La Modificació de La Llei de l’Esport per part del Govern Espanyol comporta una invasió de competències, i sobretot una nova clatellada al finançament de les Federacions Catalanes que afectarà tots els clubs i esportistes, també els dels barris de La Marina.
JORDI GISPERT |
Els motius són altament polítics. També hi ha part d’aquella lluita constant contra tot allò que s’allunyi dels símbols espanyols, dels únics que han d’existir segons uns determinats grups. Però més enllà d’això, superant una simplificació de problemes de banderes, el tema que exposem incideix directament en el dia a dia i en una pèrdua de qualitat que pot ser brutal i fins i tot irreversible si no s’hi posa remei. La UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya) negocia en aquests moments els punts que ha de legislar aquesta nova norma. Alguns d’ells van per bon camí, però abans de centrar-nos-hi, expliquem el cas que no és altre que el d’una modificació ja aprovada d’una llei de l’esport estatal que estava en vigència des del 1990.
La va anunciar el govern espanyol el passat mes de gener. A partir d’aquí, cal aprovar el text exacte per començar a aplicar-la. En l’avantprojecte d’aquesta nova llei de l’esport però, hi apareix un punt clau que és el que ha fet saltar l’alarma. El govern impulsarà una llicència única esportiva. Això vol dir que tots els esportistes de l’estat hauran de tenir una única llicència espanyola per competir en el seu esport, encara que només competeixin en el seu àmbit autonòmic. Això vol dir que a molts esportistes aquesta llicència única els sortirà més cara. Això significa també que les federacions autonòmiques veuran vulnerats els seus drets preferents, presents a la constitució, de competències esportives, i que deixaran de recaptar una quantitat de diners que avui dia són bàsics per al seu propi finançament. Un finançament que recordem que ja estava gairebé tocat de mort per les darreres retallades anunciades per la Generalitat de cara al 2014, que suposaven una rebaixa percentual del 60% del pressupost global de la UFEC.
La situació de l’esport de casa nostra és crítica doncs, i per això llancem el nostre crit d’alarma. La llei està aprovada però el seu text encara és un projecte. El president de la UFEC, David Moner, el Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, i diversos representants dels organismes espanyols es reuneixen aquests dies per mirar d’arribar a acords per salvar la situació. Les converses, això dóna almenys un bri d’esperança, van pel bon camí. De fet s’està bastant d’acord en deixar que les federacions autonòmiques segueixin recaptant els diners de les llicències en les competicions que organitzin elles mateixes. Això seria un gran perquè suposaria gairebé seguir cobrant d’un quasi 80% de les llicències emeses. Aquest acord evitaria molts danys però les converses han de seguir encara un bon temps. I la pressió de tots els grups, de tot el món de l’esport, és la clau per poder minorar uns efectes que serien nocius. De moment la Plataforma Proseleccions, la mateixa UFEC i l’Assemblea Nacional Catalana són els organismes que s’hi han abocat. El Parlament de Catalunya també va presentar-hi una moció. Ara, tanmateix, és hora que clubs i esportistes, el teixit més important que és el de la societat civil, prengui consciència de la magnitud del cas i es manifesti. Més enllà de la vulneració absoluta de les competències autonòmiques no cal ser gaire il·luminat per veure clar que amb la pèrdua d’una quantitat de diners tan gran no hi ha inversions, i per tant no hi ha beques, ni ajudes a clubs, ni a esportistes, ni activitats a les escoles, ni ens públics potents. Per veure que certs clubs, certs centres i certs esportistes hauran d’abandonar l’activitat que els apassiona perquè han de menjar. La privatització del CAR de Sant Cugat i d’altres institucions de vital importància per al nostre esport com l’INEFC, ara per ara, es planteja com una de les poques sortides, sobretot si l’avantprojecte de llei tira endavant sense matisos.
Imatge: Arxiu. Jordi Gispert.
