En el marc de la Festa Major d’Eduard Aunós, el dissabte 20 de juliol, s’inaugurava formalment el Parc de les Tretze Roses, obert fa unes setmanes abans. Feia una solera important, però els plataners acomplien la seva funció i un aire fresc travessava la zona de dalt a baix on, en un extrem, es van instal·lar jocs infantils per a la canalla, i en l’altre, una exposició fotogràfica, que va tenir molt de protagonisme per al veïnat i els visitants.
Els 21.000 m² del parc inclouen una placeta central, dos prats i dos jardins, a més d’una gran àrea de joc singular i accessible. S’hi han plantat més d’un centenar d’arbres i plantes arbustives que es mantindran amb reg d’aigües freàtiques o regenerades
La gent que s’hi va apropar, un públic nombrós i absolutament intergeneracional, amb predominança de famílies amb criatures petites i de gent gran, va celebrar i es va emocionar a parts iguals. Celebraven el nou pulmó verd amb què compta el barri, però alhora van rememorar el que havien estat les antigues Cases Barates, on molts dels veïns i veïnes han viscut.
Ja a l’acte de descoberta del faristol d’homenatge a les Tretze Roses, dones llibertàries, afusellades per la dictadura franquista per les seves idees, en Marc Serra, president de Consell del Districte deia: “Passejar i parlar amb els veïns que buscaven on era casa seva en el que avui és aquest parc ha estat emocionant, això és un homenatge als moments durs i tan difícils que van viure… Cuidem el parc i tant de bo es converteixi en el lloc de trobada de tothom”.
Continuava el torn d’intervencions en Carlos Vallejo, del Memorial Democràtic dels treballadors i treballadores de la SEAT: “Inaugurar aquest parc dedicat a les Tretze Roses és un acte de justícia poètica, de memòria i de cultura democràtica. Una iniciativa impulsada per les entitats del barri… per la garantia de no repetició i reparació”, expressava.
De l’Associació de veïns i veïnes d’Eduard Aunós van parlar la Ginesa Pérez i en Manel Coronado. “Tot això ho fem perquè el nostre barri no es quedi a l’oblit, és l’herència que ens han deixat els pares i avis, donar-los la benvinguda als nous veïns”, deia la primera. “Per nosaltres és important que el barri creixi amb habitatges, però també amb els equipaments i les zones verdes”, afegia el segon.
I tancava l’acte, la Raquel Gil, qui a banda de ser regidora del districte de Sants-Montjuïc, té altres responsabilitats, entre elles la de Memòria Històrica i Feminisme. “El parc és un espai important no només urbanísticament, sinó que també és un lloc on han de passar moltes coses. Això demostra que el barri s’ha fet tenint cura d’una bona planificació, estem garantint no només del dret a l’habitatge sinó també el dret a un espai públic de qualitat”, va afirmar l’autoritat, fent referència a la lluita de les Tretze Roses i a la de tantes dones de la Marina, que encara avui “són les que porten el lideratge a la Marina”, assegurava.
Encara més, grups de veïnes grans es van emocionar fins a les llàgrimes reconeixent-se a elles mateixes, a les amigues o els parents, en les imatges dels panells de l’exposició Memòria de la Marina del Prat Vermell, treballat per l’Associació de Veïns i Veïnes, arran de la iniciativa de la veïna Montse Higueres, i amb la col·laboració de prop d’un centenar de famílies que han deixat part dels seus àlbums familiars. La iniciativa també ha comptat amb el suport del Pla d’Acompanyament del Prat Vermell i el Districte de Sants-Montjuic.
La vida a casa i al carrer; la infància i l’escola; les festes; comerç, mercats, oficis i fàbriques… eren alguns dels títols que aplegaven les fotografies, i que van tocar el cor de moltes de les persones assistents. Entremig, trobem la Lourdes Martínez, de 56 anys, i veïna “de les de tota la vida”. Diu: “confiem plenament que la gent que arriba es farà seu tot això… Em vols veure de petita? Mira, aquesta soc jo!” Somriu i apunta la foto de la seva família amb ella d’uns 6 o 7 anyets, davant la lechería, “La popular granja del barri”, s’apunta al peu de la foto. “L’exposició realça la nostra història, que és molt bonica malgrat que fora d’aquí se’ns conegui amb mala fama, els que hi hem crescut sempre ens hem sabut ajudar, ens coneixem tots i hem estat feliços”, assegura en Tony, de 41 anys.
Els altres protagonistes que tenia la jornada era el nou veïnat. La gent que arriba de fa mesos, com s’ho miren tot plegat? “En general, desconeixíem la zona i la gent no ens donava gaire bona referència, però no hem trobat res del que diuen, i estem contents. Tothom és molt acollidor i els espais estan cuidats”, comenta la Maria Ferreres, qui té 31 anys i en fa dos que viu amb la parella i els tres fills als edificis de Cal Cisó.
“Estic encantada de la zona, la inauguració d’aquest parc ens recorda que el futur és verd i de les persones”, comenta l’Emma Ribera, de 58 anys i que fa 7 mesos que hi viu. Mentre parlem sonen les gralles i altres instruments. Són els Falcons de Vilanova que comencen a actuar a la plaça Falset, i tenen la manera de fer del barri: fan pinya, i perquè sigui resistent, la fan entre grans i petits. I com s’aguanta, embadaleixen tothom. Com el Prat Vermell, un barri resistent, verd i acollidor que mira cap al futur amb esperança.
