El Club Esportiu Terra Negra acull definitivament sota la seva tutela un equip de futbol sala format íntegrament per persones amb alguna disminució psíquica
JORDI GISPERT |
El nostre vocabulari és ple d’expressions que per sí mateixes mostren una falta de respecte envers aquelles persones que pateixen algun problema psíquic o físic. La mateixa paraula discapacitat dóna a entendre que parlem d’algú feble, que és menys capaç que un altre, que no arriba al nivell que nosaltres entenem per normal. Però el cert és que sempre aquesta discapacitat es dóna només en una o diverses facultats en concret, i que per tant, generalitzar o excloure és una estupidesa, perquè potser qui pateix una disminució concreta pot ser tan hàbil, apte o efectiu com qualsevol altre en una tasca o activitat determinada; i més enllà d’això, tothom ha de tenir els mateixos drets de realitzar-la, encara que sigui de manera més lenta, de forma menys precisa o amb una petita desviació de rumb. Ja fa temps que la nostra societat ha adoptat aquest raonament i ha anat equiparant posicions. També és cert però, que queda molta feina per fer.
I part d’aquesta s’ha de fer i s’està fent en el nostre entorn més immediat. Fa vora set anys que es va fundar al Poble Sec el Club Esportiu Terra Negra. I en farà dos que l’Alberto Costas va començar a entrenar el Miton, un equip de futbol sala integrat únicament per jugadors amb alguna disminució psíquica. A partir d’aquesta nova temporada, l’equip segueix, però passa a formar part dels diversos conjunts, tots del mateix esport, que integren Terra Negra. A més del sènior, el femení, l’aleví, l’infantil, el cadet i el juvenil que competeixen amb fitxa de la Fedració Catalana de Futbol, a més també dels diversos conjunts escolars que realitzen campionats dins del CEEB (Consell de l’Esport Escolar de Barcelona), ara un nou grup de joves entrarà en el món federatiu, aquest cop però, dins l’ACELL, La Federació Catalana d’Esports i Lleure per a disminuïts psíquics. És aquesta, de fet, una de les 5 federacions que treballen en les diverses línies de l’esport adaptat. L’ACELL va ser fundada l’any 1971, dos anys després que l’altra gran, en un principi, associació, que ara és la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física. Més endavant, i treballant sempre per la inclusió, se n’hi han sumat d’altres, com la Federació Catalana d’Esports per a Persones Sordes, la Federació Esportiva Catalana de paralítics cerebrals, o la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals. En unes hi competeixen persones sense mobilitat a les cames, sense braços, sense mans, sense peus. A l’ACELL els equips els formen persones amb algun tipus d’afectació al cervell, com paràlisis concretes, que evidentment també poden afectar alguna qualitat física de l’individu.
L’Alberto ha deixat les regnes de l’equip a un altre jove entrenador, que és qui ha dirigit els nois en les proves que s’han realitzat durant el mes de juny. La nova temporada està ja gairebé definida. I el llistó és alt perquè el Miton ha acabat aquest any 1r de Segona Divisió i per tant amb dret a pujar a Primera directament. El canvi de nom i d’entitat però, ha fet que aquesta plaça guanyada quedi vacant, i que hagin de ser els jutges de la federació, mitjançant diversos partits que es jugaran el mes de setembre, els qui determinin quin nivell i per tant en quina nova divisió entren els equips que seran novetat durant el curs 2013/2014. Als nous jugadors se’ls ha hagut de fer entendre que allò havia de ser professional, i que hi haurà entrenaments com a mínim dues vegades per setmana. Explicar o realitzar certs exercicis amb ells, a vegades no és fàcil, perquè no tots reaccionen igual, perquè alguns tenen dificultats de coordinació, d’altres de comprensió i d’altres potser desviacions de columna que els fan impossible un exercici determinat. Tanmateix, el que és clar és que no volen sentir-se diferents i que per tant volen i són tractats amb la mateixa rigidesa i respecte que qualsevol altre equip.
La intenció és captar més jugadors, i poder, a un o dos anys vista, disposar d’un segon equip. A més, el segon pla de l’Alberto li ha de permetre de lluitar d’ara en endavant per eixamplar les fronteres de l’esport adaptat, i mirar de captar esportistes amb disminucions diverses per passar a formar equips d’altres esports. És un projecte que engloba Terra Negra i també, l’altra entitat on treballa, la Unió d’Entitats de La Marina.
1000 signatures per la remodelació.
Un dels objectius a curt termini d’aquest club, el Terra Negra, situat al carrer Carrera 25, dins encara del districte de Sants-Montjuïc, és, sí, ampliar els equips i per tant la massa d’associats, que és d’on surten els recursos, però sobretot remodelar la pista poliesportiva, de manera que els conjunts federats no hagin de jugar en altres instal·lacions les competicions que podrien jugar a casa si la pista complís els requisits reglamentaris. D’aquesta manera s’estalviarien pagar el car lloguer d’altres equipaments, i augmentaria l’activitat i la qualitat de la instal·lació, que podria obrir-se a nous horitzons. De moment ja han estat recollides més de 1000 signatures perquè l’Ajuntament pugui donar suport al nou projecte.
