Laura Julibert Pedraza. 1977, Martorell.
Estat civil? Casada i tenim una filla, la Júlia.
Ofici/ formació? Administrativa i actualment dinamitzadora de l’Associació de Comerciants de la Marina
Religió? Catòlica, no practicant.
Política? D’esquerres.
Les i els comerciants de barri han passat moments difícils arran de la concatenació de diverses crisis i els canvis en un període de temps molt curt per assimilar-les, també financerament. Encara avui es parla dels riscos que poden engolir un sector cabdal en la vida econòmica, social i comunitària de qualsevol barri i ciutat.
De fet, fa uns dies un cartell d’una botiga d’Albacete que havia hagut d’abaixar la persiana es feia viral. Hi deia: “Cerrado por cese de negocio. ‘Tranqui’, que todavía puedes seguir comprando en Inditex, Primark, Amazon, etc… para terminar de hundir el comercio local y echarle la culpa a los inmigrantes o a Cataluña J” (l’emoticona hi és, a l’original).
Des d’aquesta perspectiva, el comerç de proximitat és aquell on la proximitat no és una mesura de distància física sinó relacional. El tracte personal i el foment de les relacions socials a partir d’aquests espais converteixen el comerciant, botiguera o dependenta en un node més de la xarxa de suport mutu que suposen les relacions de veïnatge. Com estem a la Marina?
La Laura té una mirada privilegiada sobre el que passa en aquest sector i hem volgut que ens ho expliqui. Per allò de no trobar-nos qualsevol dia nosaltres el cartell…
Expliqui’ns la seva història, com arriba on és?
La família som de Martorell; el pare treballava a Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Cada dia havia de pujar i baixar, així que al final vam establir-nos a Barcelona; vaig créixer a la Font de la Guatlla, però al pare li agradava viatjar molt, a qualsevol indret i amb qualsevol excusa. Ho he heretat i ho continuem fent amb la meva parella.
Com definiria la Font de la Guatlla?
Com un oasi, per la tranquil·litat que hi ha. I amb molta connexió amb la natura per la proximitat que té a Montjuic. I també està molt bé connectat amb la resta de la ciutat.
És administrativa per tria conscient o perquè la vida li ha portat?
Vaig escollir aquest camí perquè m’apassionava, tot i que quan vaig acabar els meus estudis vaig començar a treballar a Telefónica.
En tenir a la filla vaig fer canvis per poder conciliar perquè, quan em vaig incorporar a la feina, després de la baixa, començava a les 8 del matí i no tornava fins a les 8 del vespre. No era compatible. Amb jornada reduïda no s’ingressa el mateix, és evident, però compensa el fet de poder fer la criança.
Quan de temps porta a l’Associació?
Em vaig incorporar l’any 2014, enguany fa una dècada. Estic encantada perquè m’ha permès conciliar la vida i créixer professionalment.
Com han anat canviant les botigues del barri al llarg d’aquesta dècada que porta?
Més aviat et diria que no han canviat gaire.
És cert que la tendència és que cada vegada hi hagi més comerços de serveis i menys de productes, i això es fa evident a tot Barcelona, no només al nostre barri.
A quins emprenedors els va millor i com s’explica?
Fa anys que experimentem canvis significatius al mercat a causa dels hàbits de consum, la pandèmia i l’actual situació econòmica. Una mica per tot plegat, les reformes i millores de llars continuen en bons números; igualment tots els serveis i botigues relacionades amb productes de salut i benestar tenen una demanda alta. I un altre sector en bona forma són els bars i restaurants; la inflació de preus no estimula la gent a viatjar i, en canvi, socialitzen més a l’entorn proper. Són tres exemples de serveis que funcionen molt bé al comerç de barri.
I els que no acaben de remuntar?
Als que els està costant més potser són les botigues de roba i calçat. Els comerços associats s’han hagut de reinventar. Busquen diferenciar-se en el producte i el preu, per exemple, el que ofereixen no es pot trobar per internet, però els és difícil.
La pujada de preus generalitzada també ha acabat penalitzant les botigues d’alimentació de més qualitat, el pa per exemple. Ara la gent prefereix mirar opcions més barates. I la tecnologia, després de l’auge que va tenir durant la pandèmia ara nota la minva en les vendes.
Com veu el comerç de barri d’aquí a 30 anys, per posar un horitzó?
30 anys són molts, potser d’aquí a 15 anys és més fàcil visualitzar el futur. Vull ser optimista perquè penso que al ritme que anem estaran totalment integrats amb la digitalització i la innovació. Tothom ha fet passes en aquest sentit. El comerç de barri, la tecnologia i la innovació van de bracet.
Sempre hi ha hagut tendències que en algun moment canvien o es consoliden. I crec que cada vegada hi haurà més consciència de la importància de comprar a prop, a les botigues dels barris, és l’únic camí per mantenir vius els carrers i la ciutat.
Quin és el perfil de les persones que emprenen?
Hi ha una mica de tot. Hi ha gent jove, que té formació i posa en marxa les seves idees de negoci. També hi ha persones d’entre 40 i 50 anys que han perdut la feina o volen recomençar i guanyar més autonomia. La majoria són veïns i veïnes del barri, però també hi ha professionals que s’hi estableixen en veure un espai de mercat pels seus projectes. I també cal destacar la diversitat. Els nouvinguts obren molts comerços.
En què ha consistit la innovació al comerç de barri? I funciona?
Qui més i qui menys està al dia amb WhatsApp, Facebook, Instagram, pàgines webs… això els permet tenir contacte directe i sobretot tenir un aparador les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana. Ara ja tothom ho ha entès.
Què pot fer millor l’Administració?
L’Ajuntament ens ajuda, i molt, en la dinamització dels eixos comercials, en les campanyes de Nadal, d’estiu i en moltes altres iniciatives. Potser li reclamem un millor acompanyament abaixant una mica els impostos als autònoms, ja que els subministraments i les despeses com l’energia, aigua, els sous… arribar a tot plegat a vegades desanima el comerciant. És important que fiscalment es carregui més el gran, pel fet que massa sovint gaudeix d’uns beneficis que el petit no en té.
I també pot millorar mantenint i cuidant l’entorn i amb això em refereixo a la reforma del passeig de la Zona Franca. Cal fer-lo més agradable per incentivar la gent a sortir, sortiríem guanyant-hi tots, aquí.
I el veïnat, què pot fer per ajudar a mantenir vives les botigues de barri?
El primer és ser ben conscient a qui li deixa els diners i on acabaran aquests finalment. Perquè l’economia és un cercle que pot ser virtuós o no, depenent de la direcció cap a on es moguin els calés que fem servir massivament al nostre dia a dia. L’ideal és repartir entre grans i petits i, si els arriba més a aquests últims, millor per a tothom, perquè els petits som tots nosaltres. A la Marina tenim un veïnatge fidel als nostres comerços associats.
Finalment, què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?
Sobretot la possibilitat que tinc d’ajudar, acompanyar i assessorar els comerciants. El fet de poder actuar com a pont entre les necessitats i inquietuds que tenen i l’Administració és una feina important. Si vas sol i a porta freda costa molt més que les coses es moguin, però si ens associem, tot i que igualment hem de lluitar dur, plegats tot és una mica més fàcil. Això és així des de fa milers d’anys, per progressar i superar obstacles l’ésser humà s’ha hagut d’associar contínuament i ara hem de fer-ho encara més.
