Records amables i molèsties varies s’entrellacen en el reguitzell d’experiències que tenim els veïns i veïnes amb la muntanya màgica. Ara que hi ha un Pla d’Actuació per millorar Montjuïc i que el Prat Vermell és en construcció, volem repensar com pot donar més de sí aquests potent veïnatge.
ROBERT MUNTANER
20 anys, estudiant del grau d’Il·luminació, captació i tractament de la imatge a l’institut de la Mercè.
Què destaques d’estudiar al voltant de la muntanya?
Des de classe veig el cementiri de Montjuïc, penso en el poble jueu que va viure-hi, em sembla un lloc molt interessant i fotografiable. A més hi és el palau Sant Jordi, lloc de concerts. De petit, sovint venia amb el meu avi a veure les fonts màgiques i amb la família gaudíem les vistes del mar i el port. També tinc el record de les pràctiques de cotxe.
RAFAEL FERNÁNDEZ
79 anys, veí d’Eduard Aunós, porta l’única carnisseria del barri
Quins records tens de la infància a la muntanya?
En tinc molts, quan era petit treballava a una fusteria del Poble-Sec i anava i venia per Montjuïc caminant cada dia, m’agradava molt fer la figuereta recolzant-me en els fanals de llum o en les fonts d’aigua que trobava pel camí. Ara, però des de fa molts anys, no pujo mai a muntanya, no vaig cap allà per a res perquè no tinc temps.
DOMINGO ESPOT I CARME PONS
Director i coordinadora pedagògica de l’Institut Montjuïc, respectivament.
Tots dos amb més d’una dècada treballant-hi.
Què és el que més valores de tenir Montjuïc al costat?
Treballem molt amb el Parc des de sempre. Fem moltes activitats per aprofitar els recursos que té, especialment a l’assignatura de ciències naturals. Hem realitzat excursions a tots els equipaments culturals al llarg de tot l’any, pugem en bus, però ens agradaria fer-ho per l’antic camí que arriba fins al cementiri, que és el camí natural de la gent del barri cap a la muntanya, una drecera en què trobem punts històrics importants que cal millorar.
AARÓN TOLOSANA
34 anys, vigilant, veí que ha crescut i encara viu a Eduard Aunós.
Què et ve al cap en sentir Montjuïc?
Allà he après a conduir, he gaudit de molts concerts, de jovenet m’escapava amb els amics pel camí del castell de Montjuïc i de petit anàvem als parcs amb la família. Ara sobretot la utilitzo per anar al centre de Barcelona en cotxe sense passar per Gran Via, ja que des del Prat Vermell costa una mica més d’arribar-hi a peu. Hi ha llocs on sí que s’ha millorat l’accés, com són les escales mecàniques o l’ascensor del Polvorí.
LUISA FERNANDA
Jubilada, 66 anys. Professional de la neteja i veïna del carrer del Foc.
Quin ús fas de la muntanya?
Cap ni un, gairebé mai passem per allà, visc d’esquena a Montjuïc, tot i que porto aquí des de l’any 1989. Tinc dues pròtesis i no puc fer gaire esforç, anar-hi a les activitats culturals o recreatives és difícil, fins i tot en cadira de rodes, ja que hi ha trams en algunes voreres que estan en mal estat. Caldria millorar el transport, l’accessibilitat i l’estat d’alguns camins.
JULIA BELLOMAR
21 anys, estudiant del grau superior d’Il·luminació a l’Institut la Mercè.
Com imagines Montjuïc d’aquí a 10 anys?
Ara mateix, quan hi passejo amb els amics o hi vaig per fer senderisme o per fer fotografies trobo a faltar més connexió amb el mateix Institut de la Mercè i també més il·luminació, perquè quan es fa fosc em sento insegura de caminar-hi sola. La vull amb més llum, més connectada i més segura, així me la imagino en el futur.
