Berta Elias Canals, metgessa resident de Medicina Familiar Comunitària.
CAP Doctor Carles Ribas
La salut, en especial la Salut Mental, està vinculada a determinants socials i biològics com són l’àmbit laboral, les condicions socioeconòmiques i culturals, els estereotips socials i els estils de vida, i per això és necessari entendre-la com un aspecte més de benestar personal. Segons l’últim estudi realitzat pel Ministeri de Sanitat, les malalties mentals són un dels motius de consulta més freqüents en Atenció Primària, sent l’ansietat i la depressió les més freqüents. La prevalença és més elevada en les dones, augmenta amb l’edat i existeix una gran influència sociodemogràfica.
Malgrat que les patologies mentals estan cada vegada més reconegudes com a malalties d’igual gravetat i importància que qualsevol altre problema de salut, requerint una atenció i tractament específic, encara mantenen un estigma social negatiu. Les malalties mentals comporten conseqüències en diferents àmbits. Per una banda, suposen una major mortalitat i menor esperança de vida, principalment pel perill de desenvolupar malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer, i no tant pel major risc de suïcidi com es podria pensar. Per altra banda, els costos socials, laborals i econòmics generats pels trastorns mentals són extremadament elevats perquè causen desocupació, una menor productivitat laboral, més ús dels serveis sanitaris, i un impacte en les famílies i cuidadors.
Antigament, una persona amb una malaltia mental era considerada com a boja o embruixada i se la ingressava en un manicomi per sotmetre’s a un tractament intensiu i agressiu. Per sort, avui en dia aquesta concepció ha millorat, però encara es conserva l’estigma negatiu amb les consegüents repercussions laborals, socials i personals. De fet, els recursos econòmics i sanitaris destinats a la Salut Mental són inferiors a la resta d’especialitats. És per això que a la societat li és difícil consultar un trastorn emocional o cognitiu davant d’un professional. Això acaba resultant en un infradiagnòstic, un retard de l’inici del tractament, l’escàs seguiment, una negació a possibles recaigudes i una atenció inadequada i deficitària de les persones afectes.
L’Atenció Primària és clau per la identificació, valoració i primer abordatge d’aquestes patologies. També és l’àmbit idoni per les essencials mesures preventives per 3 raons: és el dispositiu social al que contacten major nombre de ciutadans al llarg de l’any i de la vida; és el recurs on pacients amb trastorns mentals recorren de manera repetitiva; i s’ha vist que a nivell pragmàtic i sanitari, els trastorns emocionals que no es detecten precoçment pels professionals d’Atenció Primària tenen una pitjor evolució.
Aquest 10 d’octubre se celebra, un any més, el Dia Internacional de la Salut Mental, un dia que es mereix ser reconegut per lluitar perquè les patologies mentals siguin valorades com qualsevol altra patologia. Animo a les persones afectes que sol·licitin ajuda sense recança ni por a què diran, perquè el seu motiu de consulta és tan acceptable com qualsevol altre problema mèdic i requereix d’una atenció individualitzada i especialitzada.
