Text: Yaiza Sánchez
Encara que cada any és diferent (nous exàmens, nous treballs i, en definitiva, nous reptes), tots els cursos universitaris acaben de la mateixa forma: amb mil entregues que posen a prova els nervis i l’estrès que s’acumulen al llarg del semestre. Així ho reafirmen les dades: segons l’informe Student Wellbeing Matters, publicat pel grup Global Student Accommodation (GSA), el 47,1% dels i les estudiants espanyoles pateixen ansietat i el 55,6%, depressió. Una tendència que, a més, ve acompanyada per l’alt consum de tabac i cafeïna, així com trastorns alimentaris i de son.
L’autoexigència: un factor que agreuja l’estrès
Sofía Pejoan té vint-i-un anys i estudia tercer d’Arqueologia, un grau que volia cursar des de petita. Encara que quan va fer la Selectivitat la nota de tall era només d’un cinc, considera que el nivell d’exigència no es correspon amb l’accés: “És clar que si busques aprovar no és difícil, però si vols bona nota, cal esforçar-se, i els requeriments pugen”, assegura. Explica la carrera que combina parts pràctiques i teòriques. “A mi em dóna feina”, comenta, amb un somriure.
Per si els exàmens i treballs no en fossin prou, cal comptar-hi la pressió afegida. “Em considero autoexigent”, reconeix. La seva mitjana, que se situa en el 9,3, n’és una prova. “Veig cada examen com una oportunitat per apujar-la, però, és clar, passa factura”, informa. Una espiral d’agitació que també observa en els seus companys i companyes: “Hi ha una sensació generalitzada de desesperació perquè la gent està esgotada. L’únic consol és pensar que sempre s’acaba aconseguint”, opina.
En una situació similar es troba l’Emma Ros. Amb vint anys, estudia el segon any de Gestió i administració pública. L’estudiant explica que just ara s’endinsarà en la dinàmica acadèmica, ja que en el seu cas els exàmens s’allarguen fins al juliol. Tot i que sap que aviat es veurà atabalada amb les diferents tasques, té l’esperança que tot surti bé: “Ens mereixem un bon estiu!”, sentencia. Com la Sofía Pejoan, és també una persona minuciosa en el tema acadèmic, però enguany ha intentat revertir la tendència: “Sóc exigent i això no canviarà, però intento no posar al centre els estudis. Són una part molt important de la meva vida, però m’és insostenible només focalitzar-me en la universitat”, narra.
La socialització, en la corda fluixa
L’imaginari col·lectiu recurrent d’una persona preparant-se els exàmens finals sol ser unànime: hores i hores tancada a l’habitació processant mil conceptes i intentant fer un forat per sortir una estona al balcó o, com a molt, a fer un tomb. És l’escena que descriu la Melanie Zas, de vint-i-tres anys i estudiant el doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Dret. “Quan s’apropen els exàmens, estem entre dues setmanes i un mes tancats a casa, i que el món s’oblidi de nosaltres“, assegura. La seva rutina diària és clara: classes al matí, dinar a correcuita per arribar a temps a les pràctiques a la tarda i estudiar a la nit. “Si no segueixo aquest ritme, l’endemà se m’acumula la feina, i això és molt més estressant”, justifica.
L’Àlex Grañena, que té dinou anys i estudia Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, també es troba en la recta final del curs. Així i tot, es distancia de les testimonis i assegura estar tranquil: “Estic gestionant bé aquest tram final. La majoria de feines són treballs en grup i ens hem organitzat bé, així que no ho deixem per a l’últim dia”, afirma. Encara que ha reduït les trobades socials amb amics i família les darreres setmanes, a causa de l’increment d’exigències, intenta “trobar estones per desconnectar”.
Un futur incert
Una de les inquietuds que assenyalen les veus del reportatge és la por a l’atur i a no rebre l’anhelada recompensa per l’esforç de dos anys pel cap baix. L’Àlex de la Cruz, que amb dinou anys cursa el Cicle superior de Maquillatge i caracterització, apunta que és un temor molt recurrent entre l’alumnat: “El maquillatge són contactes: que un fotògraf et truqui o que un càmera se’n recordi de tu. T’has de moure molt. Ara estic a l’últim curs i vaig fent més coses, però fa un mes pensava: ‘ningú no em trucarà'”, confessa.
La Melanie Zas reforça les seves paraules amb contundència: “És inevitable pensar que potser ens estem deixant la pell per res”, sentencia. La pregunta que precedeix el dictamen és obligada: que tornaries a estudiar la mateixa carrera si tornessis a començar? “Uf”, esbufega, amb una rialla nerviosa. “No t’ho puc dir ara. Primer he d’acabar i comprovar que ha valgut la pena”, resol.
Com gestionar l’últim tram de final de curs?
L’allau dels exàmens i treballs finals pot trasbalsar la salut mental. La psicòloga Marta de la Fuente, especialista en estrès i ansietat, ofereix en l’article “Els exàmens: ansietat, dubtes i temors” una sèrie de consells. En destaco cinc:
- Confia en les teves capacitats.
- Reajusta les expectatives i no t’autoexigeixis de més, ja que només aconseguiràs provocar-te més angoixa.
- Dorm vuit hores diàries. El descans és vital per afavorir la concentració i la memòria.
- Cal portar una vida saludable: vigila l’alimentació i intenta fer una mica d’exercici.
- Organitza l’horari, però deixant temps per relaxar-te i desconnectar.
