Rosa Belda Garcia, 68 anys, casada i amb dues filles adultes és, d’ofici, bodeguera. Filla d’una família de pescadors del desaparegut barri del Vidriol, al costat de la Farola del Llobregat. Ara viu a Mare de Déu de Port a l’entorn de Can Sabater. La Laura Garcia Segura, té 33 anys, és mestra a l’escola Can Clos i viu amb el seu marit. Al setembre farà un any des que ha canviat el barri de La Bordeta per establir-s’hi al carrer Micaela Chalmeta.
La primera pregunta que els fem és què li demanen a una zona per viure-hi: “serveis pròxims, que hi hagi activitats interessants per gaudir els cap de setmana i zones verdes, són el més important”, respon Rosa. “Hi estic d’acord, i hi afegiria també que la zona estigui ben comunicada i que no tingui tanta contaminació acústica: amb tot l’estrès que portem al dia a dia, necessitem poder descansar”, comenta la Laura.
I com és la Marina? Relaxades, dialoguem sobre el Prat Vermell. I de tan a gust que ens trobem la conversa dura dues hores. No us passa de vegades?
Què ha de tenir un barri perquè te’l facis teu?
Laura: Crec que cal un temps per tenir-hi vivències, conèixer gent, fer pinya i sentir que formes part d’alguna cosa.
Rosa: Tinc la sensació que a La Marina més que un barri som un poble, ens coneixem tothom. Personalment, cada dia i durant 8 hores atenc persones i estic feliç perquè ve gent jove a la botiga, els agrada fer xarxa, comprar en botigues de barri, conèixer gent… m’agrada especialment perquè tothom deia que els joves només comprarien per internet.
Laura: A poc a poc vaig coneixent gent i m’agrada molt la Plaça Marina, és com el nucli, hi ha animació, allà.
Rosa: És com la plaça major d’un poble.
Què més destaqueu de la relació que teniu amb el veïnat?
Laura: En general és molt bona. Passejo molt per la Plaça Falset, tot i que hi ha gent que encara no s’hi anima gaire. Però soc de l’opinió que si t’ubiquen acabaran sabent que ets veïna i així tot és molt més fàcil, senzill i amable per a tothom. Tot és de mica en mica…
Rosa: Encara falten cinc o sis anys perquè al Prat Vermell tot estigui construït i hi hagi més coses. L’avantatge és que tot serà nou, és una sensació bonica i penso que ha d’arribar el moment que ens moguem més els de la banda de Port cap allà també. Cal treballar propostes perquè a la gent del barri li agrada moure’s.
Definiu La Marina en tres paraules en funció de la vostra l’experiència.
Rosa: La primera és que és reivindicativa: som un barri en el qual tot el que tenim ho hem aconseguit lluitant. Hi ha una gran xarxa d’associacions i entitats ben dinàmica des de sempre. La segona és que té un sentit de comunitat força elevat, la gent és molt col·laboradora, i sempre que cal hi ha reacció: la campanya amb el poble ucraïnès i la xarxa solidària durant la pandèmia en són alguns exemples. I la tercera, és que som molt autocrítics, i això no sempre ens aporta. Sovint centrem l’atenció més en la part negativa que tenim, sense destacar de manera suficient les nostres potencialitats, que són moltes.
Laura: Jo les he pensades bé les paraules, i per mi La Marina fins ara és, sobretot, història, renovació i diversitat. És un barri que té molta història, un passat mariner, camperol, agrícola i industrial… present en moltes activitats populars i elements que el rememoren, i això és bonic. Renovació, perquè és una zona molt gran i s’està treballant per cohesionar-la, per millorar els serveis, i tot això li feia falta..
I diversa, perquè hi conviuen moltes cultures i ètnies amb respecte i en pau. Hi ha una franca harmonia que no sempre es dona arreu. Trobo enriquidor i interessant que la diversitat es visqui com ara aquí, amb absoluta normalitat.
I si ens pensem com a barri, què creieu important canviar que depengui de nosaltres com a comunitat?
Laura: Necessitem treballar una mirada més cívica en la conservació dels espais i conscienciar-nos sobre els residus que s’aboquen al carrer. Calen moltes més accions i pedagogia.
Rosa: Hi coincideixo, hem de treballar amb l’incivisme.
Laura: Penso que també és important crear espais entre veïns nous i els de tota la vida, proposant activitats conjuntes relacionades amb el barri que permetin conèixer la gent de la mateixa zona i col·laborar, alguna cosa que desperti la curiositat.
Rosa: També podríem aprendre a fer més causa comuna quan passa alguna cosa greu, cal no abandonar la cultura que teníem de fer pinya entre tots. Només així hem pogut avançar.
Laura: Per això és important que ens coneguem.
Quina expectativa teniu pel barri d’aquí uns anys?
Rosa: Que s’instal·lin escoles professionals o alguna universitat al barri, i em sembla que ja està sobre la taula. Que es creïn llocs de treball, hem de fer possible que el teixit econòmic de la zona que es mou entre el Consorci, els edificis d’oficines de la Generalitat i moltes altres empreses siguin també oportunitats pels que vivim aquí.
Laura: Per mi l’expectativa més important és que es millori el transport, que el metro faci servei. De fet va ser un dels factors que em feia tirar enrere quan buscava lloc per viure. La parada de Motors encara no funciona i fa temps que diuen que és en projecte. A més, que la línia de metro s’ha de millorar molt encara perquè resulti funcional.
Rosa: Amb tants treballadors presencials, arribarà un moment que els busos no podran donar l’abast per a tots, tampoc.
Que li diríeu a una persona que vol venir al barri però no el coneix?
Laura: Li diria que és un barri que té molt de potencial, que està en transformació. Jo crec que val la pena perquè està en un entorn privilegiat, a prop de Montjuïc i amb espais com el camí de l’Esparver, que tant m’agrada per la natura que hi ha i on hem treballat un projecte a l’escola. Un barri que pot donar molt de si. Que a més, la comunitat, com deia la Rosa, és com un poblet i pots crear una família, estar a gust i viure tranquil. No és com el centre, que és molt bulliciós.
Rosa: De fet, em sembla curiós que com a barri ens escullen per viure-hi molts estrangers, ara. Tinc clients anglesos, canadencs, italians…
Laura: Quan hi veus un estranger encara penses que s’ha perdut. Perquè aquí hi ha una mancança turística, què vindrien a veure, si no?
Rosa: Si, però els que venen de fora estan encantats amb el barri. I això està bé perquè els de casa valorem el que tenim.
Laura: És molt tranquil i tenim la muntanya al costat…
Rosa: I com més va més gent jove veus que s’instal·la al barri.
Laura: També perquè els preus de lloguer arreu estan molt alts i busquen pisos accessibles.
Rosa: Si però tot suma i al final fan barri, compren a la botiga o al mercat i a mi em fa il·lusió veure gent que ve de fora i que en comptes d’anar-se al centre compra al barri.
Finalment, que fem per millorar l’imaginari que la ciutat té del barri?
Laura: La gent del barri s’hauria de conscienciar que és capaç de fer canvis i millores. Fer els canvis necessaris que atreguin més gent, i els que hi vivim intentar que el barri no sigui només dormitori sinó que la gent vulgui fer vida aquí.
Rosa: Jo veig una mancança important de relleu generacional al món associatiu. Cal pensar com podem atreure les generacions més joves perquè treballin plegades amb els més grans.
Laura: Fer que la gent participi i s’involucri és difícil però precisament per això ho hem de fer-ho una mica entre tots.
