Barcelona va ser anomenada el passat mes de gener Capital Europea del Comerç de Proximitat de l’any 2026. La ciutat va superar a Saragossa i Utrecht –als Països Baixos– en la final celebrada a Brussel·les. Aquest reconeixement, impulsat per la Unió Europea, destaca la ciutat com a referent en suport al petit comerç, la sostenibilitat i la revitalització dels centres urbans.
Durant la cerimònia d’entrega del reconeixement, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Promoció Econòmica, Raquel Gil, va assegura que aquest reconeixement destaca i valora “la manera de treballar i el model de comerç de proximitat de la ciutat i ha d’ajudar a fer que el nostre comerç sigui més fort“. “Tenim una xarxa de mercats que és l’enveja d’altres ciutats i l’hem de promoure i protegir dels problemes de relleu generacional o de lloguer, entre d’altres”.
Un reconeixement, proposat per la Fundació Barcelona Comerç amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que fa valdre la xarxa d’establiments locals d’arreu de la ciutat, i que suposa un any ple de jornades i activitats per reivindicar el comerç local i la seva importància, tant en l’àmbit econòmic com social. La programació ha començat a febrer i s’organitzarà amb la col·laboració del teixit associatiu. A més, es crearà una oficina tècnica que farà d’enllaç entre les ciutats capitals i donarà suport cada any a la ciutat seu. La Unió Europea té un pressupost de tres milions d’euros per destinar a la ciutat guanyadora de la capitalitat europea del comerç de proximitat.
celebrada a Brussel·les. A la foto, la Regidora Raquel Gil acompanya la delegació barcelonina, entre els quals, la Fundació Barcelona Comerç.
Un reconeixement que posa Barcelona i el seu comerç local en el focus internacional. A la Marina, organitzat a través de l’Associació de Comerciants, existeix un important teixit de botigues de barri. Lluny dels focus, de les celebracions i dels guardons, conversem amb algunes d’elles per entendre quina és la seva situació. Més enllà del reconeixement institucional, quin és l’estat real del comerç de barri?
Gairebé un segle caminant amb el barri
Ubicada al carrer de la Mare de Déu de Port, número 252, Calçats Jubel és un establiment amb molta història al barri. La Maribel Martínez, qui actualment regenta el negoci, és la cinquena generació al capdavant.
La primera botiga sota l’emblema de Jubel va obrir a la dècada dels anys trenta del segle passat a les Cases Barates. L’any 1984, els pares de la Maribel obren el local que encara perdura avui en dia. Gairebé un segle de presència al barri, amb quaranta–dos anys al mateix establiment. Mentre la Marina prenia forma, Calçats Jubel ja hi era. El bon funcionament de la botiga ‘mare’, la de la Marina, els ha permès obrir també a Cornellà i Sant Boi de Llobregat.
Per a la Maribel, formar part de la xarxa de comerç local significa també ser una part de la vida de l’entorn. “Jo no em veig treballant sense tenir contacte amb la gent, ni sense participar de la vida comunitària”, afirma la propietària. “Intentem estar a totes les fires que s’organitzen, i en definitiva, en tots aquells actes en els quals se’ns pugui necessitar. Ho fem perquè si la Marina no té vida, nosaltres tampoc, i viceversa”.
Afegeix, de tota manera, que la proximitat ha canviat amb el pas dels anys. “Les generacions van canviant, i també es veuen obligades a marxar fora per viure en condicions. Fan vida en altres llocs i normalment compren a les grans superfícies, sigui físicament o en línia. Tot això afecta la xarxa comunitària. Encara mantenim clients de tota la vida, però el fet és que és una realitat que va minvant”.
Sobreviure significa adaptar-se, cosa que totes les generacions que han passat per Calçats Jubel han tingut molt clar. “Hem superat les adversitats i les noves realitats posant-nos al dia. Som un comerç local, però també hem començat a vendre per internet. El gruix de les vendes es continua fent presencialment, però fer-ho també en línia ha suposat un complement que ens ha permès continuar existint, sense perdre de vista l’entorn i el que necessita”, considera la Maribel.
Estem a mínims. Si compares la nostra situació amb la dels nostres pares, no hi ha color. Fa trenta anys es treballava molt i es guanyaven la vida. Ara treballem encara més només per poder viure
Maribel Martínez, Calçats Jubel
Que Barcelona sigui la Capital Europea del Comerç Local es valora positivament des d’una perspectiva de visibilitat de la xarxa de proximitat, no obstant això, la Maribel creu que no reflecteix l’estat dels comerços que en formen part. “Estem a mínims”, assegura contundent la comerciant. “Si compares la nostra situació amb la dels meus pares, per exemple, no hi ha color. Fa trenta anys es treballava molt i es guanyaven la vida prou bé. Ara treballem encara més, únicament per poder viure”.
Sobre el paper de l’Administració municipal en la protecció del comerç local, assenyala que “es podria fer-hi més”. “No sé ben bé quina hauria de ser la fórmula, ni com es podria fer, però el cas és que hi ha marge de millora. Fa uns anys es va crear el Bonus Consum –un val de 10 euros de descompte que es podia fer servir en els comerços locals—, que si és cert que tenia errades i no era del tot efectiu, però va servir per reactivar els establiments”. De la mateixa manera, opina que se’ls podria cuidar més a l’hora de les recaptacions. “Paguem molt pel nostre volum d’ingressos. No som cap gran superfície, som una botiga de barri”, afegeix.
Amb tot, la Maribel creu que amb el pas dels anys, les úniques botigues locals que subsistiran seran les de serveis, com ara perruqueries o bars. “Si ens fixem, cada vegada hi ha menys botigues de compra com la que jo regento. Ja no queden gaires botigues de roba a la zona. Drogueries en queden un parell i amb els propietaris a punt de jubilar-se”, diu amb resignació.
Una de les darreres papereries de la Marina
Al carrer dels Alts Forns, número 72, hi ha un altre dels comerços més emblemàtics del barri; la Papereria Lage. Una botiga de material escolar i d’oficina que també és estanc. Al capdavant hi és la Maribel Rosado, qui va heretar la botiga dels seus pares. Ara, la regenta acompanyada del seu marit i el seu fill, qui s’encarreguen d’atendre els clients mentre duem a terme l’entrevista.
Entre les dues generacions –gairebé tres– ja fa quaranta-vuit anys que són a la Marina. A la Maribel, criada al barri, el negoci familiar l’ha acompanyat pràcticament tota la seva vida.
La seva és una de les darreres papereries que hi ha a la zona. Per aquest motiu, per la propietària, que opera únicament en l’atenció personal, és d’especial importància assegurar-se que el veïnat pugui gaudir d’un ampli ventall de productes i serveis amb el distintiu de la proximitat.
“És beneficiós per a qualsevol barri disposar de tot el que es necessiti al costat de casa, sense haver d’anar-ho a buscar a les grans superfícies. Sabem que nosaltres no podem competir amb les multinacionals i els centres comercials en aspectes com els horaris, els preus o l’estoc de productes, per això personalment intento donar el millor servei possible als clients, conversar amb ells i conèixer-los, per tal que tornin per la qualitat del nostre tracte”, assegura.
Sabem que nosaltres no podem competir amb les multinacionals i els centres comercials en aspectes com els horaris, els preus o l’estoc de productes, per això personalment intento donar el millor servei possible als clients, conversar amb ells i conèixer-los, per tal que tornin per la qualitat del nostre tracte
Maribel Rosado, Papereria Lage
Respecte a l’anunci de la capitalitat europea del comerç local de Barcelona, i en la mateixa línia que la Maribel de Calçats Jubel, considera que la situació del comerç de proximitat és “complicada”. “És difícil la competència amb les grans empreses. El dia a dia i els impostos se’t mengen. Nosaltres subsistim perquè els que treballem som el meu marit i jo, i per nosaltres ja ens arriba, però si haguéssim de contractar algú més seria completament inviable”.
Subscriu també les declaracions de la propietària de Jubel. “Ara treballes més, però que ja no ho fas per tu i pel teu gaudi, sinó per pagar i subsistir”, assenyala la Maribel.
“Ara amb poder pagar els impostos, el gènere, el menjar, l’educació dels teus fills i, si la pots tenir, l’hipoteca, ja et dones per satisfeta. Ja no hi ha gaire marge pels estalvis ni els capricis. Mentre puguis viure, et conformes”, afegeix.
La sensació és compartida entre les comerciants consultades: el reconeixement institucional arriba, però el suport estructural no sempre ho fa.
La presidència a peu de carrer
Al carrer de la Mineria, número 17, a l’interior de l’illa d’edificis entre els carrers Química, Física i la Gran Via de les Corts Catalanes, s’hi troba Art i Decoració, un establiment especialitzat en marcs i quadres per a la llar. La seva propietària és Remei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina i vicepresidenta de Barcelona Comerç.
La botiga fa cinquanta anys que està a la Marina, i la Mei –coneguda així al barri– n’és la segona generació al capdavant. Per a ella la xarxa de comerç local, abanderada per l’associació que ella dirigeix, és una pota molt important del teixit comunitari. “El ‘nostre client’ són els nostres veïns, i així ho tenim molt clar”, afirma. “És important que qui visita la botiga se senti ben atès, en un entorn de confiança i que, en definitiva, rebi un tracte diferencial que el convidi a tornar la pròxima vegada que necessiti el servei”.
Mei defensa la distinció dels comerços de barri respecte de les grans empreses per la professionalitat i coneixement dels comerciants que regenten aquests negocis. “Un comerciant de barri coneix el seu producte a la perfecció. Et pot aconsellar, explicar els materials i el sistema de fabricació, per exemple. Quan compres en línia o un centre comercial, això no existeix”.
“El reconeixement arriba en un moment en què el sector està ferit. No de mort, però sí amb gravetat. Esperem que serveixi de revulsiu per demostrar que el comerç de barri és un motor econòmic”
Mei Márquez, Art i Decoració
Des de l’Associació de Comerciants, treballen constantment per garantir la sostenibilitat dels establiments existents i per aconseguir que obrin de nous. “Un comerç actiu és sinònim de vida al carrer i que el veïnat no hagi de marxar fora del barri per trobar el que necessita”, assegura.
Per a ella, que la Capitalitat Europea del Comerç Local recaigui en Barcelona, un reconeixement que ella mateixa ha participat perquè sigui realitat des de Barcelona Comerç, l’il·lusiona. “Pot ser un punt d’inflexió perquè la gent s’adoni que tenim una selecció d’establiments de barri pràcticament única a Europa, i que és tot un privilegi que hem de cuidar”.
Tanmateix, com la resta de comerciants entrevistades, admet que la situació dels negocis de proximitat és complicada. “El reconeixement es dona en un moment en el qual estem ferits. Encara no de mort, però sí amb certa gravetat. Esperem que serveixi de revulsiu per demostrar que el comerç de barri és un motor econòmic potent i que l’hem de cuidar”.
Pel que fa al paper de l’Administració Municipal en l’atenció als eixos comercials de barri, la Mei diferencia entre el districte i l’Ajuntament de Barcelona. “En l’àmbit de Sants – Montjuïc tenim un tècnic que s’implica molt en tot allò que fem. Ens donen suport perquè se celebri la Fira Marinera, per exemple, que per a nosaltres és un esdeveniment molt important i sempre que els necessitem ens donen un cop de mà. Pel que fa a l’Ajuntament en si, tot i que també ens ajuden en certa manera, el grau d’implicació no és el mateix”.
Tanmateix, la capitalitat europea situarà Barcelona al mapa del comerç de proximitat. A la ciutat —i també a la Marina— el repte continua sent el mateix de cada dia: aixecar la persiana, mantenir el tracte amb el veïnat i resistir en un mercat cada vegada més desigual, on els canvis d’hàbits i l’empobriment de la classe mitjana impacten també amb força en el consum de proximitat.
