Yohany L. Ayala i Alejandro Flores
La nit va ser difícil pels partits de govern perquè les enquestes ja indicaven d’un triple empat, però ningú no s’esperava uns resultats tan bons pels de Trias. En aquest sentit, va ser un retorn lluït de qui l’any 2015 perdia l’alcaldia de manera sobtada. Així el consistori barceloní en reparteix les 41 actes de regidores i regidors de la següent manera: 11 regidors per Junts, 10 pel PSC, 9 per BEC, 5 per ERC, 4 pel PP i 2 per a VOX. Nit entusiasta pels de Trias, que no s’ho creien, nit agredolç pels vermells, que aspiraven a més, i nit llarga pels d’ERC, que tampoc no sospitaven la davallada. El PP resisteix, però hi ha la preocupació generalitzada per l’ingrés de la formació neofeixista.
Pel que fa al mapa dels districtes de Barcelona queda repartit entre les tres primeres forces: El PSC recupera lideratge en barris i districtes tradicionalment vermells: Sant Martí, Horta Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Trias s’imposa a altres quatre, els habituals de classes benestants: Les Corts, Sarrià–Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample. Barcelona en Comú, per la seva part, reté Sants–Montjuïc i Ciutat Vella.
En Sants–Montjuïc la primera força política tornen a ser els comuns, que han obtingut un 22, 5% dels vots (15.795 vots), un resultat lleugerament inferior el 2019 (23,37%), seguits del PSC amb un 20,9% (14.653 vots), una millora d’un 1,9% respecte al resultat de l’any 2019; seguits per Trias per Barcelona amb el 18, 0% (12.584 vots), gairebé 10 punts més que en les municipals de l’any 2019 (8,7%).
Seguint al Districte, ERC ha quedat en la quarta posició amb un 13,3% (9.319 vots), perdent gairebé 10 punts respecte a l’anterior elecció (en què va aconseguir un 23,1%), seguit del PP amb el 7,6% (5.303 vots) que també millora en més de tres punts des l’última elecció i, finalment, de VOX, formació que aconsegueix representació amb un 5,1% (3.598 vots), quan l’anterior elecció en va treure un 1%. Ni la CUP, amb 4,7% (3.272 vots) ni Valents amb un 2,0% (1.428 vots) superen la barrera del 5% per la qual cosa es quedarien sense representació al Districte i al consistori barceloní.
Respecte a la participació, a Sants–Montjuic ha estat d’un 57,3% un 6,39% menys que en l’anterior elecció amb una participació de 63,69% l’any 2019. Així, el mapa actual dels districtes a la ciutat queda força lluny del que es va dibuixar a les passades eleccions municipals de l’any 2019 en què Barcelona en Comú competia amb ERC. Llavors la primera formació aconseguia la victòria en 7 districtes (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta, Sant Martí, Gràcia i Sant Andreu) mentre ERC es feia amb les Corts i l’Eixample. Ciutadans aconseguia significar-se a Sarrià–Sant Gervasi i el PSC aconseguia únicament el districte de Nou Barris. Moment polític diferent i un mapa polític encara canviant. Ara per ara caldrà esperar a veure com resulten els pactes pots-electorals. Però de moment ja tenim convocatòria a eleccions generals el 23 de juliol. La digestió per quan puguem.
Els resultats de Barcelona per barris
El PSC ha aconseguit ser la primera força en 35 dels 73 barris de Barcelona, és a dir, a gairebé la meitat de la ciutat. En canvi, tot i guanyar les eleccions, TriasxBCN només s’ha imposat en 21 i BComú ho ha fet en 17.
El canvi més significatiu respecte a les eleccions municipals del 2019 el protagonitzen ERC i Junts. Els republicans, que van guanyar els anteriors comicis, van ser la primera força en 29 barris de Barcelona. En canvi ara, no s’han imposat en cap. Per contra, Junts no va guanyar en cap barri el 2019 i en aquestes comicis ho ha fet en 21. BComú també n’ha guanyat dos i ara s’imposa en 17.
Si posem la lupa comparant els nivell de renda, veiem que els barris de rendes molt altes es converteixen en els bastions de Trias (Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi o el Putxet, són els que més vots aporten al guanyador de les eleccions i també al PP, que aconsegueix la segona posició: les dretes guanyen).
Als baris de renda mitjana els vots estan més repartits. Per exemple, a l’Eixample, malgrat que guanya Trias traient-li vots a Esquerra, en segona posició li segueix Barcelona En Comú, tot i que en un percentatge força inferior.
Els barris amb rendes baixes i molt baixes són morats o vermells. Els primers mantenen el Poble-sec, Sants, la Bordeta, Hostafrancs, els barris de Ciutat Vella, i el Poble Nou. Però qui més s’imposa en aquests barris de renda baixa és el PSC. Així, a la Marina de Port en treu el 29,73% (BEC, el 18,27%), i al Prat Vermell, el 27,19% (BEC es queda molt a prop amb el 26,97%). Destaca, també, l’entrada de VOX als nostres barris. Al Port aconsegueix el 8,51%, i al Prat Vermell es posiciona com a tercera força política amb el 10,79%.
