Sebastià Herreros Agüi
Casat amb l’Anna Galan. 75 anys. Dos fills: el Sebastià (47) i l’Elena (43) i una neta, la Marina (9). D’ofici aparellador, ara jubilat. Pensament polític? Republicà d’esquerres. Creença religiosa? No em preocupa gaire, diria que sóc agnòstic.
Parlar amb en Sebastià és com obrir una enciclopèdia. Ho té tot al cap. La seva vida i de la seva parella ha estat lligada a l’estudi de les banderes. Va ser l’impulsor de l’Associació Espanyola de Vexil·lologia, de la qual va ser-ne president durant 19 anys, i de l’Associació Catalana de Vexil·lologia (ACV). Ha rebut diversos reconeixements i guardons per la seva investigació sobre les banderes, especialment les de Catalunya i de les Brigades Internacionals, on hi va col·laborar el seu pare.
A banda d’això, en Sebastià té dues aficions poc comunes: El col·leccionisme d’objectes que li porten records des de la seva infantesa, i la genealogia. De petit patia complex de diferent, “sempre he preferit les llibreries i les biblioteques als bars”. Parlem a casa seva, amb l’entusiasme i la passió de qui realment gaudeix de la seva feina.
Com arriba al barri?
Vam venir al novembre de 1970, quan ens vam casar. Era un conjunt d’edificis construïts per la Caixa que van ser adjudicats als seus amics, creant un nucli entre la Gran Via i Estrelles Altes que mai s’ha integrat al barri. Volem canviar això.
Que se’n recorda de quan va arribar ?
El carrer Mineria no existia. Només hi havia un parell de botigues. Era un altre món. Nosaltres veníem de Sagrada Família i de la Gran Via/Sicília. Llavors sentíem que era quasi la fi del món. Però aviat vam anar descobrint “els barris” de la Marina. A vegades comparem el Port amb el Chelsea de Londres. Hi ha una barreja de tot i això és magnífic. Des que estem jubilats hem anat introduint-nos en les activitats del barri i aspirem a col·laborar-hi més.
Va ser un noi espavilat a les aules.
M’agradava molt estudiar. Vaig acabar el batxillerat als 16 anys. Vaig provar de fer medecina, però no era el meu. Després vaig treballar a la Diputació. I més endavant a una consultora d’enginyeria industrial fent de Project Manager. És a dir, era el que s’entenia amb l‘arquitecte. Vam fer el Parc Tecnològic del Vallès, entre d’altres obres.
A tot això on entra la vexil·lologia?
Una cosa és guanyar-se la vida. I altre fer el que t’agrada. Sempre he sentit curiositat per la geografia i la història. Un dia vaig trobar un manual sobre banderes a una llibreria i s’hi recomanava apuntar-se a un bolletí per saber-ne més.
Ho va fer, és clar.
Si, vaig subscriure’m al Flag Bulletin del Flag Research Center, entitat fundada per Whitney Smith, creador de la paraula i de l’estudi de la vexil·lologia com a ciència auxiliar de la història.
I s’hi va enganxar.
Whitney Smith em va animar a fer una associació de vexil·lologia a Espanya amb els seus contactes: Un coronel de l’exèrcit, un diplomàtic… i així fins a uns 20. L’any 1977 vam constituir la Sociedad Española de Vexilología i em van escollir-ne com a president. Més tard vam entrat a la Federació Internacional d’Associacions Vexil·lològiques (FIAV).
Després van néixer l’Associació Catalana…
El 1981 vam fundar l’Associació Catalana. Aleshores ja s’havia fet l’estat de les autonomies i podíem penjar la senyera!… Abans només es penjava la d’Espanya, la de la Comunión Tradicionalista i la de la Falange Española.
Com es crea una bandera? Què cal tenir en compte?
A Catalunya totes les banderes han de tenir els elements de l’escut. Així, una bandera municipal no es pot crear si abans no s’ha aprovat l’escut, i no ha de tenir cap altre color que els que estan en l’escut.
Per què?
Perquè així ho diu el Reglament de Banderes de la Generalitat de Catalunya. En acabar-lo de retocar l’heraldista Armand de Fluvià va escombrar cap a casa, i així s’ha quedat.
Exactament què és una bandera?
Per a mi, bàsicament és un drap tirat al vent, un senyal. I cada un ha de llegir el significat.
Hi ha qui les considera un símbol de divisió, sigui quina sigui.
Les banderes representen un grup de persones que té tot el dret de portar la seva. Els seguidors del Barça, de l’Espanyol o del Madrid identifiquen la seva preferència enarborant la seva bandera, però, tots estimen el futbol. Encara que de vegades alguns incontrolats arriben a les mans… Això ho podríem aplicar a les banderes polítiques.
Com a demòcrates hem de respectar i defensar, per sobre de tot, la llibertat de tothom de mostrar pacíficament els seus símbols.
Canviant de tema, com va començar la seva afició de col·leccionista?
Sempre m’ha agradat guardar records. Quan anava al cinema, en sortir no llançava l’entrada, les guardo totes. Així tinc cromos, anelles de cigars, taps corona… i una col·lecció singular de 110 “mini bottles of whisky”, totes comprades in situ i que em recorden els nostres viatges.
També li agrada la genealogia.
De petit col·leccionava cromos i quan acabava una col·lecció havia de començar-ne una altra. Amb la gent és diferent. A l’arbre genealògic, si trobes un parell de besavis i els fiques a l’arbre, cada un d’ells et dona dos cromos en blanc. És una col·lecció que no s’acaba mai!
Fins on ha reconstruït el seu arbre familiar?
Ara tinc 45 mil persones lligades entre elles. Parents i contraparents. Deis els meus avantpassats directes he trobat uns 1500 avis meus d’unes 20 generacions, algunes línies fins el segle XIV.
Què ha après de la genealogia?
Que sí del 64 cinquè-avis que tens, un hagués estat mort, tu no hi series aquí. Tots tenim 2 pares, 4 avis, 8 besavis, etc. Per tant 2 elevat al número de la generació ens dona la quantitat d’avis de cada una. La línia progressa així: 2, 4 , 8, 16, 32, 64, 128, 356, 512, 1024, 2048, 4096… fins milions i milions d’avis.
No m’avinc amb les mates.
Això ens dona una idea molt clara: tota la comunitat humana som una de sola, independentment de si tenim la pell més fosca o més clara. Tots venim d’una mateixa arrel i per tant, tots som parents!
