La Fundació Arrels ens explica la situació de les persones sense sostre, un dels principals problemes del nostre territori
SARA TORREMOCHA /
Com convivim els habitants de La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell? El passat 24 d’octubre, durant el Consell del Barri, l’Albert López, com a conseller municipal del Districte de Sants Montjuïc, va donar a conèixer els índexs de seguretat i dificultats de convivència als barris de La Marina del Port i La Marina del Prat Vermell a partir dels resultats extrets de l’Operació Marina, a càrrec de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB).
A aquest dispositiu hi participen la Unitat de Suport Diurn (USD), la Unitat Territorial de Sants Montjuïc (UT3) i l’Àrea Bàsica Policial (ABP). Iniciada el passat gener, l’Operació controla l’espai públic en horari de tarda durant tot l’any, identificant les persones sospitoses i disposant equips d’alcoholèmia i drogotest. Aquest pla s’ha materialitzat durant el periode de juny a setembre del 2013 en 132 hores de treball dels agents, que en grups de dos, de forma mensual han explorat 16 espais i han intervingut intensivament a quatre indrets del territori.
A la Marina de Port, s’hi han registrat queixes per l’incompliment de l’horari comercial nocturn per part d’establiments dels Jardins de la Mediterrània, per saltar a l’interior dels centres educatius del CEIP Ramon Casas, l’Escola Seat i l’IES Domènech per jugar a futbol o per l’ús indegut de la pilota per part d’infants i adolescents a la plaça Marina.
A la Marina del Prat Vermell, s’hi ha detectat certa continuïtat en l’oferiment de serveis sexuals remunerats a Mare de Déu de Port, amb els carrers Motors i Cisell, i l’Equip Comunitari ha alertat de la venda i consum d’estupefaents a una casa abandonada del carrer Ferrocarrils Catalans.
Però, sense dubte, el problema que ha afectat de forma més generalitzada al territori de La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell ha estat la presència, tant de pas com d’estada, de persones sense sostre. La majoria d’aquestes són d’origen romanès i d’ètnia gitana i es desplacen amb carros de supermercat per recollir la ferralla.
Un dels principals focus de concentració és els jardins de la Mediterrània, on va augmentar, durant l’estiu, les persones sense sostres establides. Al setembre la presència d’aquest col·lectiu va minvar però s’hi manté la relació amb alguns propietaris de bars, que els hi permeten fer ús dels lavabos. Les persones sense sostre també s’ubiquen als Jardins de Can Ferrero, on tenen l’ajuda de molts veïns que els coneixen, i als de Ca l’Alena, on es mostra una dinàmica de relació i autoregulació. Tot i tenir-les molt aprop, les persones sense sostres que conviuen en el nostre territori se’ns presenten sovint com total desconeguts. ¿Però què és de la vida d’aquestes persones?
Ens apropem al Districte de Ciutat Vella, exactament al carrer Riereta 24, on es troba la Fundació Arrel, una entitat privada que porta més de 25 anys dedicant-se a l’atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. “Arrels va néixer l’any 1987 per un grup de voluntaris decidits a lluitar contra la pobresa del moment”, ens comenta l’Olga Garcia, com a portaveu de l’entitat. A hores d’ara, la Fundació compta amb 250 voluntaris, a més de 3.700 socis que han fet possible ajudar les més de 8000 persones en el decurs de la seva tasca. L’activitat d’Arrels té major afluència en la zona de Ciutat Vella, la Sagrada Família, Sant Martí i el districte de Sants-Montjuïc, amb un pròmig mensual de 20 persones ateses i 52 visites.
La tasca de l’entitat amb els sense sostres, s’inicia de la mà de l’equip de carrer, que consta en l’actualitat de 22 voluntaris, tot i que està en plena ampliació, que estan sota la instrucció d’un coordinador. De forma diària, surten en equips de dos a passejar pels carrers de Barcelona per detectar la presència de persones que puguin necessitar la seva ajuda.
“El primer repte pel voluntari és establir un vincle de confiança; no crec que les persones que no tenen llar siguin reàcies a rebre aquesta ajuda, sinó que els fracassos que han pogut patir a la vida els crea desconfiança, per això és essencial iniciar una conversa, trencar el gel”, assegura l’Olga. Després d’informar-los sobre la tasca, els voluntaris els hi proporcionen alimentació, atenció sanitària i allotjament. “En el seu únic centre obert, Arrels ofereix servei de dutxes i higiene, consigna i poder descansar sota un sostre”, continua la treballadora de la fundació. Per això disposen, a més de les instal·lacions de la seu de l’entitat, amb pisos tutelats i amb 33 places estables d’allotjament a la Llar Pere Barnés, de les quals 20 són concertades amb l’Ajuntament de Barcelona.
Amb aquesta tasca, s’estableix inevitablement un vincle afectiu entre els voluntaris i les persones sense sostres, però el repte de la Fundació és que els usuaris esdevinguin persones autònomes. “Volem que els atesos es sentin com el que són, amos del seu propi procès, nosaltres només els ajudem a superar les complicacions econòmiques”, assegura l’Olga.
Aquest context de crisi generalitzat ha canviat l’estigma de persona sense sostre d’anys anteriors. “ Amb les dificultats actuals, “la societat ha après que tothom pot ser susceptible a quedar-se al carrer i això ha potenciat el sentiment d’empatia”, assegura la treballadora d’Arrels. Davant d’aquestes afirmacions el sentiment de gratitud per la tasca que realitza fàcilment aflora, però ells ho tenen clar.
“No pretenem que ens vegin com a salvadors, perquè ells també ens ajuden, gràcies a les seves aportacions hem crescut i podem oferir aquesta tasca”, conclou.
