Barcelona és potser una de les ciutats on més tractats sobre participació ciutadana es fan. L’aprenentatge col·lectiu és tensar el govern de torn perquè les coses es moguin. “Penseu que xerrant-xerrant s’aconsegueix alguna cosa?”, interpel·lava un veí a una nova generació de persones implicades en els seus barris en una reunió on es debatien els interessos de la Marina. “Cal mobilitzar-nos i incomodar”, altrament s’adormen sobre els llorers, concloïa el veterà militant veïnal.
Però per arribar-hi cal abans construir la comunitat, un munt de llaços intangibles però que vinculen les persones emocionalment amb els altres, i que sorgeixen dels espais d’interrelació compartits, cada vegada més escassos. Per això, crear-los ha estat la feina principal de l’Associació de veïns i veïnes de Sant Cristòfol, constituïda tot just fa un any.
El 23 de febrer han organitzat la seva primera assemblea a l’edifici del carrer Bronze, número cinc, seu de l’AAVV. La Junta en ple hi donava compte de les activitats: la jornada de portes obertes, la paella popular a la plaça Sánchez Rios, les famoses festes patronals del barri o la botifarrada, totes amb molt d’èxit i amb una molt bona acollida.
A més de les activitats i els tallers diversos que es fan a l’entitat. Alhora, informen, han dedicat temps als tràmits i gestions diverses que demana l’Administració. El primer any han hagut de fer-ho tot sense cap suport econòmic, ja que no van arribar a temps de presentar sol·licituds de subvencions. “Estem contentes de tot el suport que hem rebut del veïnat i de la resta d’entitats a la Marina, ens han fet costat i això també ens anima a seguir”, reconeixia la Mari Carmen Casanova, actual presidenta, acompanyada dels seus companys a la directiva.
En el torn de les intervencions del veïnat el que més va destacar van ser les qüestions relatives a la neteja, la ubicació dels contenidors, i la necessitat de millora d’alguns arranjaments, sobretot dels espais on hi ha arbres. També es va valorar en positiu el fet d’organitzar excursions col·lectives, dirigides sobretot a les persones grans, que són les que més dificultat de socialització tenen.
La de Sant Cristòfol és una de l’AAVV més antigues i emblemàtiques a la zona, pel poder que va arribar a tenir el nucli de treballadors de la SEAT i continua ben viva. Entre els assistents, hi havia una vintena de veïnes, tot i que el públic masculí era majoritari. Així i tot, a la majoria d’entitats de la Marina hi ha una onada de dones al capdavant i amb un perfil relativament jove, d’entre els 40 i 50 anys.
