Sovint acabem les consultes tant a l’ambulatori com a urgències amb la següent frase: “doncs ja ho té a la targeta, pot passar per la farmàcia” quan volem donar a entendre que aquella medicació que prescrivim ja queda activada en la recepta electrònica i pot ser recollida per iniciar un tractament. Si bé prescrivim moltes altres coses que no sempre hi tenen cabuda dins aquesta llista de pastilles, apòsits i cremes que es genera automàticament i surt per les nostres impressores.
Recentment, vaig passar visita conjuntament amb una altra professional en una consulta sobre un problema de salut mental. La professional va demanar-li a la usuària què identificava com quelcom que li feia estar millor al seu dia dia i ella va contestar “cuando me encuentro mal, voy a mirar el mar” i en aquest cas, al final de la visita la frase va ser “sigue yendo a mirar el mar si identificas que esto te ayuda”.
“Prescrivim molt més enllà del que queda registrat a la recepta electrònica i aquí hi trobem un calaix de sastre d’intervencions de caràcter individual, però també comunitàries”
Un altre final de visita sobre un problema d’ansietat en context laboral al qual vaig estar, va iniciar-se preguntant “esteu associats com a treballadors? has pensat en sindicar-te?” obrint la porta a tot un seguit de propostes no farmacològiques per aquest pacient que realment anaven adreçades a l’arrel del problema.
En definitiva, prescrivim molt més enllà del que queda registrat a la recepta electrònica i aquí hi trobem un calaix de sastre d’intervencions de caràcter individual, però també comunitàries i a aquestes segones, les anomenem prescripció social o recomanació d’actius. Aquest ve a ser el procés que té lloc quan un professional de la salut recomana mesures terapèutiques no farmacològiques o directament actius de la mateixa comunitat que poden millorar la salut i benestar de les persones.
El que tenen en comú les iniciatives de recomanació d’actius, és que van lligades a intentar potenciar allò que genera benestar en lloc d’intentar guarir la malaltia un cop ha aparegut i atacar-ne les causes. Això permet a les persones un major control de la seva salut, millora la seva xarxa de suport social i pot disminuir la medicalització de certs problemes de salut mental.
Finals alternatius a les visites que fem al CAP quan se’ns demana “què em dona llavors pel dolor, doctora?” poden passar pels grups de fisioteràpia, caminades o participació en activitats del centre cívic. I quan se’ns consulta per malestar emocional, obrir la porta als grups que coordina la Referent de Benestar Emocional més enllà de propostes farmacològiques.
“Les iniciatives de recomanació d’actius van lligades a intentar potenciar allò que genera benestar en lloc d’intentar guarir la malaltia un cop ha aparegut”
Per tal que es pugui donar resposta a les particularitats i necessitats locals, és necessari reforçar les dinàmiques comunitàries existents fent vincle entre institucions i teixit comunitari del barri del qual el Centre d’Atenció Primària, n’és un engranatge més. D’entitats, grups, iniciatives als centres cívics, tallers i xerrades, a la Zona Franca no hi falten. Potser ara és qüestió de dona’ls-hi valor i encara que les iniciatives comunitàries no hi càpiguen a la Recepta Electrònica, considerar-les per igual, ja que milloren el benestar i estat de salut de les persones.
Laura Lalucat
Metgessa resident CAP Doctor Carles Ribas
