El Convent de Sant Agustí, avui centre cívic, conserva una història que la ciutat no sempre recorda. Va ser caserna militar i va servir de presó per a dones gitanes i els seus fills i filles. El passat 30 de juliol, el mateix espai va reunir famílies, entitats i representants institucionals per recordar el Baró Estardipen, el nom en caló d’aquest fet històric, la Gran Batuda Antigitana. Una reivindicació de la memòria i els drets del poble gitano.
La nit del 30 al 31 de juliol de 1749, la monarquia de Ferran VI, amb el marquès de l’Ensenada com un dels principals impulsors, va posar en marxa una operació simultània per arrestar la població gitana arreu de l’Estat. Entre 8.000 i 9.000 persones van ser detingudes en una persecució que va separar famílies, va sotmetre molts homes a treballs forçats i va recloure dones i criatures en convents i altres institucions. A Barcelona, fins a 400 dones gitanes amb els seus infants van passar pel Convent de Sant Agustí. El captiveri es va prolongar durant anys i moltes famílies van perdre, a més de la llibertat, cases, terres i patrimoni.
Precisament per això, tornar a aquell mateix edifici gairebé tres segles després tenia un significat especial. La commemoració, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano i la Generalitat de Catalunya, va voler recuperar un episodi encara poc conegut i, alhora, acostar a la ciutadania la història i la cultura gitanes i denunciar l’antigitanisme, tant històric com actual.
Entre el públic hi havia nombroses famílies gitanes de la Marina i representants d’entitats com l’Associació Undebel, que treballa en l’àmbit educatiu i en la recuperació i transmissió de la memòria del poble gitano. Una presència que va donar a la commemoració una dimensió més enllà de l’acte institucional: la d’una memòria que passa de generació en generació. Alguns dels cognoms que apareixen als registres de les persones perseguides el 1749 continuen, de fet, presents entre famílies gitanes de barris de Barcelona i d’altres punts de Catalunya.
La jornada va incloure una ofrena floral en record de les víctimes i la representació de l’obra Baro Astardipe, de l’Associació Romanó Kher – Casa de la Cultura i Memòria Romaní.
Les dones van ocupar també un lloc central en el relat. Mariví Cortés, conductora del programa Dicen, que s’emet a La Marina FM, va contextualitzar el paper de les dones gitanes durant el Baró Estardipen. Ho va fer precisament en un edifici que, segles enrere, havia format part del seu captiveri. La mirada històrica es va ampliar amb una taula rodona sobre l’Holocaust dels romanís europeus i amb la presentació del web Memorial Porrajmos, impulsat per l’Associació Rromane Siklǒvne. A la commemoració també van assistir el director general d’Acció Comunitària i Innovació Social de la Generalitat, Jaume Romero, i el comissionat de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, Richard Sánchez.
Tornar al Convent de Sant Agustí va significar, aquesta vegada, ocupar aquell espai des de la memòria. Recordar les dones i les criatures que hi van ser empresonades i sotmeses a un llarg captiveri, posar noms i descendència a un intent d’extermini durant massa temps silenciat i fer que aquesta història arribi també a les generacions que venen.
