Per Clara Ferrer
“Que no decideixin per tu” pot semblar una frase típica, popular i més que repetida en període electoral i no ens enganyem, ho és. Tanmateix, “que no decideixin per tu” és la frase més repetida i aplicada pel meu pare i com el meu pare existeixen centenars d’avis i àvies, pares i mares que senten aquesta frase com un triomf personal que cada quatre anys treuen amb goig a passejar fins arribar a les urnes. Si més no els joves que hi formem part hauríem de fer gala d’aquesta suada i treballada herència. Nosaltres, les filles i fills, netes i nets portem a les nostres espatlles una responsabilitat que mai ningú ens a comunicat però que hi és, i que quan abans la veiem i l’acceptem abans entendrem els nostres orígens i perquè a barris com el nostre es important una alta participació.
A cops de mentides i desil·lusions polítiques trobem en l’exemple dels nostres avantpassats l’exemple dels que no defalleixen i mai fallen en la seva participació, i doncs, que ens fa a nosaltres quedar-nos a casa? Potser d’altres joves poden permetre’s aquest luxe, però nosaltres no som uns joves qualsevol; som els joves d’un barri estigmatitzat, oblidat, invisible al que només s’ha tingut en compte (i mínimament) en període electoral. Per tot això, molts joves del barri hem de sortir a votar i no només en aquestes eleccions, en totes les que vinguin ja siguin generals, referèndums, eleccions autonòmiques, a l’alcaldia o a l’associació de veïnes i veïns. Ens correspon un trosset minúscul de la història d’aquest racó minúscul anomenat barri de La Marina, i aquest trosset ha de ser trossejat, mossegat i empassat pel simple motiu de ser el nostre tros, només nostre. Perquè encara que no t’il·lusioni si tu no hi vas d’altres decidiran per tu i no tindràs cap dret a queixar-te, perquè encara que votis el que vas votar a les darreres estàs en el teu dret de tornar a votar als mateixos, perquè Catalunya i l’estat Espanyol estan vivint nous reptes i tu tens molt a dir.
