Esther Pardo i Gimeno
El mes de maig és el mes de les cireres, tan vermelles com les maduixes de l’abril.
No gaire lluny de casa hi tenim el poble de sant Climent de Llobregat que és, diuen, on les cireres són més bones i on s’hi fa la Fira de la Cirera cada mes de maig. També en trobarem de molt bones en altres pobles del Baix Llobregat.
La cirera és una fruita dolça i fàcil de menjar, doncs només les hem de rentar i ja està. Abans de llençar les cues, hem de pensar que les podem guardar i assecar per quan tinguem retenció de líquids, ja que tenen propietats diürètiques.
La cirera conté molta calç, ferro i vitamina C, per tant, és ideal per prevenir l’anèmia i obtenir minerals, que s’absorbeixen molt bé d’aquesta manera i els ossos ens ho agrairan si som dones en edat de menopausa. Van molt bé també per a la cel·lulitis, l’acne o la pell seca perquè contenen betacarotè.
La seva acció principal, però, és la depurativa. Només 20 cireres al dia redueixen els nivells d’àcid úric. Són unes grans drenadores, o sigui que fan eliminar líquids i una mica laxants. Són un bon aliment per prevenir les pedres tant de ronyó com de vesícula. Són ben tolerades pels diabètics. Com les altres fruïes de color vermell quasi morat, són grans antioxidants, 200g aporten només 115 de cal.
És millor comprar-les amb la cua. I anar amb compte, perquè si són verdes poden ser indigestes.
