Sovint, els racons més macos de les ciutats no són els més turístics i es converteixen, més aviat, en grans tresors desconeguts. A continuació, us deixo una llista amb sis ubicacions que podeu descobrir al llarg de l’estiu!
TEXT: Yaiza Sánchez
Palauet Albéniz de Montjuïc
Tot i que està ben a prop del Castell de Montjuïc i les màgiques fonts (un pla que, malgrat ser típic i tòpic, no passa de moda), el Palauet Albéniz sol passar desapercebut. Situat a l’Avinguda Estadi, 65-69, al Districte de Sants-Montjuïc (Poble sec),és una obra de l’arquitecte Juan Moya Idígoras inaugurada l’any 1928. Només obre els caps de setmana i els dies festius, de 10:00 a 14:00. L’entrada és gratuïta; això sí, només es pot accedir als jardins (molt ben cuidats), i no pas a l’interior del palauet. Així, s’esdevé un racó perfecte per les famílies amb criatures, que tenen un espai verd immens per jugar, córrer i divertir-se. També per les parelles, que poden trobar-hi una intimitat tan anhelada en una ciutat transitada com és Barcelona. I, evidentment, és l’escenari perfecte per un matí de riures amb les amistats.
La Cripta de Gaudí
A tan sols vint-i-dos minuts en tren des de Plaça Espanya es troba La Cripta, una joia signada per Antoni Gaudí que s’amaga entre els boscos de la Colònia Güell, un barri del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Construïda entre 1908 i 1914, va ser un encàrrec d’Eusebi Güell, l’empresari fundador de la Colònia Güell, que demandava un espai religiós pels treballadors i treballadores dins la colònia tèxtil. Cal destacar que la Cripta no està acabada; Antoni Gaudí va abandonar la construcció molt abans de finalitzar-la. Així i tot, com assegura el portal de la Generalitat de Catalunya, la Cripta va servir per experimentar amb tècniques i solucions arquitectòniques que Gaudí aplicaria anys més tard a la Sagrada Família. L’entrada val 9,50 euros i només té horaris de cap de setmana, de 10:00 a 15:00. Més enllà de visitar la Cripta, val la pena fer un passeig per la Colònia Güell, on la tranquil·litat i bellesa de la colònia del segle XIX és encara present als carrers. Els edificis, dissenyats pels arquitectes modernistes de l’època, són la màxima expressió del moviment artístic a Catalunya. Una excursió que es fa en un matí i que pot culminar amb un dinar al bar Sport o l’Ateneu Unió, els dos restaurants de referència del barri.
Plaça de Sant Felip Neri
Oculta entre els carrerons del Barri Gòtic, representa un dels capítols més foscos de la història catalana. És difícil donar una direcció concreta: situada a l’antic barri jueu d’El Call, ens hi arribem pel carrer de Sant Sever. Es tracta d’un espai petit, però potent, gràcies a la calma que es troba enmig de l’enrenou de Barcelona i l’ambient gairebé espiritual que destil·la. Destaca una font envoltada d’edificis renaixentistes, una escola i l’església barroca de Sant Felip de Neri (construïda entre 1748 i 1752). És en aquesta construcció on poden veure’s les cicatrius que van deixar els bombardejos de l’aviació italiana a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, el març del 1938. Una de les bombes va impactar en la plaça i va deixar-hi 42 víctimes mortals, la majoria dels quals eren nens i nenes. Evidentment, a causa de l’impacte, els edificis van quedar pràcticament destruïts. Va ser l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer qui va reconstruir la zona anys després. La plaça de Sant Felip Neri és una visita ideal pels aficionats a la història i un racó de pau i reflexió que aïlla del xivarri propi de la ciutat.
Basílica de Santa Maria del Mar
Al cor del barri de La Ribera de Barcelona (en concret, a la plaça de Santa Maria) s’alça orgullosa la Basílica de Santa Maria del Mar, antigament anomenada Santa Maria de les Arenes. Durant el segle XIV, i en un context on els corrents artístics estaven dominats per les tendències gòtiques, els arquitectes Berenguer de Montagut i Ramon Despuig van liderar-ne la construcció de la basílica, que va efectuar-se entre 1329 i 1383. És un edifici alt i imponent, on destaquen les vidrieres i les altes columnes. Al contrari que les ubicacions anteriors, la Basílica de Santa Maria del Mar pot visitar-se de dilluns a dissabte de 9:00 a 13:00 i de 17:00 a 20:30 i els caps de setmana i festius de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00. Hi ha diferents tarifes: la més econòmica, de 5,00 euros, inclou una visita a l’interior del temple, la cripta i el Museu de les tribunes. La segona opció, de 10 euros, afegeix les torres i els terrats. A banda de l’edifici, és recomanable fer un tomb per la plaça que acull la basílica.
Mercat de Sant Antoni
Al carrer Comte d’Urgell, a Barcelona, es troba el Mercat de Sant Antoni, un dels més singulars i coneguts de la nostra ciutat dedicat a tres productes diferents: és mercat de fresc tots els dies feiners de 8:00 a 20:00 hores, són els Encants (des de llenceria i roba interior a moda de totes les edats i talles) de dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, i és mercat del llibre i del col·leccionisme els diumenges. Pel que fa l’alimentació, és un dels pocs que obre sis dies a la setmana. Originalment, es tractava d’un mercat a l’aire lliure situat al sud de Barcelona, aleshores emmurallada. Ildefons Cerdà, un cop enderrocats els murs, va proposar un nou disseny urbanístic per la capital catalana i també una nova estructura per garantir la permanència del mercat. Com assegura a la pàgina web oficial del Mercat de Sant Antoni, l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va encarregar-se del projecte, que va començar a materialitzar-se el 1879. A principis del segle XX, els comerciants de tèxtil del Paral·lel i d’altres productes no alimentaris van reunir-se al voltant del Mercat de Sant Antoni per aprofitar la concurrència i millorar el seu rendiment comercial. Així neix el Mercat dels Encants que , malgrat l’avís de tancament per la Covid-19 que en fa a la pàgina web, resta actualment obert. Amb productes de proximitat, ecològics i de qualitat, el Mercat de Sant Antoni és perfecte per barrejar-se amb les olors (que, fins i tot, es filtren per la mascareta), colors i sabors de tota mena. Una visita obligada pels més entusiastes de la gastronomia.
