Ester Callado Español
Referent de Benestar Emocional i Comunitari
CAP Doctor Carles Ribas
S’ha pogut detectar com la pandèmia, ha deixat al seu pas una situació socioeconòmica complexa i un increment de l’afectació al benestar emocional i la salut mental en totes les franges d’edat. Per altra banda, més enllà de la pandèmia, també hi ha molts altres factors que afecten la salut mental de la població
En aquest sentit, és important definir el que entenem per benestar emocional, ja que no es tracta de l’absència de malestar. Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), el Benestar emocional és un “estat d’ànim en el que la persona se n’adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, treballar productivament i contribuir a la comunitat.”
Seguint amb aquesta definició, acceptem que existeix un malestar emocional adaptatiu derivat de situacions de la nostra vida quotidiana que és necessari per la nostra gestió i autoregulació emocional. Per exemple, tenir certa ansietat davant d’un examen o prova mèdica és necessari per mobilitzar-nos i preparar-nos per quan arribi el dia de la cita.
No obstant, davant de l’augment del risc psicosocial d’un gran nombre de persones, cal potenciar les eines que s’han mostrat efectives per a l’abordatge d’aquelles situacions de risc elevat per a la salut, desprotecció i/o vulnerabilitat. D’altra banda, resulta imprescindible analitzar aquestes situacions des d’una mirada àmplia, que concebi la salut en totes les seves dimensions i no només s’enfoqui a detectar i tractar la malaltia. És necessari acompanyar les persones des del treball en xarxa, en el marc de l’atenció comunitària.
Arribats a aquest punt, què podem fer cadascú de nosaltres per augmentar les nostres eines per a la gestió del benestar emocional?
En primer lloc, aprendre a parar i escoltar-nos per detectar quina emoció ens està costant gestionar, valorar quins recursos propis tinc que anteriorment m’han ajudat a fer front a situacions similars (lectures, relaxacions, parlar amb una persona de confiança, esport, música…).
A més, ens ajudarà poder ficar una mirada a la comunitat, és a dir al nostre barri, un barri on tenim moltes ofertes per a l’autocura. Podem adreçar-nos a Centre Cívics, casals i/o biblioteques per observar l’àmplia xarxa d’activitats que realitzen.
Finalment, des dels centres d’Atenció primària s’ha ficat focus a la gestió de la salut emocional a través de la realització de grups psicoeducatius dins de la comunitat per tal de dotar d’eines d’autogestió emocional a la població. Alguns dels diversos exemples de temàtiques grupals serien alimentació saludable, gestió del dol, gestió de l’ansietat o l’estrès laboral, higiene del son, Fibromiàlgia, depressió… Aquesta informació la podem trobar parlant amb el nostra metge/essa i/o infermer/a de referència que és qui ens podrà orientar i acompanyar per al nostre benestar emocional.
El benestar emocional, és per si mateix empoderament, reconèixer en nosaltres els recursos que tenim per poder gestionar situacions difícils dins de la nostra vida diària.
