A la sessió del passat 21 de març, la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha informat favorablement la denominació de 21 espais públics de la ciutat, sigui per anomenar vials nous o per recuperar el nom que tenien carrers, places o jardins.
El procés de donar nom o canviar el d’espais públics o dotar de plaques de memòria a llocs on van viure o néixer personalitats que mereixen ser recordats, comença amb la sol·licitud d’entitats ciutadanes, continua amb l’acord del consell plenari del Districte, i l’informe favorable de la Ponència del Nomenclàtor, abans que s’aprovi mitjançant decret d’alcaldia.
D’aquests 21 espais acabats d’anomenar, 11 reben noms de dones (2 per canvi i 9 de nous, dels quals 3 són al nou barri de la Marina del Prat Vermell) i fins a 10 són al nostre districte, de Sants-Montjuïc.
A hores d’ara, un 8 % dels noms de vies i espais públics a Barcelona tenen nom de dona,
A LA MARINA DEL PRAT VERMELL, i per ordre alfabètic
- Jardins de la Benita, entre el carrer dels Motors i el de Tortosa, en homenatge a Victòria Ruiz Rodríguez, activista veïnal de les Cases barates i militant anarcosindicalista, que va participar en la vaga de lloguers de 1931.
- Jardins de Dolores Ibárruri, ‘La Pasionaria’, entre el carrer de Cal Cisó i el de Micaela Chalmeta, en honor de qui va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista d’Espanya.
- Jardins de Justa Freire, entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, en memòria de la mestra republicana i pedagoga represaliada per la dictadura franquista. El seu nom per aquest espai l’havia demanat el Memorial Democràtic de treballadors/es SEAT i Eix de Memòria i Cultura de la Marina.
- Parc de les Tretze Roses, entre els carrers de Pontils, Ulldecona, Cal Cisó, Ferro i Arnes, en record de les tretze noies afusellades pel règim franquista a Madrid, el 5 d’agost de 1939. La proposta va ser impulsada per majoria de vots de veïns a través de la plataforma Decidim.Barcelona, al juny de 2022.
A LA RESTA DEL DISTRICTE, i per orde alfabètic
Al barri de la Bordeta:
- Jardí de Francesc Masclans i Girvès , entre el carrer de la Riera Blanca, el de Quetzal i la rambla de Badal. En record del botànic i pedagog català (Barcelona, 1905-2000), guardonat amb la Creu de Sant Jordi en 1995.
- Plaça de Josep Maria Vidal i Aunós, entre els carrers Constitució, Viladecans, Bartomeu Pi i Amadeu Oller. En homenatge al mossèn català (1921-2003), antifranquista i rector de la parròquia de Sant Medir, on al novembre de 1964 es va fundar Comissions Obreres de Catalunya.
També a la Bordeta, rep una placa de memòria la casa al carrer d’Hartzenbusch on va viure Paronas, l’anarcosindicalista santsenc mort en 1923 per uns pistolers al costat de Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’. Ara fa un any es va inaugurar en homenatge seu el passatge de Paronas, entre el carrer Constitució i el nou parc de Can Batlló.
Al barri del Poble Sec:
- Carrer de Leonor Ferrer, entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida, dedicat a la primera dona delineant a l’estat, a proposta de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
- Plaça de Valerie Powles, a la intersecció del carrer Nou de la Rambla i el passeig de Montjuïc. En homenatge a la mestra i activista veïnal anglesa instal·lada al mateix barri, cofundadora del Centre de Recerca Històrica i de l’Associació per a la Documentació de la Guerra Civil al Poble Sec.
Al barri de Sants, se situarà un faristol de memòria per indicar l’emplaçament del Refugi 819 de la guerra civil, a la plaça Bonet i Muixí.
I al parc de Montjuïc s’afegeix informació a les plaques tant del carrer de la Foixarda com del camí del mateix nom, que en endavant anoten també “Pedreres dels Foixart i els Rovira (segle XVII – 1915)”.
