“Som més de 250 persones que volem viure a la Marina”
El preu del lloguer a Barcelona ha tornat a batre rècords històrics. De mitjana, s’han de pagar 1.200 euros al mes per arrendar un habitatge a la ciutat comtal, una situació que crema i preocupa per igual als ciutadans.
El malestar també ha arribat a la Marina, convertint-se en un dels temes principals del darrer Consell de Barri de la Marina, celebrat el dijous 27 de juny a la Sala Pepita Casanellas. En aquest acte, els membres de CoopGeeni van traslladar a la regidora la imperiosa necessitat de disposar i poder accedir a habitatge al barri. En concret, els veïns i veïnes que integren aquesta promotora social reclamen la creació d’una cooperativa, fent ús d’alguns dels diversos terrenys i solars en procés d’urbanització que hi ha a la Marina del Prat Vermell.
Alexandre Ramon, director general de Gestor Eficàcia, Eficiència i Normalització de la Innovació (Geeni) i portaveu de la cooperativa, va explicar la seva situació, assegurant que hi ha gairebé cent unitats de convivència, això són famílies, que volen viure al barri. “Som més de 250 persones que volem viure a la Marina, perquè més del 80% dels integrants són del barri”, va afirmar Ramon.
Els veïns i veïnes, també van expressar el seu malestar tot assegurant que “durant el mandat anterior es va prometre una sèrie de solars que mai han arribat”. La lluita de CoopGeeni per a la construcció d’habitatge cooperatiu a la Marina no és quelcom que hagi sorgit ara, fa més de 7 anys pugnant per aquesta causa, de moment sense resultats.
També formen part de la cooperativa persones com Raquel Montalvo, humorista i veïna de la Marina des de ben petita. En el seu cas, Montalvo va declarar que estima el barri “perquè hi visc des que vaig néixer i vull quedar-m’hi”, cosa que amb la situació actual de l’habitatge s’ha tornat “força complicat”. En el mateix sentit, l’Alba Prieto, jove del Centre Cultural Estrelles Altes i l’associació feminista Dona’t Més, va denunciar la situació del jovent del barri, al qual, assegura, “se l’acusa sovint de no voler viure al barri, tot i que tampoc té la possibilitat de fer-ho, tinc la meva xarxa familiar i d’amidats aquí i ara no podré viure-hi”.
Per la seva banda, la regidora Raquel Gil va respondre que la cessió dels terrenys que s’havia promès als cooperativistes no s’havia fet efectiva de manera oficial. “La realitat és que no s’havia fet aquesta adjudicació dels terrenys, que no vol dir que l’anterior govern no els hagués promès ni que no haguéssiu tingut cap conversa amb ells”, va puntualitzar Gil. “Ningú d’Urbanisme els havia reservat i no estava previst cap traspàs, ni cap expedient administratiu començat”, va afegir la regidora, que ho atribuïa a “una declaració de voluntat política del govern predecessor que no s’havia materialitzat ni iniciat administrativament”.
L’Ajuntament ha cedit a Incasòl els terrenys que els cooperativistes asseguren que se’ls havia compromès
Igualment, la regidora va instar els cooperativistes a una reunió per explorar i valorar les alternatives que poden donar-los resposta, reconeixement que el principal repte que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. “El model cooperatiu a la ciutat està funcionant i aquest ha estat un tema administratiu, busquem opcions”, va dir l’edil.
Tanmateix, els comuns han registrat una proposició de cara al plenari del districte de Sants-Montjuïc de dijous 11 de juliol, on es pronunciaran al respecte. En aquest escrit, tot i destacar el “bon progrés” de l’acord assolit amb la Federació de Cooperatives i Fundacions d’Habitatge, que va resultar en el conveni amb Entitats Sense Ànim de Lucre (ESAL), que pretén incrementar l’oferta d’habitatge assequible en 1.000 habitacles (600 de lloguer i 400 de cessió d’ús) dels quals el 90% tenen previst començar obres entre setembre del 2024 i gener del 2025, retreuen al govern actual la retirada “de 5 solars essencials del conveni ESAL per cedir-los a Incasòl, en un gir polític sense diàleg amb els promotors i les famílies adjudicatàries”.
A més, subratllen que “durant els darrers anys, més de 100 unitats familiars (organitzades a través de CoopGeeni), de les quals un 85% són veïns de la Marina, han desenvolupat projectes cooperatius per poder construir habitatge en aquest sòl. Ara com ara ens trobem que aquests projectes no podran tenir continuïtat al barri, ja que no quedarien terrenys públics disponibles ni a la Marina de Port ni a la Marina de Prat Vermell destinats a la construcció d’edificis cooperatius”, hi afegeixen, sense explicar per què si se’ls havia compromès els terrenys no es va arribar a obrir cap expedient administratiu que deixés constància d’aquest acord i de la voluntat política.
Al respecte, l’Alexandre Ramon, reconeix que no se’ls hi havia adjudicat cap terreny de manera oficial, però remarca que sí que se’ls havia assegurat que se’ls n’hi destinarien uns en un acord que només requeria ser signat, cosa que no va ser possible amb l’arribada d’eleccions”. Sigui com sigui, retreu a l’Administració el fet “d’haver-se rentat les mans en aquest conflicte”. “L’alcalde Collboni era primer tinent d’alcaldia i els tècnics de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) no han canviat”, remarca.
Alexandre Ramon: “Durant el mandat anterior es van prometre una sèrie de solars que mai han arribat”
Una situació amb un futur incert que ha comportat, fins i tot, negociacions amb Incasòl que no han arribat a bon port, en un intent desesperat de donar vida a un projecte que representa l’esperança de poder accedir a l’habitatge a més d’un centenar de veïns i veïnes de la Marina.
Ara, la voluntat dels cooperativistes és portar el seu cas al plenari del districte i instar que se’ls hi adjudiquin terrenys al barri, tenint en compte especialment els canvis en la direcció d’Incasòl, situació que podria afavorir que es “fes marxa enrere” i CoopGeeni pogués fer ús d’aquests solars.
En concret, tot i que en un primer moment la nota informativa de la institució parlava d’una dimissió, Maria Sisternas, ja exdirectora d’Incasòl, ha aclarit que la van cessar per “diferències en la gestió”. Sisternas ha acusat “la inacció del Govern”, assegurant que “els diners per a fer pisos existeixen, s’aprovessin o no els pressupostos”. “Aquesta passivitat tindrà unes conseqüències que les generacions venidores no es poden permetre”, afegeix.
En altres punts del consell, la regidora va presentar el seu informe, es van renovar les vicepresidències a la Marina de Port i del Prat Vermell, com també de la comissió de seguiment del consell, per prosseguir amb la presentació del Centre d’Atenció Integral de la Marina (CAI) i tancar amb un torn obert de paraules en el qual va participar bona part del veïnat.
Entre les consultes i queixes, van sorgir temes com ara els calendaris de la remodelació del passeig de la Zona Franca i la connexió amb el centre de la ciutat pel Morrot, o situacions d’insalubritat i incivisme a diversos punts del barri.
