Text: Andrea Bello; Fotografia: Alejandro Flores
Entrem a la residència Clínica Sant Antoni de La Marina, on els familiars fan cua per poder passar pel control d’entrada: presa de temperatura, rentat de mans i enfundar-se una bata. A les residències ja es poden fer visites des de fa uns mesos, i ara els residents tornen a poder sortir al carrer, així ho diu el nou protocol sanitari.
Van rebre les novetats fa unes setmanes al CAP Carles Ribas. “Ens vam posar en marxa l’equip tècnic, vam deixar una setmana de traspàs per explicar-les a les famílies i resoldre’n els dubtes, i des del dilluns 22 de febrer que ja apliquem amb aquest nou protocol” ens diu la psicòloga del centre, Georgina Nicolás. “Tant els residents com les famílies estan molt contents de tornar una mica a la normalitat” afegeix la seva companya, Mónica Capella, treballadora social del centre.
Des de finals de gener, la gran majoria dels residents i dels treballadors sociosanitaris estan vacunats i poden respirar una mica més tranquils. De moment, però, segueixen amb els canvis en l’organització del centre: “totes les zones comunes les hem hagut de reorganitzar, i les activitats es fan en grups més reduïts” ens comenta Nicolás.
Pugem a la planta on un grup de residents fa exercicis de mobilitat a una de les sales, mentre uns altres es miren la televisió a l’espai contigu, Tothom porta mascareta, excepte els residents que per malaltia no poden. Hi veiem també els familiars que han vingut de visita: “feia temps que no podien pujar a planta, i ara que els veuen més sovint els residents estan molt més animats i poden recuperar una mica aquest temps perdut” explica Capella.
Els primers moments de la pandèmia van ser complicats. “Ara fa un any era tot intuïció, no teníem PCR’s ni podíem saber qui estava contagiat… les residències no estaven preparades per una situació així” reflexiona Ayesa. “Hem hagut d’aprendre molt i molt ràpid, perquè ha estat una situació sense precedents”.
Ara però la situació està molt més controlada, així ho explica la Lucia Garcia, gericosanitària del centre, “després de la primera onada ha millorat moltíssim l’organització de Salut, la comunicació amb el CAP és constant i s’han fet uns equips d’intervenció territorial que, quan s’inicia un brot, de seguida informem i ens envien setmanalment EPIS i equips de protecció…”
De mica en mica, es va tornant a la desitjada normalitat, “anar endavant però amb prudència, per no haver de tirar enrere” és l’objectiu de tots els centres. De moment s’hi han habilitat dos dies de visites, així alternen grups i no s’ajunta tothom al mateix dia.
Ayesa admet que “és una tasca difícil mantenir l’equilibri entre el màxim de visites de les famílies i el mínim de contagis entre els residents. Nosaltres ho hem intentat fer de la millor manera possible i les famílies han estat molt comprensives”.
Durant la nostra visita coneixem al Cesáreo García i la seva filla Laura que l’ha vingut a veure. Avui sortirà per primer cop de la residència, per trobar-se ni més ni menys que amb la seva dona, la Mari Carmen, fa gairebé un any que no es poden veure i per fi s’han pogut retrobar.
Recuperar el temps que la covid ens ha robat serà difícil, però sembla que a poc a poc ens anem refent. De moment gaudim d’aquest petits avenços, com ho fan els residents i les famílies: amb alegria, però amb prudència i responsabilitat.
Entrevista Maria José Carcelen, portaveu al col·lectiu de familiars de residents Coordinadora
Fundada al 2017 la coordinadora de residències 5+1 defensa els drets dels residents i un tracte i una atenció digne per les persones que viuen a les residències. Durant la pandèmia han estat molt crítics i pressionant perquè la Generalitat donés resposta a la situació de crisis que es va viure en molts centres.
Ara, amb el canvi de protocol deixaran sortir els residents i també que passin una nit amb la família. Com heu rebut aquesta notícia els familiars?
Molt bé, és justament el que nosaltres estàvem demanant. Perquè molts residents ja han passat el Covid, pràcticament tots se n’han vacunat. Els hi vam recomanar als residents que se’n vacunessin, tot i la falta d’informació que hi ha sobre una cosa nova, perquè hi poden recuperar una mica la vida normal. És clar, bo i assumint el risc del desconegut.
Cal recordar que són ciutadans de ple dret i si per tancar-nos a nosaltres cal un estat d’alarma, per què amb la gent gran no? S’han fet grans però no han perdut els drets.
Què us preocupa actualment a les famílies amb aquest canvi de normativa?
Ens preocupa que amb l’arribada de la vacuna han disminuït els cribratges entre els treballadors. El 95% dels residents s’han vacunat però, segons el document de la Generalitat, només el 60% dels treballadors ho han fet. A nosaltres ens preocupa que tot i tenir un 40% dels treballadors sense vacunar han decidit fer-hi cribratges cada 15 dies, que fins ara eren setmanals, i si estem per sota de 300 casos seria cada mes.
El cribratges han estat força útils perquè detecten casos de contagis i ajuden a resseguir les cadenes de contactes perquè no s’escampi el virus, i si ara se’n fan menys freqüents tornarem a tenir un altre cop un problema a les residències, i tornarem a tenir-hi contagis. En culparan a les famílies, quan és evident que el virus entra a les residències a través del treballadors, no perquè ells facin res malament, sinó perquè són els que estan en contacte estret amb els residents, que els aixequen, els dutxen…
Com ha afectat aquest confinament als residents?
Això té un preu altíssim. Com ens ha afectat a nosaltres el confinament? doncs imagineu-vos aquesta gent que porta mesos veient a la família només un cop a la setmana. Estan molt afectats física, psíquica i emocionalment per aquest aïllament i manca de contacte. Penseu que són persones que l’únic que no tenen és temps, estan al final de la seva vida, que els hi aportem deixant-los sols i amb sentiment que ningú no els estima.
Nosaltres demanem mesures de seguretat que controlin els contagis amb cribratges, però evidentment han de poder sortir, perquè és el seu dret com a persones lliures i la seva necessitat de tenir contacte amb la família i viure-hi l’última etapa de la seva vida, i no en soledat. És el que ha de ser.
La Generalitat ha establert, mínim, una visita a la setmana. Què en penseu?
Amb una hora de visita a la setmana no fas res, nosaltres estem demanant que es facin visites diàries, com ja s’estan fent en altres comunitats. És el que recomana fins i tot el Consell Interterritorial. Hi ha molta gent que no podrà sortir al carrer i per tant no notarà la diferència.
A més, hi ha moltes residències que incompleixen el protocol. Fa mesos que li estem demanant a la Generalitat que habiliti un telèfon al que les famílies puguin trucar per denunciar aquestes situacions. Perquè hi ha residències que tot i ser verdes, sense cap contagi, no s’han pogut fer ni visites.
Si una residència està incomplint els protocols, la Generalitat hauria de donar una resposta ràpida, a través dels delegats de salut. Si fas un protocol però després s’incompleix és paper mullat.
Com està la denuncia que vau interposar a la fiscalia per la gestió que es va fer de les residències durant la primera onada de la pandèmia?
La fiscalia va decidir que l’arxivava perquè no considerava que quedés acreditat cap delicte. Amb tot el respecte cap a les decisions judicials, nosaltres no hi estem d’acord. Ara estem mirant què podem fer, ja que al ser una denuncia i no una querella, no hi ha possibilitat de recurs, i estem buscant alguna alternativa.
També vau interposar un recurs per vulneració de drets fonamentals pel tema de les visites.
Sí, l’1 de setembre vam presentar aquest recurs, perquè consideràvem que no es podia tancar a les persones i que això atacava els seus drets. De moment estem pendents de sentència, ja s’ha fet tota la investigació i la fase de conclusions i està vist per sentència.
Que heu notat cap canvi en la gestió de les residències, per part de l’Administració?
Nosaltres canvis a les residències no en trobem, en quant a les necessitats d’aquestes. L’any passat als plens extraordinaris la Generalitat va prometre 370 professionals d’infermeria pels torns de nit i 1.800 gericultors de reforç, però no hem vist ni uns ni altres. De moment ens diuen que està en procés.
És més, el que ens diuen els treballadors és que en molts casos el que estan fent les residències és ajustar la plantilla tenint en compte que hi ha unes places buides per permetre l’aïllament en cas d’un positiu, places que s’estan cobrant de la Generalitat.
Quines són per tant les prioritats de canvi a les residències?
S’ha de millorar la cartera de serveis, perquè actualment no hi ha prou personal. No s’actualitza des del 2010, quan els nostres residents encara eren prou autònoms. I ara, amb les llistes d’espera que hi ha, quan una persona gran obté la plaça ja arriba amb un alt grau de dependència i se li ha de fer tot. Un gericultor per cada 10 residents, quan es compleix aquesta ràtio, és totalment insuficient si els ha d’aixecar, dutxar, vestir i donar d’esmorzar… Quin temps li pot dedicar a cada resident? Es inviable.
Si no augmenten plantilles, parlar de millorar la cartera de serveis és una promesa sense contingut, per tant demanem als polítics que ho facin.
