Pel Rubén Cruz
Ahir, cinquantè aniversari de l’execució de Salvador Puig Antich, va ser dia de record als mitjans. El Memorial Democràtic li ha expressat respecte en un acte a la presó Model, també.
Avui, 3 de març, diada dolça de Sant Medir, va ser enterrat fa 50 anys al cementiri de Montjuic. Els Rocs que ens posem a la faixa descansen a prop nostre.
Salvador Puig Antich era membre del Movimiento Ibérico de Liberación-Grupos Autónomos de Combate (MIL- GAC), un grup d’esquerra revolucionària que neix a Barcelona en 1971 en suport a les lluites proletàries del moviment obrer més radical, mitjançant l’agitació i la propaganda.
Els MIL lluiten contra la repressió mitjançant accions de sabotatge que no van a realitzar mai, i donen suport a la lluita del proletariat mitjançant les expropiacions, per finançar una revolució, diu l’historiador Josep Pimentel.
Fa vint anys que el periodista Xavier Muntanyà qualificava la mort de Puig Antich com un crim legal del franquisme tolerat per les organitzacions polítiques antifranquistes, en tant que no van fer res per evitar-la.
«Tan impune se sentia el règim de Franco que a Salvador van executar-lo al mig de la ciutat, en una trista habitació de la presó Model, a tres quarts de deu del matí, com si no hi hagués res millor a fer aquella hora de dissabte, com si fos un tràmit més que s’havia de dur a terme el dia de la setmana que toca fer endreça.»
‘Jove, organitza’t i lluita’. Jordi Panyella, 02.03.2024. ElPuntAVui.cat
L’historiador Josep Pimentel explica també que durant els 6 mesos que va romandre detingut i fins a l’últim moment, els Comités de Solidaritat pro Presos ex-MIL van realitzar accions antifranquistes, i grupuscles llibertaris, maoistes i trotskistes li van demanar al PSUC de mobilitzar-se contra l’execució, sense aconseguir que hi mogués un dit.
Aquesta realitat incòmoda explica que, des del moment de la seva mort, Puig Antich hagi estat objecte d’interès mediàtic, fins i tot polític per neutralitzar-ne la càrrega d’esquerra revolucionària, anarquista i anticapitalista.
Així, amb el pas del temps els mitjans han anat banalitzant el cas, convertint la víctima en un producte polític baix en calories, de consum per a les esquerres reformistes i els seus votants. Per això, Xavier Muntanyà demanava respecte per a Puig Antich, perquè ni va ser un heroi ni tampoc no els calen mites als llibertaris.
«Salvador Puig Antich no era innocent; un jove que voluntàriament havia entrat a militar en una organització revolucionària, anava armat, volia canviar-ho tot, no és un paio innocent, però no era culpable del crim pel qual el condemnen a mort.»
Entrevista a Jordi Panyella, 02.03.2024, ElNacional.cat
Salvador Puig Antich ha estat objecte d’estudi acadèmic i d’interès social. Desenes d’articles i llibres, una pel·lícula de la seva vida, dirigida per Manuel Huerga, en 2006, una plaça al barri de Roquetes (Nou Barris) a Barcelona que ha rebut el seu nom el 2017, i fins i tot dos murals en record del seu assassinat d’estat, obres de Roc BlackBlock i de Maria Corte, el 2022.
Al final, penso que també els anarquistes necessiten mites, perquè els herois esperonen el pensament i encarnen valors, i perquè els llibertaris són humans.
El grup barcelonès Mishima va adaptar al català la cançó Herois, de David Bowie, per al Disc de la Marató 2009. Hi somia que som dofins que nedem sols, herois per un dia:
Jo me’n recordo
trobar-nos allà en el mur,
els trets passaven arran dels caps
i ens vam fer un petó com si re.
Ells després es van avergonyir.
Oh! Podem vence’ls, vence’ls com sempre
i per un dia ser herois.
