Aquest mes es compleixen els primers dos anys de govern convergent a Barcelona i al Districte. El juliol de 2011, i després de 32 anys de governs socialistes, Xavier Trias accedia a l’alcaldia de la ciutat i Jordi Martí a la regidoria de Sants-Montjuïc amb la promesa de fer un “canvi en positiu”. I com és habitual en política, quan s’assoleix l’equador del mandat, arriba el moment de fer balanç.
Martí ja ha fet el seu posant de relleu els grans projectes que s’han pogut desencallar i/o començar a concretar als diferents barris. Can Batlló, la Lleialtat Santsenca, el calaix de vies de Sants i la urbanització dels entorns, el PGM de la muntanya de Montjuïc i el nou barri de la Marina del Prat Vermell, entre d’altres, formen part d’aquest llistat.
D’altra banda, el regidor de Sants-Montjuïc ha volgut posar l’accent en l’atenció donada a “les petites quotidianitats” i “als processos de participació constants” que s’han posat en marxa per atendre les demandes de veïns i entitats. I és que, si recuperem el programa electoral de la federació nacionalista per als comicis de 2011 (http://www.ciu.cat/media/56569.pdf), veiem que un dels objectius era precisament el d’aportar transparència i proximitat al govern del Districte.
No hi ha dubte que el teixit associatiu del territori i els ciutadans a títol individual agraeixen disposar d’espais on poder expressar les seves inquietuds i ser escoltats per aquells que tenen el poder de prendre decisions. Tampoc no es posa en qüestió la bona notícia que suposa que per fi s’hagi posat fil a l’agulla a projectes que en alguns casos portaven enquistats més d’una dècada. Però, si anem al detall i fem un repàs a les diferents promeses que el programa de CIU feia per als nostres barris, és inevitable trobar assignatures pendents.
Concretament a la Marina, CiU prometia, entre d’altres, l’impuls d’una “residència per a gent gran i centre de dia a Can Farrero”, i dotar el barri “d’un centre cultural amb auditori i sales d’assaig per als diferents grups culturals”. Posem aquests dos exemples perquè, tot i que estem a l’equador del mandat i per tant encara hi ha marge d’actuació, ja és evident que difícilment els veïns podran veure aquestes dues promeses complides.
N’hi ha d’altres, però, de les quals sí s’espera resposta. Més enllà de les actuacions ja aprovades a barris com Can Clos, la Vinya o el Plus Ultra, hi ha problemes transversals que afecten tot el territori: el dèficit de transport públic i d’il·luminació, neteja i seguretat a determinades zones i carrers centren les queixes dels veïns.
Queden dos anys encara. Arribarà llavors el moment de passar l’examen definitiu. L’aprovat o el suspens, com sempre, el determinaran els ciutadans a les urnes.
