El consum de tabac és una de les pandèmies més significatives i letals que existeixen actualment. És la primera causa de malaltia i mort evitables al nostre país i la segona causa principal de mortalitat al món. Des de principis del segle XX se sap que té un efecte perjudicial per a la salut a nivell respiratori, cardiovascular (hipertensió arterial, infarts, ictus, disfunció erèctil, etc.), sobre l’embaràs i l’augment del càncer (pulmonar, boca, laringe, bufeta, coll uterí, etc.) entre altres malalties. A més, de mitjana, els fumadors tenen 10 anys menys d’esperança de vida i es calcula que la meitat dels fumadors acumulen 20 anys de vida perduts com a conseqüència de patologies cròniques secundàries al tabac.
Per tot això, no és d’estranyar que les persones que fumen consultin més al seu metge de família per problemes de salut que les que no fumen. Aquesta és una oportunitat per a nosaltres, els metges de família per promoure la intenció de deixar-lo, mitjançant acompanyament i ajudes eficaces. Entre les preguntes que abordem amb més freqüència en la consulta es troben:
Quines són les raons per deixar-ho? Incomptables! Hem de tenir en compte que no tots els beneficis són a llarg termini sobre la salut, sinó també immediats en altres aspectes quotidians del dia a dia. A més dels ja esmentats, el tabac disminueix la capacitat del exercici, provoca mal alè, mala olor, disminueix gust i olfacte, canvia la coloració de les dents i la pell, suposa un cost car a la butxaca i una font constant de frustracions amb la parella i la família.
Per què és tan difícil prendre la decisió? És normal. No hem d’oblidar que no es tracta només d’una addicció física a la nicotina, sinó també d’una dependència psicològica i d’una conducta apresa que acompanya les persones durant molt de temps. A més, des de fa anys la societat ha rebut una gran pressió publicitària i tòpics sobre l’elegància del tabac a través de figures cinematogràfiques i sèries fotogràfiques. També, els fumadors poden passar per altres fases com la negació o els sentiments d’ambivalència abans de voler entrar en acció.
Què passa quan el pacient es va preparant per deixar el tabac? Això es traduirà en teixir un pla d’acció adaptat a cadascun amb el seu metge o infermera, on el pacient decidirà si prefereix una intervenció psicosocial sola o acompanyada d’ajuda farmacològica. A més, es realitzarà un seguiment més proper a l’habitual, ja que l’objectiu ideal és deixar-lo en un termini de 1 a 2 mesos. En aquest temps no només augmenta la relació metge i/o infermera -pacient, sinó també l’autonomia i l’empoderament del pacient per la seva pròpia salut cosa que beneficia també de cara a altres consultes mèdiques en el futur.
I què passa si no s’aconsegueix a la primera? No us preocupeu per això. En molts casos es necessiten tres o quatre intents abans de deixar de fumar definitivament. Si això passa, des de la consulta ho enfocarem com una font d’aprenentatge per a una futura ocasió, sempre respectant els temps individuals i prioritzant l’acompanyament en el procés de cadascú.
El 31 de maig ha estat el ‘Dia Mundial Sense Tabac’, una data ideal perquè els fumadors després d’aquesta lectura es plantegin deixar-lo i s’animin a consultar el seu metge o infermera. I tu? T’animes?
Itziar Santana Jiménez – Metgessa Resident de Medicina Familiar i Comunitària.
CAP Doctor Carles Ribas
