L’ésser humà té tendència a imitar, com ho fan els micos, cosa que ens fa molta gràcia. Entre d’altres motius, és per això que hem evolucionat, hem après coses d’altres cultures i hem aportat el que fem nosaltres a les joves generacions.
En el cas dels dies de les festes de Nadal, això d’imitar no ens va massa bé. Tirem una mica enrere i pensem en quins eren els aliments que ens acompanyaven i com tindrem les taules aquest Nadal. Un dels primers que s’hi va incorporar va ser la pinya tropical; anys enrere era molt difícil de trobar, ara, és més econòmica que les taronges, moltes d’elles de proximitat, tot i tenint en compte que les pinyes fan millers de quilòmetres. Plantegem-nos que cobren els que les agafen dels arbres i el negoci que fa Del Monte i la poca sostenibilitat del transport. Seguim amb el “panetone”, dolç italià que està agafant lloc als arribats d’Andalusia (polvorones, mantecados, roscos de vino, etc…) que, de ben segur no porten la quantitat de conservants que tenen els panetone, que per cert, ja no venen d’Itàlia.
I així anem incorporant el que sembla que està de moda. L’escudella de Nadal, és una bomba de calories i incompatibilitats entre aliments però és un dia a l’any i ens passem a la taula quatre o cinc hores per pair-la, amb l’ajuda dels torrons (aquest és un tema que es mereix una columna sencera), de les neules i el cava; però ja hi estem acostumats. O sigui, que si teniu indigestió, la culpa és del panetone i de la pinya (s’ha de menjar abans de dinar).
Bon Nadal i molta salut per a tota La Marina!!
Esther Pardo i Gimeno
