Pel Rubén Cruz
Amb mirada femenina, per compensar el biaix de gènere que reflecteix el nomenclàtor de qualsevol lloc del món, a la redacció hem començat una pluja de propostes de noms per a les 13 noves places i carrers del nou barri de la Marina del Prat Vermell.
Les hem classificades en 4 categories: oficis (5), dones (1), record veïnal (2) i altres memòries (6)
Ja us podeu imaginar que la dificultat no és tant trobar nom com documentar-ne la memòria. Per això us hem demanat la participació.
OFICIS
Segur que heu conegut dones que feien oficis menystinguts només perquè els de debò els protagonitzaven homes: pescadors, els que sortien amb la barca a pescar, i dones eren les que venien a casa allò pescat (les peixateres); els ramaders que munyien les vaques a l’estable, i dones que venien la llet a casa (les lleteres)…
No calen noms, que no els trobaríem, de dones concretes. Les podem recordar per la fortalesa demostrada defensant la vida.
Un col·lectiu representat al nou barri des de més de mig segle és els dels firaires, que amb un sol nom designen ambdós sexes.
I tanmateix, n’hi ha un, d’ofici, que només poden realitzar dones: alletar infants.
Si són fills propis, a més d’alletar-los els donen l’alè del ser i de l’educació: és l’ofici de mares, el més vell del món i també el menys considerat com a tal, perquè és el gran servei que ens dedica mitja humanitat a la humanitat sencera i mai ningú li ha posat preu. Perquè no en té, és clar.
«No, no tenia l’ofici que us podeu pensar. Tenia l’ofici realment més antic del món: era mare de família i fills pobres.»
Josep Maria Ballarín. Paràbola dels retorns (1973)
Però una mare té prou llet per criar fills també d’altres dones, a vegades per solidaritat, més sovint per necessitat de sobreviure, ambdues parts. Són les dides. No ens consta que cap carrer o plaça de la ciutat se’n digui. I mira que Barcelona ha conegut dides, mare de Déu!, totes ignorades, sense ni el record agraït de la tasca feta.
Però algunes dones sí que tradicionalment han passar a la intrahistòria de la petita humanitat que som. S’han encarregat de les cures, ben organitzades en colles benefactores, com a laiques o bé com a religioses. Als barris, les Germanes darderes han cuidat dels nostres avantpassats a l’hospital de malalts infecciosos (pesta, còlera, tifus…) que regularment assolaven la Barcelona moderna fins fa un segle.
També les treballadores de la indústria han deixat petjada entre nosaltres i més enllà. Es el cas de les Treballadores de Miniwatt (1960-2005), que amb la seva lluita van aconseguir la igualtat salarial en un conveni d’empresa.
Ara seria bon moment per reconèixer-ne la dedicació i l’empenta d’aquests col·lectius de dones, en forma de carrer.
DONES
Dones amb nom propi per al record, que tinguin a veure amb nosaltres, només hem trobat Hélène Dutrieu, aviadora belga, la primera dona en enlairar un vol comercial a l’Hipòdrom de Can Tunis l’any 1911.
«Pienso que es importante darles sustancia a las cosas con nuestro entorno, no con los de afuera.»
“Sobre el futuro y el nombre del paseo de la Zona Franca”. Rafael Ochoa. La Marina. 13.09.2022
N’hi ha també d’aviadores catalanes de la segona República, la Maria Josep Colomer Luque (Mari Pepa), i la Dolors Vives i Rodón (Lolita), però caldria documentar-ne alguna relació amb els barris.
RECORD VEÏNAL
En aquesta categoria només han aparegut dos noms, tots dos d’homes i doctors a Cases Barates: Joan Baigoriz (sense documentar a internet) i Josep Mas Sivera (del que se sap que atenia la gent a canvi de pocs diners). Necessitem la col·laboració ciutadana per saber-ne més, tot i que de doctors benefactors de la petita humanitat que som ja anem assortits als barris.
ALTRES MEMÒRIES
Categoria tan oberta que dona molt més de joc. N’hi ha racons de memòria viva, i també de vella i adormida història (com la de Blancaneus, que els nans hem de desvetllar), memòries totes encara sense nom de via pública a Barcelona.
- LA FLAMA DEL CANIGÓ. La Llum Ferrero i el Toni Ayala en són els portadors d’aviat farà 41 anys, al barri. Ens ajudaran a recordar-la millor
- CUEVAS DE ALMANZORA, és el poble originari de bona part del veïnat vingut a la segona meitat del segle XX. N’hi ha documentats dos carrers (a Madrid capital i a Carabaña) i una plaça a Almeria.
- PRATS D’INDIANES. Segons un cens de 1851, a la zona ocupada per l’actual barri de la Marina del Prat Vermell n’hi havia sis, on estenien a assecar els teixits de color estampats per una sola cara que van protagonitzar la primera industrialització local.
- BARRAQUES. Són petites cases de pescadors (de Can Tunis), on vivien amb les seves famílies. Les dones, les peixateres, eren les encarregades de vendre el peix.
- LA PEDRERA ROMANA, a l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans. Fa dos mil·lenis ja abastia de pedra la colònia romana de Barcino.
- LA FRAGA. És el nom medieval del barri de pescadors de Can Tunis, fet amb barraques o petites cases de les peixateres on carregaven el peix que venien en alguna cruïlla de nuclis habitats.
I per fi, la Llanterna és el nom del barri amb el primer far construït a Catalunya el 1852.
Com que ja existeix un carrer Farell, entre carretera de la Bordeta i la Gran Via de les Corts Catalanes, es fa proposta per canviar-li el nom a la plaça del Nou.
Ara com ara, les viquis que em semblen més atractives per llençar són la diversitat dels oficis femenins i de belles memòries, les vives i les velles, dels barris. Anirem documentant algunes d’aquestes propostes, amb la vostra ajuda.
