Luisa Montero, membre de l’Associació Escola Dominical Undebel
Somnis. He llegit que el somni és una necessitat fisiològica que té el nostre cervell d’eliminar tensions i descansar, tot un procés complex que succeeix quan dormim. I al despertar, moltes vegades sospirem d’anhel perquè veiem que tot allò no ha estat real.
Jo ara us explicaré un somni, un que sí s’ha fet realitat. Llavors ara ja és una història. Soc membre de l’Associació Escola Dominical Undebel, una associació gitana. L’espai per fer les nostres activitats ens el cedeix el Casal la Vinya, conjuntament amb l’Associació de veïns i veïnes. Un espai en què donem classes de suport escolar i emocional a 44 infants de primària, secundària i infantil.
A l’associació, i a la cultura gitana en general, sovint actuem seguint cadenes de favors. Moltes persones ens ajuden desinteressadament, sense cobrar diners, en reconeixement al suport que fem als seus fills i filles. Per què ho explico?, pareu-hi atenció: fa uns mesos se’ns va inundar el Casal, i la nostra sala, Respir, li dèiem, on atenem els més petits, va resultar una de les més afectades, i des d’aleshores que ja no podien fer-hi les activitats amb els petits.
Rumiàvem i rumiàvem perquè el fet ens preocupava. Un bon matí em sona el telèfon. Una veu dolça es presenta, diu ser una persona que ens vol ajudar. De bon començament no m’ho creia, “per què m’ho fa vostè?”, responc, pensant que era una broma de mal gust… però ella insisteix en el fet que ens vol ajudar i en venir a visitar-nos perquè havia sentit de la nostra necessitat. A continuació, em demana que li avanci un pressupost per posar en condicions aquesta sala.
Comparteixo la trucada amb l’equip i tots ens entusiasmem. Després, moltes famílies s’hi sumen amb la il·lusió de contribuir per fer viable el projecte, s’ofereixen per fer la mà d’obra gratis o cobrant molt poc. Ajudar a altres sempre és una oportunitat per a mostrar les capacitats que tenim i l’estima cap als nostres.
Tot seguit, arriba el dia de la visita misteriosa i la trobada amb les famílies que col·laborarien. Veuen l’estat malmès de les instal·lacions, la labor que fem amb la canalla i el jovent i ens diuen que endavant amb la reforma, sobtats d’uns costos que les col·laboracions de les nostres famílies han esmorteït. Per nosaltres era un somni que els nens i nenes no respiressin humitat, convertir l’espai en un lloc en el qual no fes fred, on poguessin gatejar per terra, on poguessin tenir seguretat per continuar somiant.
Immediatament, ens posem mans a l’obra amb tota la gent que hi ha col·laborat i el dia 20 de març, Dia de la Felicitat, inauguràvem la Sala dels Somnis al Casal de la Vinya. A més, arran d’aquesta adequació també hem acollit un nou servei per atendre a infants amb necessitats educatives especials.
I un parèntesi, aquesta història ha tingut una fada, la Neus, de la Fundació Mans a les mans, qui va parlar del nostre projecte a aquests donants, que per nosaltres han estat els mags que ens han ajudat a fer realitat el somni que teníem. Continuem sense saber de part de qui venen. Ens han demanat continuar en l’anonimat, però els hi ho volem agrair, són persones que donen simplement perquè poden fer-ho, sense esperar res a canvi i això és clarament una mostra d’humanitat i saviesa. Gràcies!
