Yaiza Sánchez
Des del diari La Marina parlem amb Jordi Fàbregues, cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Sants – Montjuïc.
L’Estat espanyol ha decretat un toc de queda de les 23:00 de la nit fins a les 6:00 del matí, però aquí a Catalunya comença a les 22:00 h. Com ho afronteu des del districte?
Nosaltres vam iniciar-lo el 25 d’octubre i informàvem del nou decret a les persones que trobàvem pel carrer. Però a partir d’aleshores, serem més restrictius i aplicarem les sancions. Per tant, és important destacar que a partir de les 22:00 de la nit tothom ha de ser a casa. No és fàcil, perquè hi ha persones que surten de la feina o d’altres llocs, però qui no pugui justificar-ho es veurà penalitzat.
Tot i que durant la primera nit es va fer una tasca més pedagògica des de la policia, a Plaça Espanya va haver-hi una manifestació en contra de les restriccions horàries.
Són els que nosaltres anomenem negacionistes. Però no només estan en contra del toc de queda, sinó que estan posant en dubte la veracitat de la Covid-19. Estan en contra de les normes i qüestionen que existeixi fins i tot el virus.
Ha parlat de les sancions dirigides a aquells que no puguin justificar la presència als carrers. De quines xifres estem parlant?
Poden anar de 300 a 6.000 euros. Segons les circumstàncies de cada cas s’aplica una quantitat determinada.
Una de les situacions més comentades als mitjans de comunicació i rodes de premsa donades per les forces i cossos de seguretat i les institucions polítiques ha estat les festes il·legals que continuen havent-hi a la nit. Aquí al districte s’han produït aquestes conductes?
La veritat és que sí, hem trobat diversos casos durant els darrers mesos. Es nota les ganes de la gent jove d’aplegar-se i de sortir de festa. En aquests casos hem fet més pedagogia que no pas sancions. Això sí, no és el mateix una festa organitzada que un festa alcohòlica on hi ha vint persones. Hem actuat en tots dos casos, és clar, però als assistents de les festes sí que els hem sancionat; en canvi, amb els grups de quinze o vint persones hem recollit el material i cadascú ha marxat cap a casa. Un exemple de les festes multitudinàries de les quals parlava és una celebrada al costat de la comissaria, que en un local va reunir unes 200 persones.
Per tant, i tot i que no es justifica, hi hauria una diferenciació entre un grup de joves que queden per fer botellada i una persona que està organitzada i que vol treure un benefici econòmic.
Exacte. Evidentment, el que no hem fet és veure gent de festa alcohòlica i no aturar-nos amb el cotxe patrulla. En aquests casos, els identifiquem i després marxem. Un altre factor és la reacció de les persones. Normalment, si veuen els cossos policials se separen. Si pel contrari mostren una actitud prepotent, ja és un altre tema. Tanmateix, normalment es captenen, es divideixen i marxen. Entenc que els joves tinguin ganes de poder sortir i fer festa, però al final poden agafar el virus i contagiar a la gent gran.
A banda de les noves mesures per aturar la propagació del coronavirus, l’actualitat del barri continua passant per les protestes veïnals davant la inseguretat als carrers de La Marina.
Si realment comparem dades policials, al llarg del 2020 hi ha hagut un 40% menys de delictes que l’any passat. No és en si una qüestió de xifres, sinó que el problema radica en el fet que en l’interval d’un mes i mig s’hi han produït molts robatoris amb ús de la violència i enfocats a gent gran, fet que incrementa notablement la sensació de desprotecció. Però cal destacar que des dels Mossos d’Esquadra hem tingut un 100% de resolució en els casos de robatoris a La Marina, i a més els autors estan ingressats a la presó. Ara mateix la situació està molt més tranquil·la i tenim més presència policial als carrers. Malgrat que, amb base en les dades, no sigui necessària més vigilància policial, volem focalitzar-nos en recuperar la sensació de seguretat, ja que de vegades és pitjor la percepció d’inseguretat que les dades en si.
