Una vida dedicada a la religió, l’altruisme i la tasca social. Uns ulls que han vist els horrors d’una guerra civil i, posteriorment, una de mundial, una ànima que ha viscut en primera persona la cruesa del règim franquista i un esperit que, fins i tot, ha conegut el que és experimentar una epidèmia global.
La vida de mossèn Josep Hortet. 87 anys de vivències, tres quartes parts a primera línia de batalla, recollides a la seva obra “La nostra història, la meva joia”, que serà presentada el dijous 17 d’octubre al Seminari Conciliar de Barcelona.
Un recorregut que va començar ben aviat, quan als onze anys es va incorporar al Seminari Menor de Barcelona, per a més endavant, als dinou, unir-se al moviment de la Joventut Obrera Catòlica. En l’àmbit estudiantil, la seva fe el va portar a estudiar la llicenciatura en Dret Canònic a la Universitat Gregoriana de Roma.
De tornada a Barcelona, va ser anomenat consiliari general d’Acció Catòlica Obrera, en una època en la qual el règim franquista ofegava a la classe treballadora. Els seus orígens, a cavall entre Nou Barris i Sant Andreu, dos districtes eminentment obrers, van definir en ell una vocació sociològica que l’acompanyà durant tota la seva trajectòria, en la qual la seva prioritat era sempre ajudar als treballadors i als desfavorits.
L’any 1989, després d’un any i mig sabàtic per discrepàncies amb el model d’Església, el van sol·licitar a la Marina. En aquest barri, que es va convertir en la seva segona casa, va exercir com a rector de les parròquies de la Mare de Déu de Port i de Sant Bartomeu durant trenta-tres anys, fins a la seva jubilació l’any 2022, a l’edat de vuitanta-cinc anys. Hortet arribà pocs anys abans de la celebració de les Olimpíades del 92, que van propiciar una dignificació de la zona per la proximitat d’aquest acte, vital per l’impuls de la “marca Barcelona”.
“És un barri en el qual no et pots avorrir mai perquè tot es mou molt de pressa, això és una dinàmica que l’has d’agrair a la vida”, va declarar el rector en una entrevista al diari La Marina. “He sabut que aquí s’havia fet molta tasca de lluita i reivindicació fins a aconseguir que els primers governs democràtics s’acostessin una mica més als barris i atenguessin les seves demandes”, va afegir.
Durant aquest temps, també va crear la Fundació Mans a les Mans, que enguany ha complert vint anys i de la qual en va ser president. Aquesta entitat va esdevenir una extensió de la tasca comunitària que va caracteritzar la vida, tant professional com personal, de Josep Hortet, oferint activitats i refugi pels infants en risc d’exclusió social, una tasca i voluntat que continuen vigents avui en dia.
Ara, dos anys després de la seva retirada laboral, ha trobat el moment i la inspiració per escriure la seva obra, on relata fil per randa les seves memòries, amb històries de “goig, alegria, penes, tristesa i resistència” a través d’etapes de tots els colors i mena.
