Divendres, amb D de debat
Les i els ciutadans de Catalunya estem immersos en unes intenses jornades de campanya electoral, a les portes d’unes eleccions que prometen ser determinants i, alhora, força incertes.
La política espanyola, i m’atreviria a dir que també la internacional, està vivint en els darrers anys moments convulsos. A Espanya, l’any passat Pedro Sánchez va convocar unes eleccions anticipades de les quals en va sortir guanyador amb una sèrie de pactes inèdits amb les forces independentistes catalanes, entre d’altres. A Barcelona, Collboni continua amb un govern minso, i s’han aprovat els pressupostos de la ciutat gairebé un any després mitjançant una qüestió de confiança a la qual l’oposició no va saber (o poder) donar resposta. I ara, ens trobem en un nou context electoral, també prematur, convocat pel president Pere Aragonès després que li tombessin els comptes el darrer mes de març.
Un ritme frenètic que ha desgastat a gran part de la població. “Un altre cop a votar”, van ser les primeres paraules que em van sortir de la boca en conèixer la notícia de la convocatòria d’eleccions, que em va enxampar en directe a la ràdio. I estic ben segur que no vaig ser l’únic en pensar-ho. És més, conversant amb un familiar em va confessar que gairebé preferiria no poder votar, perquè així s’estalviaria “el mal de cap d’haver de triar”. “No em convenç cap, però hi ha alguns que encara menys que els altres”, afirmava.
Els partits polítics fan un esforç titànic per intentar mobilitzar l’electorat que pot resultar determinant
En definitiva, un context d’esgotament i també de polarització que fa d’aquestes eleccions potser les més complicades dels últims anys. Una realitat a la qual s’estan enfrontant tots els partits polítics, fent un esforç titànic de propaganda per intentar aconseguir un o dos escons més del compte, quelcom que pot resultar determinant.
Els debats electorals són un dels aparadors més grans i importants durant la setmana prèvia a les votacions
En aquest moment, els debats electorals es converteixen en un dels aparadors més grans i importants durant les setmanes prèvies a les votacions. Tots (o gran part) dels partits acudeixen a aquests per expressar les seves línies d’actuació i postures envers les temàtiques que més preocupen a la ciutadania.
Els candidats van aprofitar per marcar postures envers les temàtiques que més preocupen a la ciutadania
I a La Marina FM, evidentment, volíem obtenir respostes amb una mirada més propera i de barri, motiu pel qual també vam organitzar un debat electoral amb set dels partits que es presenten a les eleccions. En concret, Ciutadans (David Labrador), Partit Popular (José Antonio Calleja), Esquerra Republicana de Catalunya (Quim Bosch), Partit Socialista de Catalunya (Sara Jaurrieta), Junts Per Catalunya (Francesc de Dalmases), Comuns Sumar (Enric Bárcena) i la CUP (Adriana Llena), van ser els participants d’aquesta jornada de resposta a les inquietuds veïnals, que va tenir lloc el divendres 3 de maig a l’Espai Veïnal Química, seu de l’emissora local.
La trobada va començar amb el posat fotogràfic dels candidats amb l’equip de presentadors, Yohany Limpias i un servidor, i el nou president de l’AMCL, en Pedro Ayesa. Posteriorment, a les cinc en punt, va donar inici el debat, que es va transmetre en directe al dial 102.5 de La Marina FM i en streaming al Facebook “La Marina CAT”.
Van ser prop de dues hores d’arguments i contraarguments que van orbitar entorn de tres grans blocs; els reptes de legislatura, l’eix nacional i els pactes postelectorals.
En quant al primer d’aquests, els reptes de legislatura, al qual se li van destinar un total de quaranta-dos minuts, amb sis per cadascun dels partits i es va dividir en tres grans eixos, tals com els serveis, sequera i indústria, i economia i desigualtat. En aquest apartat, es va preguntar als partits envers el model econòmic de Catalunya, amb un pes pràcticament capital del sector de serveis, el qual representa un 75% del total, en contrast amb d’altres com ara la indústria i l’agricultura, amb un 20% i un 1%, respectivament.
De la mateixa manera, també es van plantejar els polèmics resultats de l’informe PISA i la complicada situació de l’habitatge arreu del territori, amb un preus a l’alça que poc tenen a veure amb el sou corrent dels ciutadans.
Ja en el segon bloc, va haver-hi divergències clares i notòries entre els partits, amb ERC, Junts i la CUP defensant no abandonar el camí cap a la independència de Catalunya, mentre que PSC, Comuns Sumar, advoquen per “altres debats” i Ciutadans i PP per la unitat d’Espanya.
En aquest sentit, els de Carrizosa i Fernández, argumentaven que “no existeixen espanyols de primera i de segona” com, asseguren, defensen altres partits de l’espectre polític. Per altra banda, els independentistes, Dalmases i Bosch, plantejaven “la imperiosa necessitat de separar-se d’Espanya” per tal d’assegurar una millor gestió econòmica i dels recursos, tot i que Adriana Llena, de la CUP, catalogava com “vendre fum” la possibilitat de “pactar un referèndum d’autodeterminació amb el PSOE” o “d’aixecar una Declaració Unilateral d’Independència”, donat que ara mateix no existeixen les condicions per a fer-ho.
L’últim bloc del debat era el pertanyent els pactes postelectorals, que va ser el que va generar més enganxades entre els partits. L’Enric Bárcena, de Comuns Sumar, retreia al PSC la seva “falta de claredat” a l’hora de respondre si “pactarà amb Puigdemont”, quelcom que els Comuns consideren que “no és progrés” i que suposa “restaurar un projecte polític fracassat”, argumentava Bárcena. La resposta de Sara Jaurrieta, en representació del PSC, va ser que el seu partit, tot i que és complicat parlar abans de saber els resultats, “espera obtenir els vots suficients per governar en solitari”, encara que no descarta pactar “en ocasions puntuals amb la resta de partits, a excepció de VOX i Aliança Catalana”.
Aquesta afirmació va ser titllada de “simple” per Francesc de Dalmases, afirmant que el seu partit té “ben clar que no farà president a Salvador Illa ni pactarà amb l’ultra dreta, tingui la bandera que tingui”. Quim Bosch, d’ERC, per la seva banda, va defensar la voluntat del seu partit d’aconseguir “una majoria independentista”, amb el suports de Junts i la CUP, tot i que esmentava que “existeixen ferides entre les forces nacionalistes que s’han de guarir”.
Amb aquestes rèpliques i creuament de paraules i declaracions entre candidats arribàvem al final del debat, amb el pertinent minut d’or durant el qual els representants polítics es van adreçar als veïns i veïnes per obtenir el seu suport aquest diumenge 12 de maig.
En definitiva, una jornada de debat i d’apropar la política als barris, en concret al de la Marina, i viceversa, en un exercici d’esforç, coordinació i organització (gairebé a contrarellotge) per part de l’equip de l’AMCL, per tal de contribuir a centrar la conversa política a casa nostra, com ja vam fer en les municipals de maig del 2023, i ho continuarem fent, tot i que esperem que no sigui aviat.
