Mauro Sturlese
“He pres la decisió d’una operació militar especial”, amb aquestes paraules es va dirigir la matinada del 24 de febrer el President rus Vladímir Putin als seus compatriotes en una compareixença televisiva. I a continuació els avions, els tancs, els míssils i els soldats de la segona potència militar del món van començar a atacar el territori d’Ucraïna, el segon país més gran d’Europa.
Però el conflicte entre Rússia i Ucraïna no ha començat amb aquesta invasió. Després de la caiguda del comunisme, Ucraïna va debatre’s entre mantenir els lligams amb Rússia o acostar-se als països occidentals. Amb una ciutadania dividida políticament i culturalment entre prorussos i prooccidentals, i unes institucions democràtiques encara immadures i massa llastrades d’herències dictatorials, el país va viure un punt d’inflexió clau al 2014: Un moviment revolucionari va donar un cop de timó per a dirigir Ucraïna cap a Occident i donar l’esquena al seu país veí. Aquest gir històric els va sortir molt car als ucraïnesos: Rússia va annexionar Crimea, mentre que les regions de Donetsk i Lugansk van quedar atrapades en un conflicte que perdura des d’aleshores. Són precisament aquestes dues darreres regions les que han servit com a pretext per al règim rus de cara a llençar l’actual ofensiva. Segons el govern rus, volen “protegir els ciutadans russos que hi viuen i alliberar-los de l’assetjament de l’exèrcit ucraïnès i dels paramilitars neonazis”.
El terratrèmol que està causant la invasió decretada per Putin està sent de proporcions que no es veien a Europa des de fa dècades, i porta a la memòria precedents catastròfics. Rússia ja ha amenaçat en diverses ocasions que si l’OTAN intervé (com repetidament reclama el president ucraïnès Volodímir Zelenski) serà el començament de la Tercera Guerra Mundial, de la mateixa manera que passaria si Rússia ataqués qualsevol estat membre de l’organització atlàntica.
Una guerra que sortirà molt cara
En el terreny econòmic cal tenir en compte que Rússia és un dels principals proveïdors de petroli i gas natural dels estats europeus i que Ucraïna és el país per on passa bona part d’aquest gas i un dels principals productors mundials de cereals, metalls i oli de gira-sol. Els efectes que el conflicte d’Ucraïna està causant a l’economia mundial són molt importants i es poden manifestar en molts àmbits: des de les matèries primeres i els combustibles, a la producció industrial, les butxaques estan començant a sentir el pes del conflicte. Només cal veure, com a exemples més immediats, com els preus de l’oli de gira-sol o de la benzina estan assolint màxims històrics.
Tanmateix, no hem de perdre de vista que els efectes més durs són els que estan patint les poblacions directament afectades. Els ucraïnesos ara viuen en una situació de guerra, patint els bombardejos, les incursions de l’exèrcit invasor i l’escassetat de béns bàsics. Tenen milers de ciutadans que, de sobte, han deixat de banda les seves activitats habituals per allistar-se a milícies i entrar en combat sense saber si en tornaran vius. A més, segons l’ACNUR, uns 3,8 milions d’ucraïnesos han hagut de marxar del país per a buscar asil, principalment a través de la frontera amb Polònia.
La ciutadania russa, per la seva banda també està patint unes altres conseqüències d’aquest conflicte: les dures sancions que els països occidentals han imposat sobre Rússia seran demolidores per a la seva economia. En els camps social i polític, l’agreujament de l’autoritarisme del règim de Putin criminalitzarà, encara més, les minories, els opositors i la llibertat d’expressió, fins al punt que parlar de “guerra” o “invasió” en comptes de la denominació oficial “operació militar” ja comporta anys de presó. La censura i la propaganda, lamentablement no s’han quedat només als països directament implicats al conflicte. Als països occidentals s’han tallat les emissions de mitjans vinculats al govern rus com RT i Sputnik, i les grans xarxes socials han interromput els seus serveis a Rússia. Aquesta és la lògica de la guerra, on els drets i llibertats queden totalment o parcialment aparcats quan es tracta de defensar els interessos geoestratègics.
Però no tothom hi perd en una guerra, i en aquesta també hi trobem guanyadors. Encara és aviat per saber el desenllaç d’aquests conflicte, però ja podem anticipar que estan resultant-ne molt afavorides empreses com les armamentístiques. No només pels enviaments que s’estan fent ara per reforçar la resistència de l’exèrcit ucraïnès, sinó també pel previsible augment en la despesa militar dels països europeus. La restricció a les importacions de petroli i gas rus per part dels països occidentals ha suposat una oportunitat pels Estats Units d’exportar a Europa el seu gas liquat, ha transformat el règim veneçolà d’enemic a nou soci comercial i enriquirà encara més les famílies reials dels països del Golf Pèrsic.
Resulta descoratjador constatar, un cop més, que qui paga les pitjors conseqüències dels jocs de poder dels de dalt és la ciutadania, innocent, i que mai hi ha estat convidada a jugar.
