Aquest mes hem anat a buscar les promeses del nostre barri. El que llegireu aquí ens demostra que els joves no s’aturen i comencen a situar la Marina, no només a les bones noticies de Barcelona, sinó també de Catalunya i de l’Estat.
La parella de promeses amb les que hem parlat, (Andrea a sota i Adrià a la contraportada) son un exemple de esforç, treball i superació. El futur l’escriuran ells.
L’Andrea Alarcón, viu al barri de la Marina, te 21 anys i estudia Educació Social a la UB, però això no és el més rellevant d’ella.
L’Andrea és atleta. Practica el llançament de disc i acaba de guanyar el Campionat Mediterrani Sub-23. Es va coronar campiona en el primer llançament amb una distància de 54,18 metros.
Quan et va sorgir l’afició per aquest esport?
Ja fa set anys, que vaig pujar a l’estadi Serrahima per fer esport i quan em van ensenyar el que era el llançament, em va agradar molt i per la meva constitució, el puc fer perfectament. Fa només dos anys que el practico en competició.
En quin equip estàs?
La Associació Atlètica de Catalunya. Entrenem aquí, al Serrahima i a Can Dragó. No puc entrar a la categoria absoluta fins d’aquí a tres anys, per edat.
Fins a quina distància llances el disc?
La meva millor marca ha estat de 55,94 metres. (L’entrevista es va fer abans que guanyés, amb una nova marca, la prova del mediterrani). He fet el rècord d’Espanya, promesa. Això em ratifica la meva participació als Campionats del Mediterrani sub-23 que se celebraran a Tunísia el 4 i 5 de juny d’enguany.
Que ens pots explicar d’aquest esport?
Doncs que m’agrada, tot i que és molt sacrificat. Entreno cada dia i és un esport molt solitari. Encara que tinc rivals, el que fas és competir amb tu mateixa. Has d’anar vencent la teva pròpia marca per poder arribar més lluny.
A quins llocs es practica?
Doncs sempre a l’aire lliure i en espais grans, com ara les pistes d’atletisme o els estadis i això és un inconvenient a l’hivern. A Espanya no hi ha pistes cobertes per a practicar aquests esport, encara que faci fred. El problema és que el cos no reacciona de la mateixa manera i les marques poden canviar.
Després dels Jocs del mediterrani, cap a les olimpíades?
Tant de bo, ja m’agradaria però encara no tinc l’edat. Han de passar quatre anys per poder-hi pensar.
L’altre cosa és que estic estudiant i després hauré de treballar. L’entrenament també necessita molt de temps. Son moltes coses que hauré de pensar i ja veurem si pot ser.
