La tasca de l’Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents al barri
Abert Muro/Y.L.A.
La cura de persones amb problemes mentals afecta més ciutadans del que podem arribar a pensar. Així ho deixa palès el testimoni de la Luci Pérez Alfonso, Presidenta de l’Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents.
Luci porta gairebé dues dècades liderant aquesta associació. Una família a la qual ella també va haver d’acudir fa 18 anys. Primer, per necessitat i més endavant per voluntat d’ajudar d’altres. Els seus pares residien a Vigo i Luci a Sants, quan a la seva mare li van diagnosticar principi d’Alzheimer. Va decidir fer-se càrrec (més tenint en compte que era filla única) i els va portar al barri. Combinava la feina amb els horaris del seu marit, però poc a poc la situació va acabar amb el seu entorn social. La solitud la va empènyer a buscar suports.
Serveis Socials la va orientar cap a un grup de desconeguts que van anar fent-se coneguts a força de quedar i explicar el dia a dia. Aquesta és la tasca en què està implicada, ara com a presidenta l’Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents
És un punt de trobada dels qui tenen al seu càrrec un familiar o conegut en situació de dependència. L’entitat s’encarrega des de proporcionar informació sobre diversos temes fins a fer costat a qui ho necessiti. Però el més important són les reunions on intercanviar experiències amb persones que estan en condicions de comprendre’s les unes a les altres.
Hi participen cuidadors amb tota mena de casos. Des d’Alzheimer fins al Parkinson, passant per ictus, embòlia o autisme. Actualment el grup l’integren unes 22 persones. Les històries no entenen de gènere ni edats. La majoria són dones, però també hi ha homes i gent jove. Algunes persones han hagut de cuidar la parella i altres el pare o la mare. Són reunions obertes a tothom, que procuren crear un ambient acollidor i de confiança.
De fet, la privacitat a les trobades és tan important que l’Associació ha hagut de lluitar molt per aconseguir un espai adequat. Van passar pel ‘Centri Cívic Casa del Rellotge’, per una de les sales del mateix Ajuntament i finalment van aconseguir un racó d’intimitat i conversa a la Biblioteca Francesc Candel.
No cal buscar culpables
Un dels grans conflictes als quals s’enfronten les persones cuidadores és a aquesta pèrdua de la vida social. El familiar requereix atenció moltes hores al dia i això dificulta tenir temps per a un mateix o per als més pròxims. “No pots anar a prendre un cafè amb una amiga per temor que durant aquest interval de temps pugui ocórrer-li una cosa dolenta”.
Una usuària explica la seva experiència. ‘Sovint tenia el dilema si sortir a dinar amb els fills i el meu marit o fer-ho amb la mare. Arriba un moment en què et bloqueges i has de pensar què és el més important. Evidentment tot ho és, d’important, però si no saps prioritzar et pot esquerdar tant la vida personal com la familiar’.
Per això, en les reunions es plantegen metes com anar a menjar fora i deixar a un altre cuidador amb la persona dependent o buscar un amic per a passejar o fer un volt. Les xerrades ajuden a veure la situació des de diversos vessants i perspectives.
La covid n’ha frenat les activitats
Les reunions es van deixar de celebrar abans de Nadal, i aleshores ja eren reduïdes: Només sis persones. A més, ja no podien acudir com abans a fer costat als altres quan perdien un familiar.
Cada any l’entitat rep un petit suport per una sèrie d’activitats a celebrar, però en aquesta ocasió s’han vist truncades a conseqüència del context sanitari actual. Una notícia lamentable, “tenint en compte que en aquests temps potser els tallers i les sessions serien més necessàries i el demandarien més persones que mai”.
La COVID ha trasbalsat la tasca de l’Associació, que ha hagut de signar un munt de paperassa on es comprometia a complir rigorosament el protocol establert per les autoritats: mantenir la distància de seguretat; els grups reduïts; màscara i la sala constantment ventilada. Però de res no ha servit, perquè no els hi han atorgat cap ajut. Qualifica la situació com “fatídica”. Ara no els queda un altre remei que acostar-se per exemple amb els grups de WhatsApp.
Adverteix que la situació és més complicada, perquè alguns cuidadors no poden sortir o es troben molt sols. L’ànim i la frustració creats per la pandèmia és molt palpable. ‘No és normal que en una situació així no se’ns consideri i faciliti la trobada a la sala de la biblioteca, tenint en compte que qui et prohibeix és la Generalitat”. Si en un context normal aquests ciutadans poden arribar a tenir un entorn social minvat, en aquest moment això s’agreuja molt més, assegura.
L’Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents realitza una tasca allunyada del convencionalisme… i del focus. Donen sentit de pertinença i acompanyament a persones que han de fer front a experiències i situacions complexes. “La societat molts cops s’ha allunyat de la salut mental, per por o per desconeixement. Però ara és més important que mai i les institucions han de facilitar i potenciar tots els espais com el que nosaltres impulsem en comptes de tractar-nos com poc transcendent”, reivindica.
