Gràfics: Ajuntament de Barcelona
Text: Alex Giménez
La Renda Familiar Disponible (RFD), un índex que mesura la distribució territorial de la renda a partir d’un seguit de variables socioeconòmiques, ha crescut al districte de Sants-Montjuïc durant els darrers quatre anys. Tanmateix, La Marina del Prat Vermell n’és l’únic barri on hi ha disminuït, i a hores d’ara és el segon més pobre de Barcelona, després de Ciutat Meridiana.
Segons recull al balanç d’execució de les línies d’actuació del districte de Sants-Montjuïc a l’informe de mandat entre 2016 i 2019, aquest baix nivell de renda té a veure directament amb la taxa d’atur. Malgrat la reducció d’un 32,4% de l’atur al districte durant l’últim mandat, només el Poble Sec supera La Marina de Port en nombre d’aturats.
La combinació d’altes xifres d’atur i baix nivell de renda familiar ha empès fins a 10.900 persones cap als Serveis Socials per ser ateses al 2018, el major nombre de tota la història, i l’import total de les ajudes ha passat de 2 a 3 milions d’euros al llarg del mateix període.
Al llarg d’aquests 4 anys, el Pla de Barris i la plataforma Barcelona Activa han engegat fins a 5 projectes adreçats als col·lectius més desafavorits, com ara els joves sense formació i les dones.
Pel que fa al barri de La Marina, el Pla de Barris descriu les prioritats per intervenir-hi. Al 2018 es van engegar 44 accions concretes (un 60% de les previstes fins a mitjans del 2020) en matèria de drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana, com la construcció dels locals del Carrer Química per les entitats, el skate parc, els ascensor al Carrer Polvorí o d’altres de caire socials com el suport fet a les escoles amb el projecte escoles enquirides.
Pel que fa a pobresa energètica, l’Ajuntament ha obert dos nous punts d’assessorament energètic on més de 200 persones han estat ateses només al primer trimestre del 2018, i ha destinat 2 milions anuals d’euros al programa “Energia, la justa”, que han permès abaixar d’un 30% el nombre de persones en risc de vulnerabilitat energètica a tot el districte, segons es despren de l’informe.
En quant a la vivenda, el preu del lloguer a Barcelona s’ha apujat fins a rècords històrics, tot i que el informe no detalla dades. Del 30% de pisos de lloguer al districte, només l’1,82% són considerats “lloguers assequibles”.
I les situacions de risc de pèrdua de la vivenda al districte que el Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació (SIPHO) va detectar al 2018, situen La Marina de Port com a segon barri amb més gran nombre d’expedients.
Per això, l’Ajuntament ha projectat edificar en 2020 dues noves promocions públiques d’habitatge als sectors 8 i 10 de La Marina del Prat Vermell, que augmentaran en 320 vivendes el parc públic de lloguer social.
A més, ha apujat un 140% la inversió (de 1,45 a 3,7 milions d’euros) en ajudes per a la rehabilitació d’infravivendes, i un 64% (de 884 a 1.389 milions) les ajudes per evitar la pèrdua de la vivenda habitual per impagament, entre el 2015 i el 2018).
També ha crescut el nombre de beques menjador (tot i que menys que la demanda), i el seu import s’ha duplicat (de 3 a 6 euros l’àpat).
Pel que fa a l’ecologia urbana, el Programa d’Actuació Municipal (PAM) ha apostat per combatre la contaminació de l’aire a la ciutat, mitjançant la transició ecològica i la millora del transport públic. Així, s’han creat horts urbans i 7 nous kilòmetres de carril bici, a més de renovat el programa Bicing per fer créixer el nombre d’usuaris per primera vegada després de 9 anys.
Reivindicat des de fa gairebé 40 anys, el metro ha arribat al barri de La Marina en aquest mandat. Són dues les estacions obertes al Passeig de la Zona Franca, i fins a 7 de pendents però amb el túnel ja fet (al carrer Motors, en La Marina del Prat Vermell, i fins a l’extrem del polígon industrial).
L’Ajuntament ha restablert el servei diumenges i festius de les línies d’autobusos del barri, i n’ha obert de noves per connectar La Marina amb Pedralbes (la V5) i amb Sant Joan de Déu (V1).
Aquestes mesures i d’altres de caire urbanístic i cultural formen part del Programa d’Actuació de Districte (PAD), el grau d’execució del qual a Sants-Montjuïc és del 92%: 269 projectes acabats, 41 encara en curs d’acompliment i només 1 no s’ha engegat.
