Alejandro Flores
Feia sol i la calor treia el cap de manera tímida el passat diumenge 28 de maig. Era la jornada perfecta per a unes eleccions que farien canviar de cicle legislatiu, i ja veurem si polític, i el veïnat de la Marina s’aixecava d’hora per anar a votar. Els diaris eren sobre les taules dels bars del barri, i alguns comentaven els comicis. Començava una jornada d’emocions, però també d’indiferència davant un desgast polític que ja comença a ser habitual.
“Em presento amb poques ganes de votar, perquè cap partit polític m’acaba de convèncer. Crec que han fallat en arribar al públic més jove i sempre ho han fet, intenten comprar-nos amb certes coses, però crec que no valen per res”, comenta la Marina Ortega, una jove de 23 anys que ha votat en blanc. Entre les seves preocupacions, es troba el “medi ambient i la creació de més espais públic, a més de la millora del transport públic al barri”.
Els col·legis electorals que obrien al barri se situaven al Casal de Gent Gran del Polvorí, la Sala Pepita Casanellas, La Bàscula, l’Escola SEAT i l’Institut Domènech i Montaner. Tots absorbeixen el cens electoral de la Marina de Port i el Prat Vermell. La Pepita Casanellas era el col·legi electoral amb més afluència de veïns i veïnes que anaven a dipositar el seu vot. Cues i cues de persones entraven i sortien de manera continua de la sala polivalent.
En aproximadament dos minuts, un veí dipositava el seu vot a les urnes que escollirien les llistes amb representació als plens de l’Ajuntament. Passats els dos minuts, era el torn del següent, i després del següent. El ritme va començar a minvar a mesura que s’apropava l’hora del dinar i la migdiada que, en ser diumenge de calor, s’agraïa.
A l’exterior de la Pepita Casanellas, comentaven els comicis un àgora de ciutadans i apoderats. Semblava que no importava massa de quin color era l’apoderat: tothom parlava amb tothom. És l’essència de pau democràtica per la que van lluitar els nostres pares i avis, i que es fa evident en unes eleccions que no van tenir cap incident.
El Joaquim, de 82 anys, conversa amb l’Àngel, de 70, sobre com està la ciutat i què li cal. “Al nou govern municipal li demano més seguretat i més neteja, essencialment”, diu el Joaquim. L’Àngel li contesta: “cal que millorin el passeig de la Zona Franca i arreglin les coses que han fet malament, com és el cas del carril bici. L’Àngel acaba de votar a Xavier Trias, i el Joaquim, a l’Ada Colau, “que vull que acabi el mandat”.
L’Alba i la Paula, amb 19 anys, són les primeres eleccions a les que voten. Són dues de les moltes ciutadanes que exerceixen, de nou, el seu dret a vot. “M’agradaria que estiguéssim millor connectats amb la resta de la ciutat”, comenta l’Alba. La Paula hi diu la seva: “també crec que falten activitats pels joves, perquè al final acabem marxant del barri, aquí no fem res”. Aposten per l’Ernest Maragall com a millor candidat.
La Carla, de 25 anys, es preocupa per la inseguretat des d’una mirada de gènere. I és que es tracta d’una preocupació que afecta a cada cop més joves. “Les línies de bus a la nit, haurien d’augmentar la freqüència i arribar a més llocs, i jo perquè visc a prop de l’itinerari que fa, però no vull pensar les noies que viuen al Polvorí o Can Clos, i tal com estan les coses no estem per tornar a casa soles”, comenta, després d’haver votat per la llista de Jaume Collboni.
També hi era la Mercè, de 63 anys, i la Pepi, de 79. Totes dues han votat a Trias després d’un mandat on van depositar la seva confiança en Ada Colau, la Mercè, i en Maragall, la Pepi. En la seva conversa, sortia un dels temes estrella: la brutícia. L’Anna i l’Ignasi, de 48 i 50, discrepen i reivindiquen el vot per la cap de llista de Barcelona En Comú: “Que segueixi fent la feina que està fent per lluitar contra la contaminació i que pugui acabar el que va començar”, diuen.
