Jesús Martínez
El parc d’Elies Ortiz (Barcelona, 1920-1991) té una dotzena d’arbres, una font i una àrea de jocs infantils.
El parc jardí d’Elies Ortiz (passeig de la Zona Franca, 90) es va inaugurar el 13 de desembre de 1999.
A l’acte va assistir tota la família, excepte l’Anna Ortiz (Barcelona, 1948), no per decisió pròpia, sinó perquè en aquell temps residia a Brussel·les i no va trobar vol.
«El meu pare era la bondat màxima. I amb molt nervi. Paco [Candel], que ens feia riure amb les seves anècdotes, n’era molt amic. I l’exconseller de Sants Josep Espinàs sempre deia que ell només coneixia dos homes bons: el doctor Carles Ribas i el meu pare», mira enrere l’Anna, una de les cinc fills de l’Elies, molt activa, engrescadora. I lliurepensadora. «Tots passaven per casa meva, a Can Tunis, fins i tot Jordi Pujol, que s’interessava per la gent.»
La casa d’Anna Ortiz era la botigueta de queviures del passeig de Can Tunis, 84, que regentaven els seus pares, a un pas de la platja. Allà hi vivien tots: l’Elies i la seva dona, l’Anna, les seves dues germanes i els seus dos germans. Avui, el que queda està tapiat: niu de tèrmits, en ruïnes, en el camí que porta al far de Montjuïc.
Altres prohoms que freqüentaven a l’Elies i amb qui «predicaven» l’arribada d’un món millor en què la justícia també toqués als pobres: els capellans Carles Oller i Josep Maria Torres; l’historiador Joaquim, Quim, Torres; el fundador de Partit dels Socialistes de Catalunya, Joan Reventós…
«El meu pare era un líder veïnal, no era un home de partit. Va viure a les barraques de Can Tunis i té una història de pel·lícula… Ell va escriure Relat d’una experiència [«En 1948 llegó al barrio el primer inmigrante, un andaluz de Castellar de Santisteban, en Jaén, quien atrajo a otros paisanos que también levantaron en el barrio sus rudimentarias chabolas»]. I jo vaig escriure L’Elies de Can Tunis [«La postguerra va ser d’una duresa extrema»], la seva biografia, que va ser molt intensa i molt rara, i ho tinc tot documentat», continua l’Anna, llicenciada en Filologia Hispànica i que durant molts anys es va dedicar al sector de l’edició. En l’editorial Nova Terra va conèixer al fundador del moviment Cristians pel Socialisme, Alfons Carles Comín.
El Relat… i L’Elies… estan esgotats a les llibreries, però la memòria oral també ens serveix. Aquests són els records de l’Anna Ortiz:
· «El Can Tunis dels seixanta tenia els seus pescadors, i moltíssimes barraques amb sostres de cartró pedra, molt netes, molt netes, amb gent maquísima, maquísima, encara que no hi havia ni llum ni aigua, tot molt sòrdid en aquest aspecte. Hi havia una carboneria, una barberia, i a prop hi havia els dipòsits de la Campsa, on treballaven alguns veïns. A Can Tunis, al forn compraven el pa, a la botiga de la mare l’omplien de vianda i al bar del Pinyol feien la cervesa i el cafè. Els tres establiments estaven en renglera i els treballadors de la Campsa sempre feien aquests esmorzars abans d’anar a repartir la gasolina per tot Catalunya»
· «Recordo que el senyor Iriarte construïa ell mateix els televisors per a la gent del barri»
· «Molts dels seus habitants procedien de Múrcia i havien arribat en els anys vint per construir el metro de Barcelona»
· «Als anys trenta, el pare es va enamorar de la fornera del barri, i el capellà li va dir: “Has d’aprendre català”. Va aprendre català amb El Patufet»
· «El meu pare tenia una obsessió: construir habitatges assequibles per als obrers de Can Tunis. Però no ho va aconseguir. Van fer la Ronda [del Litoral] i tot un barri va desaparèixer i va estar un temps menjat per la droga. Hi ha gent que només recorda Can Tunis per aquest desastre. Els que vam viure el nostre Can Tunis ho trobem una injustícia gran»
· «A la gent la van traslladar a Bellvitge [L’Hospitalet de Llobregat] i a El Prat»
· «El meu pare era de lo social. La seva missió era ajudar, ajudar i ajudar»
· «Després de Can Tunis, la família es va traslladar a Magòria, i el primer que va fer el meu pare va ser apuntar-se a l’associació de veïns»
Els noms dels paisatges es van oblidant com s’obliden les persones que els van batejar: Cooperativa Flor de Maig, Cooperativa de Viviendas de Casa Antúnez, la Germandat d’Estalvis de Can Tunis, el «butlletí d’informació de la llar social» Ideal…
Amb dos fills i dos nets, Anna Ortiz, la filla de l’enyorat Elies Ortiz, resideix al barri de Gràcia, frontera amb Sarrià-Sant Gervasi, a la falda del Tibidabo.
De la mar a la muntanya.
