Infants i famílies afronten el nou curs

Nervis i il·lusió marquen la tornada a la rutina

D’esquerra a dreta: L'Àngela amb la seva filla, que cursa tercer de primària, a l’Escola Seat; la Dèlia i en Víctor tot just després de recollir el seu fill en el seu primer dia d’I3 a l’escola Ramon Casas; i la Jimena Vives esperant la canalla a la sortida de l'Escola SEAT.

La tornada a la rutina no és pas matèria fàcil. Deixar enrere l’estiu, la platja, les trobades amb la família i amics i la llibertat de no tenir horaris no s’assimila d’un dia per l’altre. Mai tan identificats amb aquella cançó de Figa Flawas que parla sobre el desig que aquesta estació de l’any sigui eterna.

Aquesta dificultat per agafar de nou el ritme previ a les vacances és intergeneracional, i pràcticament universal. En l’àmbit escolar, els estudiants d’infantil, primària i educació secundària obligatòria van tornar a les aules el 9 de setembre, mentre que els de batxillerat i formació professional (mitjana i superior), s’esperen fins al primer dia laborable després de la Diada de Catalunya, el 12 de setembre. Alguns afortunats, que cursen graus universitaris i de formació professional específics, encara allarguen les vacances fins a ben entrat setembre o, fins i tot, octubre.

Per tant, molts veïns i veïnes de la Marina van ser partícips d’aquestes jornades, fos com a alumnes o com familiars d’aquests. Des del diari La Marina, vam sortir al carrer per conèixer les experiències dels nostres conveïns en aquest primer dia de classe.

N’és exemple l’Evelyn Muñoz, resident del barri des de fa un parell de mesos, que vivia amb il·lusió el primer dia d’escola dels seus dos fills a l’Escola Seat, un a 6è de primària i un altre a I3. L’estiu per ella i la seva família ha estat força mogut, concentrats en l’àrdua tasca de buscar habitatge i les consegüents mudances que això comporta, amb l’al·licient de transportar els efectes personals des d’un altre país.

Per tant, tornar a la rutina ha estat, en certa manera, un alleujament, perquè que els fills iniciïn el curs escolar és el resultat d’un munt de gestions que han hagut d’afrontar durant unes vacances amb sabor a quotidianitat. Tot plegat es tracta d’una experiència nova per a ella, motiu pel qual, explica, no sap ben bé quins costos haurà d’assumir durant el curs escolar, donat que encara s’està plantejant qüestions com extraescolars i menjadors dels seus fills.

La costa de setembre és una realitat que comporta una forta càrrega emocional

L’Àngela també porta a la seva filla, que actualment cursa tercer de primària, a l’Escola Seat. En el seu cas, comparteix que destina gairebé 200 € a la formació de la menuda, sumant també la inversió en material escolar i altres extres. Conversant amb ella, va sorgir el gran tema del nou curs, la prohibició dels telèfons mòbils als centres escolars. Respecte a aquest afer, hi està d’acord i la seva filla no té cap dispositiu d’aquesta mena, i continuarà sent així, almenys, a curt termini.

El seu estiu ha tingut més tonalitats festives que el de l’Evelyn, motiu pel qual van poder passar l’agost en família, després que, per motius laborals, la seva filla passés el mes de juliol al casal que organitza l’Escola Seat. Després d’unes vacances reparadores, explica que totes tenien ganes de tornar a les seves rutines.

La Manu i la Mary descansen a un banc del passeig de la Zona Franca mentre els petits berenen. Els ha costat més fer-se a la idea que han acabat les vacances i que, per tant, deixaran d’estar plegats tot el dia. Els menuts, en canvi, han agafat amb força il·lusió aquesta tornada a l’escola. El desemborsament que realitzen mensualment ronda els 260 € mensuals en total, donat que no es queden al menjador ni fan extraescolars. A casa seva, l’ús dels dispositius electrònics per part dels menuts està subjecte a unes limitacions horàries fixades i respectades amb fermesa.

Nivell màxim d'estudis a Sants-Montjuïc
Gràfic: Elaboració pròpia Font: Ajuntament de Barcelona.

Tot creuant el parc de la Marina, amb el pas accelerat per arribar a temps a l’extraescolar d’anglès que cursa el seu fill, apareixen la Dèlia i en Víctor, tot just recollir a l’infant del seu primer dia d’I3 a l’escola Ramon Casas. La tornada a la rutina per a ells ha estat una macedònia d’emocions; nervis, orgull, melancolia, felicitat i, fins i tot, una mica d’estrès.

Com els fills de la Mary i en Manu, el petit, potser fruit de la innocència que t’atorga aquesta etapa de la vida, estava molt il·lusionat per travessar la porta d’entrada a la seva etapa educativa, que tot just comença. Ells, en canvi, van viure aquestes primeres passes amb una barreja entre goig i angoixa, que els acompanyarà, asseguren, almenys durant les primeres setmanes del curs. Uns sentiments que resulten del contrast de passar tots els dies plegats durant l’estiu, ja que la Dèlia va estar de baixa, a ara estar separats de nou per les obligacions de cadascú.

L’anhel de tornar a la realitat també era compartit pels tres fills de la Jimena Vives. El menor comparteix curs amb la filla de l’Àngela a l’Escola Seat, mentre que un altre estudia a l’Institut Domènech i Montaner i el tercer, treballa. En ser família nombrosa, les despeses educatives augmenten respecte de la resta de consultats. Només en material escolar, la inversió s’eleva fins a l’entorn dels 500 €, arribant als 800 € si s’agreguen matrícules i derivats. Durant el període estival, el més petit ha estat al casal de l’escola, mentre que els altres dos, que jan han complert la majoria d’edat, han treballat per contribuir a la salut econòmica familiar. 

En definitiva, reincorporar-se a la rutina desperta sentiments i preocupacions que sovint es guarden a l’armari durant les vacances. La costa de setembre és una realitat existent que queda eclipsada per l’homònima de gener, però que a més a més també comporta una forta càrrega emocional que triga setmanes a guarir-se per complet.

Mentrestant, en altres successos que conformen el nostre dia a dia, les televisions i els diaris parlen que Ada Colau plega, que a Catalunya no tindrem pressupostos aprovats, del “no” de Junts a la proposta de regular els lloguers de temporada i que Trump busca el vot dels llatins amb “Qué mala Kamala”. No hi ha dubte, setembre està en marxa.

El districte de Sants-Montjuïc és, amb una extensió de 2.090 hectàrees i conformat per vuit barris, el més gran de tota Barcelona, representant pràcticament un quart del terme municipal. En altres paraules, es tracta d’una zona tant àmplia com diversa, motiu pel qual hi ha diferències paleses entre els veïnats dels diferents barris que el composen.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.