Aquí teniu algunes de les herbes que podeu trobar si aneu a passejar pel camp, de la mà de la Naturòpata Esther Pardo i Gimeno.
Heu de tenir en compte que entre tots les hem de protegir perquè no desapareguin, o sigui que haurà de ser una trobada fotogràfica, sense tallar res que no sigui una flor i sobre tot, sense arrencar.
Romaní: és molt característic del paisatge mediterrani, pot florir quasi bé tot l’any. La infusió es fa amb les fulles que son petites, allargades i dures. L’ús tradicional que se’n fa, és per al sistema digestiu però també és tonificant. (s’ha d’anar en compte perquè pot pujar la tensió arterial). I si el barregem amb alcohol, ens servirà per fer fregues si tenim dolor articular i muscular.
Farigola: També molt estesa pel l’àrea mediterrània, la trobarem des d’arran de mar fins a alta muntanya i en tot tipus de terreny. Floreix a la primavera, que és quan s’agafa, fent moltes flors petites, però la infusió es fa amb les petites branques. És una de les plantes més desinfectants i es coneix el seu us per netejar ferides i ajudar a millorar tant les digestions com els constipats.
Malva: Considerada una mala herba perquè creix als marges dels camps, és una herba que en aquesta època podeu trobar abastament. Podem fer infusions de les seves flors que ens aniran bé per combatre la tos i expectorar i també per la faringitis o afeccions bucals. Com també laxant.
Espígol: També conegut com lavanda, en podem trobar de diferents tipus més o menys olorosa. És característic la seva espiga que formen les flors. A part de la muntanya, també la troben a parcs i jardins d’arreu. La infusió es fa de les flors i la farem servir de sedant lleuger i de digestiu. També podeu posar un coixinet de flors sota el coixí i ens ajudarà a dormir. O fer un oli per a massatge que alivia els dolors i estimula la circulació.
