Text: Juan Bibian
Viggo Mortensen explica el que ha estat la inspiració per al projecte de “Falling”, el seu debut com a director :
“El que sento que està passant a la nostra societat en els últims anys, la polarització, la incapacitat o la resistència que té la gent per comunicar-se, i com t’enfrontes al que veus i escoltes: llenguatge odiós, misogínia, racisme, homofòbia, aquestes coses surten”.
Aquest conflicte està plasmat a la relació del veterà Willis (Lance Henriksen) amb la seva família, en especial amb el seu fill homosexual i pare de família.(Viggo Mortensen)
A la primera seqüencia ja se’ns mostra l’essència de la història que ens explicarà: un vell impertinent i mal parlat viatja amb el seu pacient fill en un avió, i ambdós ens fan notar que aquest pare malcarat, bord i feixista està caient profundament en l’Alzheimer. Drama familiar d’aparent tall clàssic, amb el seu passat turmentós, amb profusió de «flashback» que procuren més claus, un present dolorós i feridor, i un futur inexistent.
A destacar la gran interpretació de l’actor Lance Henriksen, que dona vida al pare, amb unes idees ancorades en els ideals racistes i més tradicionals de la Nord-Amèrica profunda. Destaca també com tracta el tema de l’homosexualitat del fill, sense fer ganyotes ni ornaments, però amb elegància.
“Faling” es una pel·lícula, suau, lenta , bella i sòbria, un viatge de la infantesa a la vellesa, de la vellesa a la infància i una profunda i reveladora reflexió́ en torn als enigmes que amaguen els afectes i els llaços sanguinis, el pes de l’herència, el perdó i la culpa.
Si com actor, Viggo Mortensen és notable, aquí hi ha el seu premi a San Sebastian, com a director també ho és.
