Contusions i cops a la boca jugant, fent esport o en petits accidents domèstics són habituals tant en infants com en adults i, amb una mica de mala sort, se’ns pot trencar una dent. En aquests casos és important mantenir la calma i saber què fer de seguida, ja que els primers moments són clau per al futur de la dent.
Els traumatismes dentals són lesions de diferent grau que van des de petits cops, desplaçaments, passant per fractures més o menys grans i fins arribar a la pèrdua completa de la dent (tota la dent sencera surt del seu lloc, inclosa l’arrel). En TOTS aquests casos, si actuem ràpid, podem salvar la dent.
S’ha observat que un 10% de la població espanyola ha patit algun tipus de traumatisme dental, principalment durant la infància (el pic està entre els 8 i els 10 anys) però no només, més freqüentment en homes i sent els incisius superiors les dents més afectades. Algunes maloclusions o pràctiques esportives de contacte ho poden afavorir, per això és important utilitzar protectors bucals.
Com actuar:
Davant de petits cops lleus –concussió o subluxació– podem mantenir una dieta tova i prendre algun analgèsic fins que les molèsties desapareguin en uns dies, i ja més endavant el dentista valorarà possibles efectes posteriors (encara que sembli sorprenent, les dents tenen “memòria”).
Si una dent s’ha desplaçat del seu lloc –luxació– podem intentar recol·locar-la nosaltres mateixos, però tant si podem com si no hem d’anar al dentista en les properes hores per estabilitzar-la.
Davant d’un tros de dent trencada –fractura– hem d’intentar trobar el tros perquè es pot re-enganxar, i tant si el trobem com si no hem d’anar al dentista en unes hores per fer el tractament adequat (més ràpid com més gran sigui el tros trencat). El que volem els dentistes és preservar al màxim la vitalitat de la dent (que el nervi no estigui afectat), sobretot en dents “joves”, i això depèn de la mida de la fractura però també del temps que ha passat fins que la podem reconstruir o re-enganxar. Si hem trobat el tros, l’hem de transportar en saliva (sota la llengua) o en llet.
El cas més greu dels traumatismes dentals és l’avulsió d’una dent definitiva, quan la dent sencera surt de lloc. Hem d’esforçar-nos molt en trobar la dent, perquè es pot re-implantar! L’agafem per la corona (la part visible) tocant el mínim possible l’arrel, si està bruta la netegem durant no més de 10 segons sota un raig d’aigua freda però sense rascar-la, i la tornem a posar al moment al seu lloc, sense por, ja que com menys temps passa la dent fora del seu lloc més probabilitat hi ha que la puguem mantenir. Tant si l’hem pogut col·locar com si no (en aquest cas la transportem en saliva -sota la llengua- o llet), hem d’anar al dentista immediatament, intentant que no passi més d’una hora des de l’avulsió. Ah! Les dents de llet no s’han de re- implantar.
S’han arribat a trobar dents i trossos de dents en piscines, camps d’esport, descampats… Busqueu-les! Perquè una dent pot durar tota la vida.
