GERMANES DARDERES

TOTA PEDRA FA PARET

Pel Rubén Cruz

Comencem a documentar algunes de les propostes de nom per als nous vials de la Marina del Prat Vermell. Ho fem en femení plural, quan es tracta de col·lectius de persones anònimes o sense nom conegut avui, l’aportació de les quals a la comunitat ha estat sempre valuosa, a vegades imprescindible:

Abans d’esdevenir congregació religiosa en 1896, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora —conegudes popularment com a Darderes— havien nascut com a confraria laica mariana de dones vetlladores a l’església barcelonesa de Betlem, fundada i dotada de recursos pel cirurgià Francesc Darder en 1730 perquè assistissin a les dones malaltes tant de l’hospital com de la presó femenina Casa de la Galera.

L’estat espanyol va requisar els béns i els drets de la causa pia el 1856, i les darderes van haver de guanyar-se la vida cuidant malalts a domicili.

“Monja y enferma”, obra d’Antoni Casanova i Estorach (1893). Fotografia publicada a https://painthealth.wordpress.com/author/bozaudc/ per la Biblioteca de Oza, Universidade da Coruña

“Monja y enferma”, obra d’Antoni Casanova i Estorach (1893). Fotografia publicada a https://painthealth.wordpress.com/author/bozaudc/ per la Biblioteca de Oza, Universidade da Coruña

A Can Tunis hi havia un antic llatzeret per atendre malalts infecciosos, al costat del cementiri. Al 1905 es componia de 6 pavellons de fusta, que durant les epidèmies aplegaven malalts i persones en quarantena que hi havien estat en contacte. Malgrat les successives epidèmies de còlera, verola, pesta i tifus, mai va esdevenir un hospital permanent, a diferència de l’altre llatzeret de la ciutat tenia a la Barceloneta, que va ser l’origen del futur Hospital de Santa Maria del Mar.

Pavelló d’infecciosos sense identificar ni datar, comparable als de Can Tunis. Fotografia publicada per Carme Vila i Pilar Villavieja.

Les despeses de manteniment i d’atenció corrien a càrrec de l’Ajuntament, però l’assistència directa i presencial a Can Tunis va ser de les germanes de la Caritat, primer, i de les germanes Darderes entre l’agost del 1914 i l’abril del 1915. Tot seguit, van marxar a assistir al que va romandre com a Hospital d’Infecciosos de Barcelona, ara Hospital del Mar, fins al 1977.

El valor de les Germanes Darderes és haver professionalitzat les cures com a vetlladores abans que s’iniciessin estudis a l’Escola d’Infermeria a Barcelona el curs 1928-1929. Encara són presents a la ciutat a la seva antiga seu, al número 69 del carrer de l’Hospital, en ple barri del Raval i just davant de l’antic Hospital de la Santa Creu. Fan de vetlladores en escoles, residències i centres assistencials.

Una sala de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona abans de 1920 (Font. AHSCSP) 

Avui la feina de vetlladora s’estén a la diversitat d’oficis de tenir cura i supervisió de persones, siguin grans, malaltes o menors discapacitats, a domicili o en entitats com ara residències, cases d’acollida o escoles inclusives.

Tot i que aquesta i altres formes d’assistència els ha estat tradicionalment assignada a les dones o elles se les han preses per manca de cap més alternativa de servei, des del moment que s’han professionalitzat com a oficis hi ha també vetlladors masculins

Per això cal recordar qui les realitzava per amor al proïsme o a canvi de la manutenció.

FONTS

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.