És difícil –més aviat impossible– descriure amb paraules les emocions que afloren abans, durant i després d’endinsar-se a l’espectacular laberint del Minotaure que s’ha encarregat de recrear la companyia del Teatro de los Sentidos a l’antic recinte del Polvorí de la muntanya de Montjuïc.
L’espai, construït l’any 1773 i que dóna nom a un dels barris que componen la Marina, és la seu de la companyia des de l’any 2004, un tresor desconegut, fins i tot, per bona part dels veïns.
Especialitzada en programar muntatges on els espectadors interactuen tant amb l’entorn com amb els actors, la companyia especialitzada en teatre sensorial ha programat des del 12 i fins al 29 d’abril El hilo de Ariadna, l’obra amb la qual es va estrenar la companyia fundada pel dramaturg colombià instal·lat a Barcelona Enrique Vargas fa més de 25 anys, una experiència única on ens fiquem sota la pell de Teseu, l’heroi de la mitologia grega que va derrotar al Minotaure i va aconseguir fugir del laberint amb l’ajuda del fil que li va entregar Ariadna.
Però que ningú s’espanti, perquè aquí la lluita és simbòlica, poètica: és el mateix espectador en solitari –els espectadors accedeixen de manera individual cada quatre minuts al laberint– el que haurà de lluitar contra els seus propis temors mitjançant un viatge al llarg del seu passat, present i futur durant una hora que recordarà durant molt temps.
Potser ara hauríem de començar a parlar de les diferents situacions que viurà l’intrèpid espectador que decideixi endinsar-se al mític laberint, però això seria espatllar la sorpresa. Resultarà molt més estimulant pel públic no conèixer gaire del que es trobarà al llarg de l’aventura. De la mateixa manera convidem a tos aquells que gaudeixin de El hilo de Ariadna no explicar més del compte a futurs espectadors.
El hilo de Ariadna és una sorpresa darrera l’altre, una successió de sentiments i emocions, un viatge a l’interior de l’ésser humà, un retorn als orígens alhora que reflexionem sobre la nostra situació envers els altres i la importància de cercar una mà que ens acompanya quan la foscor ens envolta o la de trobar-nos amb un cos que ens abraça i ens consola quan hem perdut el camí.
Un espectacle que ha estat un rotund èxit amb totes les funcions programades pel mes d’abril esgotades abans de l’estrena i que augura una pròrroga més que necessària per a tot aquell que vulgui gaudir d’una experiència inoblidable.
