Text: Ricard Peña i Victor Recacha
La fundació de La Marina Mans a les Mans va portar la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona a L’Auditori en un concert benèfic el vespre del passat dilluns 13 de maig.
Tots els beneficis van anar dirigits a l’entitat sense ànim de lucre, que atén més de 250 infants i adolescents del barri cada any. L’iniciativa va convertir-se en un èxit de taquilla.
61 músics d’entre 14 i 22 anys dirigits per Carlos Checa van interpretar dues peces fonamentals de la música clàssica: la simfonia Praga, de Mozart, i Amor Brujo de Manuel de Falla. El punt final de la nit va venir de la mà de la cantaora Laura Marchal, que es va emportar el cor dels assistents amb el dolçor i intensitat de la seva veu.
En declaracions a aquest diari, Neus Cerdà, directora de Programes de la Fundació, ha deixat la porta oberta que, vist l’èxit, l’espectacle es repeteixi l’any vinent.
Malgrat el suport d’administracions com Generalitat o Ajuntament, la directora ressalta que “costa que arribin fons per a determinats projectes” i han buscat alternatives com el concert per a poder finançar una rehabilitació de la seu (a l’antiga Escola Port) que costarà uns 800.000€. De moment, part de la façana està coberta amb una malla perquè “s’havien començat a despendre pedres que podien ferir els infants”. Tampoc hi ha ni ascensor ni escala d’emergència.
Segons dades facilitades per la pròpia fundació, menys d’un 12% dels alumnes de La Marina continua estudiant més enllà de l’ESO. I, segons El Periódico, només un 2,6% de la població de la Zona Franca té estudis universitaris. Dades que suggereixen una possible desigualtat d’oportunitats respecte a altres barris de Barcelona.
Neus Cerdà deixa clar que “anar a la universitat no et fa més bona persona ni més intel·ligent”. “Però tothom ha de tenir l’oportunitat d’arribar si és el que desitja”, considera. Té clar que la precarietat “afecta les criatures” i conclou que “la discriminació més gran arriba per ser pobre. A partir d’aquí, tot suma: ho tens pitjor si, a part de ser pobre, ets negre, si ets noia…”
Per això reivindica “les mateixes oportunitats a qualsevol barri”, amb drets i accés a la cultura. “Hi ha nens que mai han anat al cinema”, lamenta. Valora el Pla de Barris com un “impuls”, però espera que tingui continuïtat perquè “costa molt de començar i és molt fàcil d’acabar” aquest tipus de projectes.
Cerdà dibuixa una esperança de cara el futur: poder-se centrar en la promoció dels joves i no en la seva salut o alimentació. Reflexiona que “com a societat, hem de tenir vergonya d’haver d’atendre situacions tan precàries al nostre entorn”, perquè “hi ha menjar per a tots i hi ha diners suficients com per a garantir rendes bàsiques i un nivell de vida per a tothom”.
L’equip de l’entitat compta amb unes 40 persones voluntàries i 27 treballadores i treballadors, sobretot de l’àmbit de la integració i educació social, però també professors i professionals d’altres sectors, que intenten fomentar la participació i esperit crític dels infants impulsant projectes que ells mateixos proposen, com ara un hort urbà o tenir una font al pati.
Amb una visió d’inclusió social al barri, la Fundació treballa des de 2004 amb els nens i joves de La Marina que necessiten un reforç educatiu o un suport en la cerca d’oportunitats al món laboral, així com en l’àmbit psicològic, social o personal. I amb una única pretensió: “millorar la vida de les persones”.
