Entrevista a Xitlali Hernández Martínez

Cap del Pla de Barris de la Marina

Xitlali Hernández Martínez

“El Pla de Barris ha estat una oportunitat d’innovar en les polítiques públiques”

Xitlali Hernández Martínez, cap del Pla de Barris de la Marina, ens rep al despatx de Foment de Ciutat, l’empresa municipal que ha desplegat aquests projecte. Una iniciativa que té per objectiu contribuir a reduir les desigualtats als barris de la ciutat. Atès que el grau d’educació, l’ocupació i el nivell de renda determinen les condicions de vida que tenim, que podrem construir i que llegarem a les generacions futures, es busca reduir la bretxa entre la mitjana de la ciutat i la dels barris amb els valors d’aquests indicadors en negatiu. L’Ajuntament treballa per incidir sobre la dramàtica realitat que genera aquesta desigualtat. D’aquí va sorgir el Pla de Barris, que, entre el 2016 i el 2024 va arribar a invertir al voltant de 16,5 milions d’euros a la Marina. Fem balanç dels encerts i les possibilitats de millora que deixa el projecte al barri.

Faci una mica de síntesi per recordar les raons i el context en què s’impulsa el Pla de Barris. Per què neix?

El Pla de Barris neix de la necessitat i l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per treballar d’una manera més intensiva i amb uns recursos extraordinaris als barris que més ho necessiten i que tenen dèficits en diferents àmbits. És una manera de reequilibrar i redistribuir el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona amb una mirada de drets i més social. Evidentment, la Marina era i és un d’aquests barris amb uns índexs socioeconòmics que demanen més atenció.

En què ha consistit aquesta segona edició del Pla de Barris?

Té elements que la diferencien de la primera, en l’arribada i el desplegament que va fer el Pla de Barris. En aquesta, es va decidir que seria un Pla de Barris en manteniment, i això vol dir que es va baixar la intensitat i el nivell d’inversió. De fet, en aquesta segona edició, d’inversió, només s’està fent l’ampliació de les instal·lacions del Servei de Dinamització d’Infants i Adolescents Imagina’t.

Quins aspectes destaca d’aquesta edició i quins eren els objectius?

Continuem amb una clara aposta per reforçar i enfortir el teixit educatiu de la Marina. Destaco també els projectes centrats en la recuperació de la memòria històrica del barri; el Pla de Barri ha acompanyat a tots els actors del territori que han estat lluitant durant anys per crear una altra projecció del barri, més centrada en el futur, en les potencialitats que té, en treballar un sentiment de pertinença, i un nou relat sobre la Marina. Després, hem fet altres projectes, més petits, però innovadors, n’és un exemple tot el circuit de cal·listènia, en què també fem costat a les entitats esportives. Són projectes per revitalitzar i redignificar espais, i adreçats a les famílies.

Menciona la feina amb la comunitat educativa. Què ha aconseguit tota aquesta intervenció en els centres educatius de la Marina?

És una de les feines més potents al Pla de Barris perquè ha aconseguit que els equips educatius, els docents, treballin amb altres figures i perfils professionals per poder fer front a les necessitats integrals dels infants i les famílies, sovint derivades d’altres qüestions que no són merament educatives, però que hi repercuteixen. És una feina feta amb el Consorci d’Educació, també per la magnitud de la Marina, que té més de 8 centres, cadascú amb les seves característiques. Fins i tot, s’han inclòs figures educatives dins les escoles Bressol.

Estem molt orgulloses del programa de Caixa d’Eines, amb el valor que s’ha treballat amb els equipaments i amb les entitats del barri, mantenint el caràcter comunitari. Les jornades finals de Caixa d’Eines fan que totes les escoles treballin per un objectiu comú i expliquin al barri què és això d’incloure les arts escèniques en el currículum escolar i com tot acaba potenciant i revertint en una millora conjunta de la feina dels centres educatius.

“Inversions “de pedra” amb un marcat caràcter social, suport a l’educació i la cultura i una estratègia d’acompanyament al nou veïnat, les fites”


El Pla de Barris s’ha caracteritzat per fer un desplegament de diversos projectes en distintes àrees. Quins creu que són els que més impacte han acabat generant? Triï tres aspectes o qüestions que hi quedaran, fruit de tota aquesta intervenció.

Deixa’m recordar la consellera de Barri, l’Esther Pérez, perquè va insistir i va lluitar molt perquè les intervencions que nosaltres diem “de pedra”, tinguessin un caràcter social, que és el primer que destaco. Les inversions s’han fet per millorar l’accessibilitat, com els ascensors del Polvorí; per aprofitar millor els usos d’espais com el parc urbà, amb les pistes de patins o la millora dels Jardins de la Mediterrània i la dinamització de jocs per a la canalla als espais públics. Això va ser una cosa molt innovadora i va venir de la mà de la xarxa comunitària, l’associacionisme i del terreny polític amb una aposta molt important per la participació.

El segon aspecte seria l’educació i la cultura. Hem fet costat a les escoles, els equipaments i les entitats del barri perquè poguessin aprofitar tot el seu potencial treballant conjuntament.

I el tercer aspecte, d’aquesta segona edició, seria que hem impulsat un programa d’acompanyament per integrar el nou veïnat que arriba arran de la transformació urbana en curs al barri. En els pròxims 10 o 15 anys, volem que es mantingui en el centre la necessitat i la prioritat de continuar sent un únic barri i s’aprofitin més i millor les seves potencialitats.

Ara li demano que mencioni aspectes que inicialment el Pla de Barris ambicionava i al final no ha pogut arribar-hi.

Després de moltes valoracions i reflexions, en les següents etapes volem continuar millorant. Per exemple, volem incloure diferents col·lectius, treballar més i millor amb la comunitat nouvinguda. També volem aprofundir en projectes i iniciatives que tractin la desigualtat de gènere i el masclisme. És cert que ho teníem, però crec que és un tema que cal millorar perquè continua sent una necessitat. I el tema de l’ocupació és un gran repte, pel Pla de Barris i per la ciutat.

Finalment, com valora la interlocució del Pla de Barris de la Marina amb el teixit veïnal i comunitari?

La valoro molt positivament, de fet, jo la resumiria com de diàleg continu perquè, efectivament, a la Marina hi havia un teixit molt fort i reivindicatiu i ens van tenir presents en tot moment. Tot el que es va fer va ser també gràcies al suport i al diàleg entre ells i amb nosaltres com a Administració, sempre amb un esperit crític, i constructiu que ens ha permès treballar plegats.

Finalment, un dels qüestionaments que se li fa al Pla de Barris i a altres intervencions similars és que no acaben de millorar els indicadors pels quals van arribar. Això acaba provocant una sensació d’un constant tornem-hi a començar. En aquest sentit, com ha contribuït el Pla de Barris a repensar les polítiques municipals?, què es guanya en termes de polítiques transversals?

Sempre hem tingut l’objectiu de traspassar alguns projectes que s’han validat a àrees de l’Ajuntament.

Hi ha projectes grans que no s’han pogut traspassar, molts altres sí, però posem molt en valor els casos que apostaven per la innovació i per demostrar la possibilitat que hi ha unes altres mirades des d’on treballar. Altres enfocaments possibles, treballar escoltant els territoris, des de la proximitat i d’una manera àgil i fluida des de l’Administració. Alhora, hem pogut implementar projectes molt potents que potser algunes àrees no havien contemplat o projectes que sent necessaris, no tenien recursos, una possibilitat que només un projecte extraordinari com el Pla de Barris podia fer.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.