tinc la percepció de que anem cap enrere, sobretot la gent jove, crec que existeix una banalització dels rols, on els joves volguessin passar a ser els protectors i les joves pel fet de sentir-se protegides no diferencien la gelosia de l’afecte. L’haver crescut en una societat masclista ha marcat la cultura espanyola, encara som una societat masclista, no obstant això cal seguir lluitant i reivindicant la igualtat, la física és impossible, però s’ha de buscar el mirar a les persones com a persones i no com a sexe. Per a mi ser dona ha significat tot en la meva vida, estic orgullosíssima, no vaig ser de les persones que es van tallar, però si sóc conscient de les moltes diferències, que en l’època de la meva mare, en la meva i en la de la meva filla hi ha i del camí que encara queda per recórrer. cheap albion gold Com a dona em sento plenament realitzada i francament crec que ho repetiria tot. 
“En política se segueix utilitzant la dona com a imatge, com va vestida, encara s’observa més que la seva capacitat i el seu lideratge” Xènia Morgado Fernández, 21 anys Estrelles Altes. Monitora de Nens/ Técnica d’Igualtat de Gènere. Abans que la parella o els fills, tinc altres prioritats, acabar els meus estudis, pensar al que realment em vull dedicar, a partir d’aquí tenir un treball i si apareix algú amb qui compartir la meva vida em plantejaria el tema de tenir família. Jo ara veig que en els adolescents hi ha molta violència, ja no física, si no psicològica i verbal, són parelles molt controladores. Avui seguim patint masclisme, per exemple el privilegi de caminar sols i tranquils pel carrer, solament ho tenen els nois, les noies encara sentim temor. Si roben a algú, roben abans a una dona que a un home. No obstant això és veritat que hem avançat en el sentit que la dona sí que té càrrecs de poder en alguns àmbits però no n’hi ha prou. Per exemple en política se segueix utilitzant la dona com a imatge, més que les seves idees. Com va vestida, com és el seu caràcter, qui és el seu marit, són qüestions que encara s’observen abans que la seva capacitat i el seu lideratge. Al barri fa falta un centre on les dones que siguin maltractades per violència de gènere puguin acudir, no existeix un punt d’informació. Ser dona per a mi és sobretot ser persona, la paraula dona m’evoca força per seguir lluitant pel que volem, és alguna cosa que a mi m’omple i estic molt contenta de ser-ho. 
“M’agrada ser dona però alguna vegada he arribat a pensar que si hagués estat home ho hauria tingut més fàcil laboralment” Jessica Pérez Hermoso, 35 Anys Polvorí. Neteja. Visc al barri des de fa 12 anys, vaig arribar amb la meva parella que va aconseguir treball aquí i vam tenir 2 fills. Crec que encara queda molt camí per una igualtat en tots els sentits. Encara som nosaltres les que carreguem amb la feina de casa, independentment que treballis o no. Segueix havent-hi masclisme en la gent jove. A casa meva ens van educar de forma similar a fills i filles, amb les mateixes obligacions, però sé que les llibertats i els drets de les dones eren menors. Encara falta molt, per exemple en l’àmbit laboral, és majoritàriament la dona la que cedeix a deixar de costat el seu treball per poder fer-se càrrec de la família, l’home mai serà qui es quedi a casa a cuidar als fills perquè no surt a compte, doncs normalment són els que més guanyen, però sense nosaltres ells no existirien.
