Mentre la ciutadania afronta el seu dia a dia i els partits polítics gestionen les seves crisis internes, la realitat segueix avançant. La inèrcia econòmica continua accentuant la divisió entre els qui acumulen guanys i els qui no arriben a fi de mes i veuen com augmenta la pressió.
“No arriba a tothom”, insisteixen les entitats socials davant l’eufòria per les dades econòmiques del país, que preveuen un creixement de fins a un 2,5% de l’economia espanyola enguany. Tot i ser xifres positives, al carrer es queden lluny d’assegurar la “prosperitat compartida” de la qual parla el president Illa.
Aquesta realitat, que des de fa anys desborda els Serveis Socials i genera tensions entre la classe professional i els treballadors locals empobrits—sovint en competència per les ajudes amb les persones nouvingudes—, suposa un repte per a l’Administració en un context de desconfiança institucional. Una tasca impossible sense el teixit ciutadà, que s’organitza conscient de les seves necessitats i crea xarxes més enllà de la lògica purament econòmica per superar barreres.
Ara bé, les persones que representen aquest teixit social organitzat a la Marina alerten sobre el que està passant. Hi ha fites negatives com la marxa del barri d’un servei d’atenció educativa als joves que han abandonat els estudis, la Unitat d’Escolarització Compartida. La Fundació Mans a les Mans gestionava el projecte en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, però el 2023 el concurs el va guanyar una escola de Les Corts.
També hi ha el reclam de l’Institut La Mercè, que s’ha mobilitzat per evitar la pèrdua del grau d’Imatge Personal. Mentrestant, allò que hauria d’arribar i estar en marxa no dona senyals de moviment. I dels grans projectes esperats a la Marina, fins i tot treballats durant el mandat anterior, no se’n sap res. L’exemple més emblemàtic és la reforma del passeig de la Zona Franca, però també el futur Pla de Barris, que, de tan singular que és, continua invisible.
A la Marina, una cinquantena d’entitats treballen en els àmbits esportiu, cultural i educatiu. Hem parlat amb algunes d’elles per conèixer la seva visió sobre l’actuació de les institucions al barri.
Undebel va perdre una subvenció clau l’any passat per al reforç escolar i espera resposta per a enguany
Undebel, l’associació que lidera el col·lectiu gitano a la Marina, va perdre l’any passat una subvenció de 3.000 euros destinada al reforç escolar d’infants i adolescents. Ara estan a l’espera de saber si enguany la rebran.
Luisa Montero, promotora escolar i referent educativa per a molts infants i joves, especialment de la comunitat gitana, explica que passen moltes tardes fent reforç escolar a l’associació. Inicialment, atenien sobretot famílies gitanes, però ara “tenim nens i nenes de tots els colors”, diu, fent referència a la diversitat característica de la ciutat.
L’entitat té dos projectes consolidats: Somnis (antic Tu sí que vals), centrat en el reforç escolar, i Els primers passos, que ofereix suport a pares joves o adolescents per ajudar-los a tirar endavant.
Aquests projectes funcionen des de fa més de cinc anys i cadascun rep una subvenció anual de 3.000 euros de l’Ajuntament per cobrir part de les hores dels monitors i el material necessari. No obstant això, l’any passat no van rebre aquesta ajuda. En preguntar el motiu, el tècnic municipal va al·legar la manca d’un document, que inicialment no constava, però que, segons Luisa, es va presentar dins del termini de rectificacions.
“Ni sensibilitat ni reconeixement a la tasca que fem; al cap i a la fi, estem cobrint espais on ells no arriben, malgrat totes les estructures que tenen”, denuncia. També expressa la seva “desil·lusió i desencant” per una Administració que considera poc disposada a treballar braç a braç amb les comunitats més vulnerables.
El projecte ha atès 44 infants durant set anys, majoritàriament amb suport de voluntaris. Davant la falta de subvenció, el Casal de la Vinya, on realitzen l’activitat, els ha proporcionat material i ha cobert algunes hores dels monitors. A més, algunes famílies amb recursos han col·laborat comprant material escolar.
Les traves burocràtiques desgasten el teixit associatiu: el cas de l’AVV Sant Cristòfol
Parlem amb un grup més novell dins l’associacionisme: la Junta Directiva de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol, que fa un parell d’anys que lidera l’entitat. La seva presidenta, Carmen Casanovas, explica amb frustració les dificultats que afronten en el dia a dia.
“Només posen traves. Les associacions treballem sense ànim de lucre i haurien de tenir-nos més en compte, amb més consideració. Però l’Ajuntament només diu: ‘no, no i no’”, denuncia.
Un dels aspectes que més preocupa a l’entitat és la imposició d’un cànon de lloguer per utilitzar espais públics, una càrrega afegida que consideren injusta. “La sensació és que, en lloc de millorar, només anem a pitjor”, lamenta Carmen.
A més, obtenir permisos per tallar un carrer durant festes o fires s’ha convertit en una tasca gairebé impossible. “Al final, demanem al veïnat que participi, però quan estem aquí ens cremem tant, perquè tot és tan complicat, que costa molt que les associacions es mantinguin. Acabarem desapareixent totes, i l’essència del barri es perdrà”.
La seva reflexió és clara: “No estan cuidant ningú ni res. Arriba un moment en què estem esgotats. Però això no hauria de passar”. En un moment d’incertesa i crisi, quan més necessària és la col·laboració entre Administració i ciutadania, per què sembla que es fa just el contrari? Per què, en lloc de facilitar, es posen més barreres a aquells que treballen per cohesionar i dinamitzar els barris?
El Pla de Barris deixa sense continuïtat el projecte Ràdio a les escoles en no renovar-ne el finançament
Ràdio a les escoles era una iniciativa de l’emissora local, la Marina FM, per treballar la comunicació i l’expressió oral amb infants i adolescents a través dels centres educatius del barri. El projecte, àmpliament valorat per la comunitat educativa, servia per reforçar competències lingüístiques i donar veu als més joves en un espai de participació activa.
Tot i aquesta bona acollida i la promesa electoral del PSC –ara al govern– de mantenir els projectes socials i educatius, el Pla de Barris no n’ha renovat el suport, deixant-lo sense continuïtat. Segons l’Associació, s’ha intentat reiteradament establir diàleg amb els actuals responsables del programa, però han estat inaccessibles.
Sobre aquesta decisió, Juan Antonio Reyes Blanco, de l’AMCL, considera que l’Ajuntament actua amb incoherència en un moment especialment delicat per a molts infants i adolescents: “Haurien d’intentar fer costat a iniciatives com aquesta, sobretot quan atenen nens i nenes que estan en la diana d’un munt de problemes i als quals l’Administració ha estat incapaç de donar resposta”. També critica la manca de connexió entre els partits i la realitat dels barris: “Aquí ningú es mira res. I dia a dia, la gent que creu que es poden millorar les coses treballant-hi i en positiu, acaba desmotivada i sense horitzons de futur”.
La desaparició de Ràdio a les escoles no només suposa la pèrdua d’una eina educativa per als infants, sinó que també evidencia una tendència preocupant: fins a quin punt l’Administració està disposada a treballar en complicitat amb la ciutadania per mantenir iniciatives que funcionen?
El Casal la Vinya alerta sobre la càrrega administrativa i el seu impacte en la tasca comunitària
La democràcia espanyola ha arribat als 47 anys i, tot i les millores evidents en la qualitat de vida, també ha posat en evidència les limitacions del sistema. La lluita contra la corrupció va portar a crear garanties legals per evitar abusos, però, en molts casos, aquestes mesures han dificultat l’accés àgil als recursos públics i han reduït el marge de decisió dels propis representants polítics. Aquesta rigidesa burocràtica també impacta directament la gestió dels equipaments als barris.
La Carmen Higueras, directora del Casal i alhora presidenta de l’AVV ho explica des de la seva experiència. Fa 7 anys, l’Associació de Veïns i Veïnes va signar un conveni amb l’Ajuntament per gestionar el Casal de barri, convertit ara en Casal Comunitari. Ho van veure com una oportunitat per reforçar els recursos del barri. “I no ens vam equivocar”, assegura. “És la manera que els recursos impactin directament en els nostres veïns i veïnes”.
Però assumir aquesta responsabilitat també implica carregar amb tasques burocràtiques i conviure amb una tensió constant amb l’Administració. “Fem equilibris entre l’exigència que hem de tenir com a veïnat i el nostre paper de gestors, perquè, en certa manera, ara formem part de l’estructura”, reflexiona. Per això, recalca la importància de revisar contínuament la seva tasca per no perdre l’objectiu principal: millorar la realitat social del barri.
Actualment, el Casal compta amb tres professionals responsables de la direcció, la dinamització i la informació, a més de treballar braç a braç amb les diverses comunitats del barri. Però el repte més gran, diu la Carmen, és gestionar aquesta complexitat sense perdre la il·lusió ni la convicció que val la pena continuar. “Per això cal mirar contínuament el nostre entorn i recordar que ens esforcem per millorar-lo. Els veïns i les veïnes ens importen, i tenim clar que el seu benestar repercuteix en el nostre.”
Denuncien la manca de suport municipal i la inacció del Districte
Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats, expressa una preocupació creixent davant l’actitud de l’Ajuntament envers el teixit associatiu del barri. Tot i que el consistori ha donat suport a les entitats en diferents moments, sovint la percepció és que ho fa des d’una òptica de concessió i no com un treball conjunt i estratègic.
“Hi ha centenars de persones implicades en les entitats culturals, esportives i veïnals, treballant per millorar el barri i la convivència. És una tasca voluntària que requereix hores, esforç i, en molts casos, fins i tot recursos propis. Però la sensació és que no ens ajuden a avançar”, assenyala Fernández.
Si bé reconeix que en determinades activitats hi ha un acompanyament del Districte, ja sigui amb recursos o amb l’ajuda dels tècnics de barri, considera que, en una mirada global, “pesa més la inacció, l’absència i la manca de treball amb complicitat”.
Un dels problemes que destaca és la tendència de l’Administració a recórrer a les entitats només quan hi ha mancances o falta de recursos propis. “Quan l’Ajuntament no arriba, ens necessita; però quan hi ha recursos, aquests van a parar a entitats externes, sovint sense el coneixement del territori ni la connexió amb el teixit comunitari”, denuncia.
Aquesta situació, sumada a la retallada de projectes clau i a la dificultat d’establir diàleg efectiu amb els responsables municipals, genera una profunda inquietud: “Ens venen molts dubtes. No sentim que la Unió d’Entitats estigui realment recolzada pel Districte”.
Malgrat això, Fernández és clara en la seva determinació: “No ens desanimarem. L’any que ve tornarem a reclamar la gestió dels centres cívics i continuarem treballant pels nostres barris, li agradi o no al governant de torn”.
Els centres educatius del barri s’alineen amb les entitats socials en el reclam per més inversió social
A la reunió anual entre l’Associació de Mitjans Locals (AMCL) i els centres educatius per treballar el suplement escolar, i en el marc de la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF), celebrada el 16 de gener amb la participació de 12 centres educatius —entre bressols, escoles i instituts—, es va posar de manifest la necessitat d’una major inversió social per abordar les desigualtats que afecten l’alumnat.
Entre les àrees de millora identificades, es va assenyalar que “persisteixen dificultats en determinats nuclis com Can Clos i el Polvorí, on la dinàmica social i l’imaginari col·lectiu continuen sent una barrera”. En aquest sentit, hi ha consens sobre la necessitat d’actuar amb més intensitat en aquests espais, prioritzant-los també en iniciatives de promoció i visibilització de la comunitat educativa.
Els participants van proposar que les actuacions es desenvolupin tant des dels mateixos centres com amb el suport d’entitats locals. En aquest sentit, es valora molt positivament poder implementar la iniciativa Patis Oberts en escoles com Can Clos. Així mateix, es considera essencial impulsar més plans i projectes socials que ajudin infants i adolescents d’aquests entorns a trencar el cercle que dificulta la seva progressió acadèmica, educativa i social.
No obstant això, també es van destacar aspectes positius, com la millora en la matrícula i la diversitat de les famílies en la majoria de centres educatius.
