En temps de soroll permanent —polític, mediàtic i també digital— la conversa pública recupera valor. I si és directa, sense guió tancat ni torns rígids, encara més. Aquesta és la idea que hi ha darrere de “L’alcalde respon”, la trobada anual entre l’alcalde de Barcelona i els periodistes organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una cita que reivindica el diàleg i, en certa manera, també la cultura democràtica: preguntar, respondre i contrastar visions sobre la ciutat.
L’edició d’aquest any es va celebrar el dimecres 25 de febrer al Disseny Hub Barcelona, amb la participació de l’alcalde Jaume Collboni. L’acte es va iniciar amb la benvinguda del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, que també va moderar el col·loqui.
Morros va recordar que es tracta d’una iniciativa amb més de quaranta anys d’història. “L’alcalde respon” va néixer el 1983 amb Pasqual Maragall i des d’aleshores s’ha consolidat com un espai estable de relació entre el Col·legi de Periodistes i l’alcaldia de Barcelona, un lloc on la política municipal es confronta amb el criteri professional dels periodistes.
Durant l’acte, Collboni també va presentar un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la ciutat: la transformació de l’entorn de la futura estació de la Sagrera. El pla preveu una inversió municipal d’uns 260 milions d’euros fins al 2031 per urbanitzar els terrenys al voltant de la infraestructura ferroviària i impulsar un nou barri amb habitatges, equipaments i zones verdes.
L’operació inclou la construcció d’11.347 habitatges, gairebé la meitat dels quals protegits (48,8%), amb capacitat per a uns 25.000 nous residents, així com la creació d’un gran parc lineal de més de quatre quilòmetres que cobrirà les vies del tren i connectarà barris històricament separats entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.
La nova estació de la Sagrera està cridada a convertir-se en un gran intercanviador ferroviari, on confluiran l’alta velocitat, diverses línies de Rodalies i metro, a més d’autobusos interurbans. L’objectiu, segons l’alcalde, és que aquest nou node de mobilitat actuï com una segona gran porta d’entrada ferroviària a Barcelona, complementant l’estació de Sants i generant una nova centralitat urbana al nord de la ciutat.
Després de l’exposició del projecte per part de l’alcalde, quatre periodistes col·legiats van formular les primeres preguntes: Gabriel Figueredo, coordinador d’informatius d’Onda Cero; Mati Pont Cullell, redactora de l’agència EFE; Roger Torres, editor en cap de Política Municipal de betevé; i Natàlia Vila, periodista del diari ARA. El format, obert i sense la rigidesa habitual de les rodes de premsa, també permetia incorporar preguntes enviades prèviament pels col·legiats a través del Col·legi.
Durant la conversa es van abordar qüestions diverses de la gestió municipal —des de mobilitat i urbanisme fins a polítiques socials— en una sessió que, com és tradició, va combinar preguntes concretes amb reflexions més àmplies sobre el futur de Barcelona.
Amb aquesta combinació de preguntes periodístiques i grans projectes de ciutat, la sessió va tornar a demostrar la vigència d’un format que, més de quatre dècades després, continua apostant per una cosa tan bàsica —i alhora tan necessària— com la conversa pública.
