Proposta alternativa d’un nom comú plural, o d’un nom propi i singular per a un nou vial en el nou barri del Prat Vermell.
Tradicionalment, la dona ha ocupat el taulell del despatx de llet per vendre-la, o el tir de la cavalleria –sovint un ruc— per portar-la a domicili amb carretó, quan no l’estable per munyir les vaques i les cabres que abastien el negoci familiar o l’autoconsum.
Als barris hi ha hagut presència de bestiar pel profit humà de molt temps enrere. No en debades hi ha el topònim del Pas de les Vaques, a la Marina:
A 13 de Juliol 1648, en lo manual se troba lo acte de Preu fet de fer uns Corrals en la Partida dita lo Pas de les Vaques en la Marina
Rúbriques de Bruniquer (barcelona.cat)
També al Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona, trobem una notícia de l’any 1457 per la qual els pescadors de Fraga tenien caps de bestiar boví –potser per al seu propi abastiment:
A 27 de Juny 1457, entre las duas, y las tres horas del matí arribá en aquesta Platja un Stol de Genovesos, eran tretse galeras, y comensaren â combatre la Platja ab moltas bombardas, y estigueren aquí tot lo die fins â les sis, ô set depres dinar, ê tiraren vers Monjuich, ê barrejaren las barracas de Pescadors, ê prenían del Bestiar boví […]
I no és l’única pista, ja que al 1469, el consistori limitava a cent el nombre de cabres que podia tenir el cabrer dels lleons, perquè n’hi hagués llet per al consum de la gent.
D’aquest consum estaven exempts els nadons a dida, que tenien prohibit donar-los llet de cabra en lloc de la llet de la dida.
Més recentment, quan a finals del segle XIX es començava a valorar la llet de vaca com a aliment per a les persones –entre les quals els nens alletats al primer Consultori de Nens de Pit i Gota de Llet, i de seguida també en la Casa de Lactància Municipal—, trobem alguna notícia propera.
Reportero Jesús qualifica la Rufina Rabanete, l’àvia fundadora, com a l’ànima de l’empresa lletera al carrer de Cal Cisó i del futur negoci tecnològic, al polígon industrial. Tot va començar amb una vaca, diu, a Cal Magí, una masia de la Marina, el 1908. I tot es va precipitar amb la presència d’una dona, vaquera i lletera, que en va tenir cura i treure’n profit, d’una primera vaca.
«Si viajamos atrás, nos situamos en 1908, en Cal Magí, una de las masías de La Marina, donde vivía mi bisabuelo, Magí Balcells. Cerca estaba el hipódromo, en el que se reunía la alta sociedad. Había un tranvía con el que la gente de las Ramblas se acercaba a Can Tunis [Tranvía 48]. Todo esto era campo, y hoy es zona gris», ironiza, percibiendo las disonancias entre el ayer y el hoy: el ayer era verde y hoy tira a negro. «Estamos buscando parte de esa historia. Durante la guerra civil, los depósitos de la Campsa, en Montjuïc, fueron objeto de las bombas de la aviación franquista, por eso los abuelos se acabaron trasladando a la localidad tarraconense de Les Piles. Y luego, en 1939, instalaron una vaquería en la esquina del pasaje Baró de Griñó con la calle Rossend Arús, en Sants. En los bajos de un bloque decimonónico de tres plantas, estaba el establo y luego la venta al público. La nata de las vacas era muy buena.»
Entrevista a Jordi Balcells, pel Reportero Jesús
De dones com la Rufina Rabanete n’hi ha hagut un niu, a la història de la ciutat i més enllà… però no ens ha quedat record del nom, tot i que sí alguna vegada el de la granja on feinejaven.
És molt probable la presència de dones regentant algun d’aquests establiments, ja que eren negocis familiars on l’empenta de la dona es feia notar.
I no, aquesta no és la fotografia de Rufina, sinó la d’una altra dona anònima, de les contrades gironines.
En Julio Baños recorda la senyora Pilar, la lletera, i Francesc Candel se’n fa ressò que “A les Cases Barates, amb tota mena d’animals domèstics, fins i tot cavalls –eugues—i burros, de vaques no n’hi havia. La cabra era la vaca del pobre. […] Els nostres pagesos tenien vaques, però no les vèiem. Enclaustrades als corrals, les entrevèiem quan anàvem a comprar la llet a cal Sisó i les estaven munyint.”
El professor Enric H. March ha buidat al seu bloc moltes de les vaqueries que havien existit al segle XX a la ciutat, entre elles 6 del districte de Sants-Montjuïc, però no ha publicat dades ni fotografies sobre les dels barris de la Marina. N’hi faig una llista, gens representativa de les que hi manquen, a partir del seu article, i hi afegeixo les nostres vaqueries esmentades:
| La Bordeta | |
| Hostafrancs | Vaqueria de la família Delort al carrer Rector Triadó amb carrer del Forn |
| La Marina | Cal Magí (1908-193.) |
| Cal Cisó (. . . . -194.) | |
| Poble Sec | Antiga vaqueria del carrer Salvà, 42, fundada el 1910 |
| Sants | Antiga vaqueria del carrer Jocs Florals, 107. 1987 |
| Vaqueria del carrer Miquel Àngel amb Alcolea. 1960 | |
| Vaqueria Benosa Pau del carrer de Sants, 141. 1915 | |
| Vaqueria del carrer de Sants, 274, amb Portbou. 1965 |
Finalment, a la façana de la vaqueria esmentada al Poble Sec es conservava en perfecte estat –al setembre del 2021, quan se’n fa ressò l’Enrich H. March— aquest artístic mosaic al·lusiu a l’ofici de la nostra proposta
FONTS
- CANDEL, Francesc. Les meves escoles. 1997.
- Històries de Barcelona http://www.bdebarna.net/mapa.php?mapa_id=244&historia=879 (març dels 2006)
- MARCH, Enric H. Bestiari de Barcelona: cabres, vaques i vaqueries, al seu bloc Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons (setembre del 2021)
- MARTÍNEZ, Jesús. Cal Magí. Entrevista con el director de Sertram, Jordi Balcells. La Marina, 18.07.2022
- Rúbriques de Bruniquer (barcelona.cat)
